Barcelona va viure l’any 2024 amb un panorama de contrastos en relació amb la seguretat ciutadana. Segons l’anuari estadístic del Ministeri de l’Interior, els delictes contra el patrimoni han experimentat una lleugera reducció respecte a l’any anterior. Concretament, els robatoris amb força en establiments i instal·lacions han passat de 6.758 casos el 2023 a 6.539 el 2024. Els robatoris en domicilis també han baixat, de 4.861 a 4.332. En canvi, els furts han registrat un petit increment, de 79.760 a 79.811, mantenint-se com el delicte patrimonial més comú.
Can Batlló, un espai a mig camí entre la regeneració i la fragilitat
Can Batlló ocupa una superfície significativa, amb diversos edificis i espais oberts. El recinte acull actualment entitats i projectes veïnals que formen part del teixit associatiu de la zona, agrupats en la Plataforma Can Batlló És pel Barri. L’Ajuntament ha cedit 13.000 metres quadrats d’espai a aquesta plataforma, però els veïns denuncien que la inversió municipal en rehabilitació és insuficient i que molts espais continuen tancats, buits i exposats a ocupacions no desitjades.
A més, el conjunt inclou quatre grans blocs edificats (blocs 2, 4, 8 i 11), dues masies històriques (la Masia Pelleria i la Masia Can Bruixa) i diverses galeries subterrànies. Només les edificacions sumen 26.000 metres quadrats, una superfície prou àmplia per esdevenir un pol d’atracció per a activitats il·legals.
Vigilància intensiva per evitar la pèrdua del patrimoni
Davant d’aquest escenari, el consistori ha decidit actuar. El passat mes de març es va signar un contracte amb una unió temporal d’empreses, formada per Protección de Patrimonios i Alianzas y Subcontratas, per garantir la vigilància del recinte. L’objectiu és doble: evitar robatoris i ocupacions, i protegir els espais ja utilitzats per entitats del barri.
El dispositiu preveu una vigilància constant durant els 365 dies de l’any. Durant el dia, es fan rondes cada quatre hores amb auxiliars de serveis, mentre que a la nit, la freqüència augmenta a una ronda cada dues hores, amb la presència de dos vigilants professionals. Els vigilants no porten armes, però tenen accés a totes les zones del recinte, inclosos els interiors dels blocs 8 i 11, que actualment es troben buits i sense compartimentació interior.
Aquestes mesures responen al temor de l’Ajuntament que aquests espais, especialment les plantes baixes i els primers pisos, siguin fàcilment ocupables. Les inspeccions han de garantir que no hi hagi intrusos i que els accessos romanguin tancats i vigilats.
Inversió pública: una aposta amb límits
La vigilància de Can Batlló suposarà una inversió de 454.811 euros fins a finals de 2026, amb possibilitat de pròrroga fins a desembre de 2027, elevant el cost total a uns 680.000 euros. Aquesta despesa s’afegeix als 2,5 milions d’euros que l’Ajuntament ha anunciat recentment per transformar Can Batlló en un espai referent del cooperativisme europeu.
Malgrat aquesta aposta institucional, la realitat mostra que la recuperació d’un espai tan gran i complex com Can Batlló és lenta i fràgil. La coexistència entre espais en ús i espais buits, entre rehabilitació i abandonament, crea un equilibri difícil de mantenir i fàcil de trencar.
Un concurs amb polèmica
El procés de licitació del servei de vigilància no ha estat exempt de polèmica. Al concurs, convocat per l’Ajuntament, es van presentar cinc empreses, entre elles Wakeful, una firma que ha estat vetada en altres adjudicacions municipals pels seus antecedents. Finalment, la proposta guanyadora va ser la més econòmica dins dels límits considerats acceptables, tot i que l’eficiència del servei haurà de demostrar-se amb el temps.
Can Batlló com a metàfora de la ciutat
El cas de Can Batlló és, en molts sentits, una metàfora de la Barcelona actual: una ciutat amb una gran capacitat de transformació, però també amb profundes contradiccions. Un espai amb potencial social, històric i cultural, però alhora vulnerable a l’especulació.
El repte per als pròxims anys és garantir que els recursos públics es destinin de manera eficient a la protecció i activació dels espais col·lectius. Perquè la millor manera de protegir el patrimoni no és només amb vigilància, sinó amb usos vius, comunitaris i arrelats al territori.
