El 2024 és l’any en què s’ha detectat el desequilibri més important entre les poblacions de les diferents espècies de papallones a l’àrea metropolitana de Barcelona i és conseqüència directa de la sequera extrema dels darrers anys, que encara deixa efectes perdurables en aquestes espècies. Concretament, la papallona més abundant als parcs i platges metropolitans, la blanqueta de la col (Pieris rapae), ha passat de concentrar el 17 % del total d’observacions l’any 2023 a acumular ella sola el 42 % de les observacions de papallones durant el 2024.
Mentre que aquesta espècie ha augmentat tant, pràcticament tota la resta han disminuït, com és el cas de la blaveta estriada (Leptotes pirithous), que ha passat d’obtenir el 16 % de les observacions a concentrar-ne el 8 %, la meitat. L’Observatori també avança algunes dades del 2025, en què s’ha registrat una abundància de papallones tres vegades superior a la d’anys anteriors, fet que suposa un increment sense precedents. Tot i així, encara es detecten els desequilibris del 2024.
Les papallones tenen un paper fonamental en els ecosistemes, ja que són organismes indicadors d’aspectes com el canvi climàtic i aporten biodiversitat als espais oberts i naturals. En segon lloc, cal destacar el vessant social del projecte, ja que es tracta d’una iniciativa de ciència ciutadana que permet que la població estableixi vincles amb la natura a través de l’observació d’espècies. El treball de camp d’aquests observadors permet extreure resultats que després s’apliquen en l’àmbit científic i en la gestió dels parcs i platges metropolitans. La sensibilització sobre els valors de la biodiversitat, la descoberta de nous espais i particularitats dels parcs o les platges i l’aprenentatge ajuden a conservar aquests espais.
Les dades i els indicadors del projecte ajuden a planificar i gestionar els parcs, platges i espais fluvials amb la creació de jardins de papallones o la conservació dels sistemes dunars, per exemple.
“Durant el 2024 hem observat que la quantitat de papallones ha augmentat respecte dels anys anteriors de sequera i, de fet, s’han assolit valors una mica per damunt de la mitjana. També s’ha mantingut el nombre d’espècies al conjunt dels parcs i platges, però l’abundància de papallones de cada espècie s’ha desequilibrat molt respecte d’anys anteriors”, explica Joan Pino, catedràtic d’Ecologia de la UAB, director del CREAF i corresponsable científic de l’mBMS. “Aquesta homogeneïtzació de la comunitat podria ser un efecte derivat de la llarga sequera que ha afectat la regió entre el 2021 i mitjans del 2024 i de la qual la comunitat encara no s’hauria recuperat”, destaca Pino.
L’informe del 2024 també destaca altres resultats rellevants:
- La diversitat de papallones a l’àrea metropolitana és relativament alta.
- Xifra rècord de mostrejos, amb 504, fets per 55 voluntaris.
- 12.527 individus de papallones de 43 espècies diferents.
Descoberta de dues espècies noves: el murri de la pimpinella (Spialia sertorius), detectat al parc del Bosc de Can Gorgs (Barberà del Vallès) i el faune gran (Hipparchia fagi), detectat al parc de la Costeta (Begues). Ambdues espècies són indicadores de zones naturalitzades, amb les quals s’eleven a 54 les espècies totals detectades al llarg dels cinc anys del projecte, que equival al 26,6 % de les espècies de Catalunya.
Els parcs amb més papallones són el de la Fontsanta (Sant Joan Despí i Esplugues de Llobregat) i el de la Llacuna (Montcada i Reixac).
Les platges amb més abundància de papallones són la de Castelldefels i la Roberta (el Prat de Llobregat).
Un 2025 que fulmina rècords
Més enllà de l’informe del 2024, l’Observatori ja avança algunes dades del 2025. La primavera d’enguany ha estat extremament plujosa i això es reflecteix en un increment notable de la vegetació. Per a les papallones, més plantes i flors és sinònim de més recursos i aliment i, per tant, és sinònim de recuperació. “En el que portem d’any, els indicadors que analitzem estan fulminant els rècords anteriors i tot està molt per damunt de la mitjana.
Els voluntaris i voluntàries estan veient més espècies i més individus a cada mostreig que fan respecte a la mitjana del projecte. Han registrat fins a tres vegades més abundància que en anys anteriors”, exclama Elena Domene, cap de l’àrea de Sostenibilitat de l’Institut Metròpoli i corresponsable científica de l’mBMS. “Per això les papallones es consideren organismes bioindicadors, perquè són capaces de reaccionar ràpidament als canvis de l’entorn”, continua Domene, i tanca amb una advertència: “seguim detectant una dominància molt acusada de la blanqueta de la col malgrat les bones condicions, i no sabem quan trigarà en recuperar-se l’equilibri previ a la sequera”.
Fins ara, l’Observatori es repartia en parcs i platges metropolitans, però el 2025 s’han incorporat tres espais nous corresponents a les zones fluvials del riu Llobregat. Es tracta de Ca n’Albereda a Sant Andreu de la Barca, els aiguamolls de Molins de Rei i el parc agrari de Sant Boi de Llobregat, “unes zones encara inexplorades pel que fa a les papallones”, destaca Jesús Fernández, cap de Servei d’Infraestructura Verda de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). “Amb aquestes tres noves incorporacions cobrim de nord a sud el tram de riu Llobregat que travessa l’àrea metropolitana”, detalla Fernández.
A tu també t’agraden les papallones?
El projecte fa una crida a la participació ciutadana per sumar-se a aquesta recerca de papallones, que es pot fer en 31 parcs, platges i espais fluvials metropolitans i convida a visitar el web del projecte per tenir-ne tots els detalls. Tots els naturalistes i totes les persones interessades en les papallones hi són benvinguts.
Els resultats del projecte indiquen “la necessitat i l’oportunitat de continuar estudiant aquests pol·linitzadors per entendre millor les seves respostes als canvis ambientals en un context de canvi climàtic, així com la necessitat de potenciar i mantenir la infraestructura verda metropolitana pels béns i serveis ambientals que proporciona a la ciutadania, però també per la seva contribució a la conservació de la biodiversitat de Catalunya”, sentencia Jesús Fernández.
L’Observatori metropolità de papallones mBMS (metropolitan Butterfly Monitoring Scheme) està impulsat per l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el coordinen el centre de recerca en ecologia CREAF i l’Institut Metròpoli.
