Mor Carles Solà, exrector de la UAB i conseller d'Universitats en el primer tripartit

L'exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona tenia 80 anys

12 de setembre de 2026 a les 10:51h

Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta

Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat

Activar ara

L'exrector de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i exconseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació durant el primer tripartit, Carles Solà i Ferrando, ha mort als 80 anys, segons ha confirmat aquest dissabte la mateixa universitat.

Catedràtic d'enginyeria química i referent del valencianisme d'esquerres, Solà va dirigir la UAB entre 1994 i 2002. Durant els seus vuit anys al capdavant de la institució es van impulsar importants projectes acadèmics i de recerca, entre els quals la creació de l'Escola d'Enginyeria, l'Escola de Doctorat i Formació Continuada, l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals i el Port d'Informació Científica.

També va impulsar els estudis de grau en biotecnologia, pioners a l'Estat, i durant el seu mandat la universitat va començar l'adaptació a l'Espai Europeu d'Educació Superior.

La Plaça Cívica i les quatre columnes de la UAB

El mandat de Solà també va coincidir amb la inauguració de dos dels elements més emblemàtics del campus. La Plaça Cívica es va inaugurar el 1996, mentre que les quatre columnes de la UAB, obra d'Andreu Alfaro, es van inaugurar el 1999.

Solà va ser, a més, un dels impulsors de la Xarxa Vives d'Universitats i de l'Associació Catalana d'Universitats Públiques (ACUP).

La seva etapa al rectorat, però, també va estar marcada per les tensions pressupostàries i per l'elaboració de la polèmica Llei Orgànica d'Universitats (LOU), aprovada durant el govern de José María Aznar.

La càrrega policial durant la visita d'Aznar

Un dels episodis més controvertits del seu mandat va tenir lloc el gener del 1999, durant la visita d'Aznar al Centre Nacional de Microelectrònica de la UAB.

La presència del llavors president espanyol va provocar una protesta d'uns 200 estudiants i una càrrega policial amb llançament de pilotes de goma. El balanç va ser de 14 estudiants i cinc agents ferits.

Solà va denunciar els incidents i va condemnar que les forces de seguretat de l'Estat haguessin "violat l'exercici del dret democràtic d'expressió pacífica". Arran dels fets, va arribar a posar el seu càrrec a disposició del claustre.

"Mestre, llum, brúixola i company"

L'actual rector de la UAB, Javier Lafuente, ha lamentat profundament la mort de Solà i ha destacat la seva influència personal i acadèmica.

Lafuente l'ha definit com "mestre, llum, brúixola i company" i ha explicat que Solà va ser un dels seus referents quan va arribar a la UAB.

Per a l'actual rector, Solà va ser "el rector més important de la història d'aquesta encara jove universitat", i considera que durant els vuit anys del seu mandat la institució va fer "un salt qualitatiu enorme".

Conseller d'Universitats amb Pasqual Maragall

Després de deixar el rectorat, Solà va fer el salt a la política institucional. Va ser conseller d'Universitats, Recerca i Societat de la Informació del Govern de Pasqual Maragall entre 2003 i 2006, durant el primer tripartit.

En aquesta etapa va treballar en la millora del finançament del sistema universitari i en el model dels centres de recerca de Catalunya. També va participar en la creació de l'ACUP i de la Xarxa Vives d'Universitats i va ser el segon president de la Conferència de Rectors i Rectores de les Universitats Espanyoles.

L'abril del 2006 va ser substituït per Manel Balcells, en plena crisi del Govern tripartit i dos mesos abans del referèndum sobre el nou Estatut.

Referent del valencianisme d'esquerres

Nascut a Xàtiva, Solà es va llicenciar i doctorar en Ciències Químiques a la Universitat de València abans de desenvolupar la seva carrera acadèmica a la UAB.

Políticament, es va posicionar favorablement a l'independentisme i el 2010 va tancar la llista de Solidaritat Catalana per la Independència a Barcelona.

Al llarg de la seva trajectòria va rebre diversos reconeixements, entre els quals el doctorat honoris causa per la Universitat de Southampton, la Medalla d'Enginyeria Química de la Universitat de Valladolid i la Medalla d'Honor de la Xarxa Vives d'Universitats.

El 2016, amb motiu de la seva jubilació acadèmica, la UAB li va retre un homenatge institucional al Rectorat.

Sobre l'autor
marta gutierrez
Marta Gutiérrez
Veure biografia
El més llegit