El sensellarisme a Barcelona ha assolit màxims històrics aquest 2025. Segons el recompte nocturn realitzat per la Fundació Arrels, prop de 2.000 persones dormen al carrer a la ciutat, un increment del 43% respecte al 2023. Aquest augment s’ha detectat en vuit dels deu districtes, i Sants-Montjuïc lidera per primer cop la llista, amb 489 persones dormint al carrer, molt per sobre dels 209 registrats al mateix districte fa dos anys.
Aquest fet evidencia una realitat dura: les persones sense llar no només es troben al nucli antic de Ciutat Vella o al centre turístic, sinó que s’estan estenent cap a barris menys cèntrics com Sants, on els recursos socials són més llunyans i la visibilitat del problema creix.
Veïns i vides al carrer: complicitats i tensions
La convivència amb persones que dormen al carrer a Sants genera opinions molt diverses entre els veïns del barri. “Cada matí veig la mateixa persona dormint davant del meu portal i no puc evitar pensar que podria ser qualsevol de nosaltres”, explica la Maria, veïna del carrer de Sants des de fa més de vint anys. Assegura que la situació li desperta sobretot compassió: “No és normal acostumar-nos a veure gent vivint així, alguna cosa està fallant com a societat”.
Altres residents, però, viuen la situació amb angoixa. En Jordi, que viu a prop d’una plaça on s’han instal·lat diverses persones sense llar, reconeix que se sent incòmode: “No tinc res en contra d’ells, però a la nit hi ha soroll, deixalles i a vegades baralles. Això afecta el descans i la sensació de seguretat”. Segons ell, el problema no és la gent que dorm al carrer, sinó “la falta de solucions reals per part de l’administració”.
També hi ha veus més crítiques que reclamen mesures immediates. “El barri no pot assumir sol una situació tan complexa”, afirma la Laura, comerciant de la zona. “Entenc que són persones vulnerables, però també tenim dret a viure en un espai cuidat i segur. Cal que se’ls ofereixin recursos, però no que dormin davant de botigues i escoles”.
Entre la compassió i el cansament, molts veïns coincideixen en una mateixa idea: “No volem que marxin, volem que tinguin una alternativa digna”, resumeix un veí en una reunió d’associació veïnal. Una frase que reflecteix el dilema del barri de Sants, atrapat entre la solidaritat i la necessitat urgent de solucions estructurals.
Respostes institucionals i recursos disponibles
L’Ajuntament de Barcelona, juntament amb entitats com Arrels, activa cada hivern operacions específiques per pal·liar els efectes del fred i oferir allotjament i atenció bàsica a les persones sense llar. Per exemple, durant l'“Operació Fred”, s’afegeixen places d’acollida i equips de treball social que surten als carrers per oferir suport i derivacions a recursos municipals.
A més, s’han creat espais de debat i coordinació entre serveis socials, associacions, sindicats i operadors de barri per repensar estratègies a llarg termini, amb l’objectiu de garantir drets i millorar l’eficàcia de les polítiques contra el sensellarisme.
Tot i això, molts veïns i professionals consideren que encara queda molt per fer, especialment en termes d’accés a habitatge digne, reforç dels protocols de prevenció i suport individualitzat per aquelles persones que fa molt de temps que estan al carrer.
Cap a una resposta comunitària
La situació viscuda a Sants il·lustra una crisi social més àmplia que afecta tota Barcelona i moltes ciutats europees: l’augment de persones que es troben sense llar per causes estructurals com la falta d’habitatge accessible, precarietat laboral i tensions socials.
Per afrontar aquest repte de forma eficaç, els veïns asseguren que “no només calen recursos addicionals, sinó una mirada comunitària que combini compassió, seguretat i polítiques públiques fermes”. El diàleg entre veïns, entitats socials i administracions és clau per avançar cap a solucions que respectin la dignitat de totes les persones i reforcin la cohesió social al barri de Sants i més enllà.
