L'actriu i directora teatral, Glòria Rognoni Planas, ha mort als 81 anys, segons ha confirmat a les xarxes socials la consellera de Cultura, Sònia Hernández. Els inicis de la seva carrera van estar molt lligats a Els Joglars i va rebre reconeixements com la menció d'honor dels Premis Ciutat de Barcelona, el Premi Ciutat de Sant Cugat, el Premi Arlequí de la Federació de Teatre Amateur i el Premi Butaca Honorífic Anna Lizaran. Durant uns assajos d''Àlias Serrallonga' als 70, Rognoni va patir un accident irreversible que li va causar una paraplegia. Va col·laborar sovint amb Teresa Calafell, per exemple a la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona i als muntatges 'Mori el Merma' (amb La Claca) (1978) i 'Deliri' (1987), entre d'altres.
L'Institut del Teatre explica al seu web que l’any 1963 va seguir un curs que impartia Albert Boadella i, després de passar una prova, Rognoni va començar a treballar com a mim amb Els Joglars, fins i tot abans que la companyia es professionalitzés. Va ser llavors quan va entrar en contacte amb altres professionals com Carlota Soldevila o Anton Font. A partir del 1967, Els Joglars inicien el seu camí en l’àmbit professional i Glòria Rognoni hi juga un paper rellevant. La companyia queda formada per Marta Català, Esperança Fontà, Enric Roig, Jaume Sorribas, Montserrat Torres, Enric Vidal, Albert Boadella i la mateixa Rognoni.
L’any 1975, durant uns assajos de l’espectacle 'Àlias Serrallonga', Rognoni, enlluernada pels focus que conformaven l’escenografia, va patir un accident irreversible que li va causar una paraplegia de les extremitats inferiors. Gràcies a una proposta de Teresa Calafell i Joan Baixas, fundadors de La Claca, Rognoni va tornar al món del teatre per treballar en la direcció de l’espectacle 'Mori el Merma' (1978), una adaptació altament visual d''Ubu roi' d’Alfred Jarry, realitzada pel mateix Joan Baixas i la seva companyia.
L’any 1979 Rognoni es reincorporava novament als Joglars, aquest cop com a ajudant de direcció de 'Letius'. Hi va treballar fins al 1987. Juntament amb Teresa Calafell, aquell mateix any, va participar en el muntatge de 'Deliri', un monòleg breu, presentat primer a la Fira de Tàrrega i després al Romea, que va rebre, explica l'Institut del Teatre, "valoracions negatives per part de la crítica masculina". No obstant això, Maria Mercè Marçal va defensar l’espectacle.
També amb Teresa Calafell, l’actriu i directora va participar de la inauguració dels Jocs Paralímpics de Barcelona, on va rebre la Medalla/Diploma Barcelona 92. Des del 1997 va dirigir el grup de teatre social de l'entitat Femarec, un projecte d'integració social i cultural per a col·lectius en risc d'exclusió.
