El Departament d’Educació preveu començar aquest mes d’abril un pla pilot que contempla la incorporació d’agents dels Mossos d’Esquadra en tretze instituts públics distribuïts entre diverses localitats catalanes, entre les quals destaquen l'Hospitalet de Llobregat, Vic, Alta Ribagorça-Vall d’Aran, Tàrrega, el Prat de Llobregat i Sabadell.
Tanmateix, aquesta iniciativa ha generat una oposició frontal per part de sindicats educatius i associacions de famílies. Aquest dilluns al matí, dos dels centres on s’ha previst implantar el programa, els instituts Margarida Xirgu i Eugeni d’Ors situats a l'Hospitalet, han organitzat una protesta amb pancartes que reclamaven "Més pedagogia, menys policia", tal com ha avançat 3Cat.
L’Assemblea de Treballadores d’aquests centres ha fet públic un comunicat on es denuncia que els instituts ja disposen de professionals qualificats de vetlladores, tècnics d’integració social (TIS), educadors socials i orientadors per gestionar situacions complexes. En paral·lel, critiquen que el Departament hagi reduït les plantilles d’aquests perfils mentre promou simultàniament un model basat en la presència policial.
Aquesta assemblea sosté que l’abordatge de la conflictivitat escolar no pot passar per mesures policials sinó per un reforç significatiu dels recursos socials i pedagògics. A més, acusen l’administració educativa de prendre aquesta decisió sense consultar prèviament amb la comunitat educativa implicada.
També alerten sobre el risc que aquesta mesura pugui fomentar una cultura punitiva dins els centres escolars i contribueixi a estigmatitzar especialment l’alumnat vulnerable o procedent de contextos migratoris.
Davant aquests arguments, exigeixen la retirada immediata del projecte pilot i reclamen una inversió més gran destinada a reforçar els serveis educatius existents.
Característiques del projecte pilot
L’objectiu principal del pla és introduir figures denominades "agents integrats", formats per policies dels Mossos desarmats i vestits de paisà, encarregats de mitigar episodis de conflictivitat dins els centres docents afectats. El govern català ha defensat aquesta iniciativa assegurant que és una demanda «fortament reclamada des del món docent».
No obstant això, el sindicat majoritari del professorat de secundària ha negat rotundament haver sol·licitat mai aquesta intervenció policial als centres escolars. Segons han manifestat aquestes organitzacions sindicals, garantir l’autoritat dels docents seria la resposta adequada davant les problemàtiques detectades.
Sindicats rebutgen la mesura: causes estructurals i alternatives
El sindicat USTEC s’ha pronunciat clarament en contra del pla en un comunicat oficial on reconeixen que «la convivència en alguns centres és un problema real i greu», però afirmen que incorporar agents policials no constitueix una solució eficaç ni apropiada.
Aquesta organització sindical destaca diversos factors estructurals com ara les ràtios elevades d’alumnes per aula, la manca crònica de personal dedicat a l’atenció educativa (PAE), insuficients serveis d’orientació especialitzada així com un infrafinançament persistent del sistema educatiu català. En conseqüència, sostenen que abordar el conflicte escolar com una qüestió estrictament vinculada a la seguretat resulta ineficient.
A més adverteixen sobre el risc que es consolidi un model problemàtic similar al desenvolupat al Regne Unit on la presència policial als centres no ha demostrat millorar significativament la convivència ni el rendiment acadèmic.
USTEC aposta perquè les escoles siguin espais dedicats a fomentar valors com ara la pau social, el pensament crític i una convivència saludable sense necessitat de recórrer als cossos armats com a eina educativa. Per tot això proposen alternatives concretes com ara desplegar completament el pla integral de convivència escolar; reduir ràtios; incrementar plantilla docent i PAE; dotar adequadament els serveis d’orientació; així com impulsar decididament polítiques inclusives dins l’àmbit escolar.
Punt de vista de les famílies afectades
L’associació federada principal representant les famílies —les aFFaC (Associacions Federades de Famílies d’Alumnes Catalunya)— també ha mostrat reticències envers aquest plantejament. Aquest col·lectiu considera insuficient que es basi només a incorporar agents policials per millorar l’ambient als instituts i proposa prioritzar altres perfils professionals especialitzats com integradors socials o educadors socials dedicats exclusivament al suport directe als alumnes.