Mireia Ingla: “Treballem en l’habitatge públic de lloguer per no convertir-nos en una ciutat elitista”

Esgotada ja la primera part del mandat, fortament marcada per la pandèmia de la Covid-19, com valora aquests dos anys al capdavant de l’Ajuntament de Sant Cugat?

Han estat dos anys molt intensos. Sant Cugat és una ciutat que ja té més de 90.000 habitants, amb gent diversa i amb moltes necessitats. A més, com bé apuntes, a això li hem d’afegir el fet que ja fa un any i mig que vivim una pandèmia global que ha afectat la nostra salut, amb persones malaltes i fins i tot d’altres que han mort. És evident que la Covid-19 ha trastocat tot el mandat dels ajuntaments. En qualsevol cas, ara que hem arribat a la meitat dels quatre anys, ens reafirmem que el canvi polític que vam impulsar era imprescindible. Després de 32 anys d’una hegemonia política, l’any 2019 va arribar l’oportunitat per posar en marxa un govern progressista, del canvi. No podíem desaprofitar-la. Calia apostar per un govern que atengués aquelles prioritats i necessitats de molta gent d’aquesta ciutat que ja no s’hi veia representada pel govern d’aquests 32 anys.

Tampoc podem oblidar que havíem d’afrontar emergències importants: la climàtica, l’habitacional i la de la lluita contra la corrupció. Això és el que ens van portar a aquestes tres forces polítiques diferents a posar-nos d’acord, i dos anys després Sant Cugat té un govern sòlid i cohesionat que treballa de valent per estar al costat de la gent i perquè visqui millor.

Quines mesures s’han plantejat des de l’Ajuntament per reactivar l’economia del municipi?

Des del primer moment, en el confinament, l’Ajuntament va posar en marxa unes Taules d’Emergència Econòmica per parlar amb el teixit empresarial i comercial, per veure quines inquietuds tenien i com podia ajudar l’administració. D’aquelles trobades han sorgit projectes molt interessants, com la campanya de vals de descompte per dinamitzar el comerç de la ciutat, que va tenir molt bona acollida i que volem repetir aquesta tardor. El Pla de Reactivació Econòmica ha comptat finalment amb 3 milions d’euros, destinats a ajudes directes a persones autònomes, comerços o microempreses, o a subvencions per contractar persones aturades.

Quins seran els projectes prioritaris en aquesta segona part del mandat?

Continuarem desplegant les polítiques necessàries per entomar les emergències que comentava abans, a més del repte inesperat de la Covid. Tenim un projecte en l’horitzó molt concret i que suposa un repte ingent, el de l’escola La Mirada. A les famílies, mestres i infants se’ls va prometre que tindrien l’escola al 2019 i encara es troben en mòduls. Tenim un projecte engrescador i molt innovador, en un entorn privilegiat, i esperem acomplir el calendari previst.

L’Ajuntament té previst presentar un Pla d’Habitatge Assequible. Quins objectius té aquest pla i quines línies d’acció se seguiran?

Sí, l’emergència habitacional és un fet i el primer èxit d’aquest govern ha estat visibilitzar-la. Cada dia hi ha persones que se n’han d’anar perquè no poden viure a la ciutat amb el lloguer més car del país. De fet, som conscients que una gran part dels nostres fills i filles no podran viure a la ciutat.

Volem que la gent que és de Sant Cugat i s’hi vulgui quedar a viure ho pugui fer i els hem de donar oportunitats que ara la ciutat no dona. És la ciutat més cara i per això expulsa constantment aquesta gent. El preu de l’habitatge ha comportat una constant substitució d’aquelles famílies i persones que no poden fer-hi front per unes altres que sí s’ho poden permetre, fet que ha desembocat en un augment constant de l’elitització de la ciutat, entesa com que cada vegada hi ha més persones i famílies amb un poder adquisitiu més alt.

No és fàcil, i és un repte que no es resol en un ni dos anys, però aquest Pla va encaminat a endreçar allò que tenim i planificar la ciutat de la propera dècada, centrant-nos especialment en l’habitatge públic de lloguer, i no en el de compra. La ciutat del 2030 que estem definint no pot repetir els errors de l’urbanisme del passat, perquè correm el risc de convertir-nos en una ciutat elitista.

La lluita contra l’emergència climàtica s’està convertint en una necessitat urgent. En aquest àmbit, Sant Cugat és la seu de la prova pilot Hub Sant Cugat, un projecte europeu per fomentar la intermodalitat entre la bicicleta i el tren. Com el valora? Quines altres accions s’estan duent a terme a Sant Cugat per aconseguit una mobilitat sostenible?  

Efectivament, l’emergència climàtica és un fet i som conscients que cada persona, cada municipi, cada administració, ha de posar el seu gra de sorra. Nosaltres volem ser referents en aquest sentit i és per això que vam declarar-nos ciutat en emergència climàtica a finals de 2019 i vam aprovar un pla d’acció en aquest sentit.

Aquesta prova pilot la duem a terme de la mà de l’Àrea Metropolitana i és un orgull que Sant Cugat la pugui acollir. Al final, es tracta de posar alternatives a què la gent agafi el vehicle privat i opti per un transport més sostenible. L’Anella Verda ciclable o l’ampliació i millora dels carrils bici són altres projectes que caminen cap aquí, sense oblidar evidentment la Zona de Baixes Emissions (ZBE), ja en funcionament des del maig.

L’Ajuntament ha elaborat un nou Pla de Turisme per posicionar Sant Cugat com a destinació cultural i natural. Me’n pot fer cinc cèntims?

Hem treballat una diagnosi profunda sobre les fortaleses de la nostra ciutat en aquest sentit. Sant Cugat té una oferta molt atractiva pel que fa al turisme verd i sostenible per la situació privilegiada en què es troba, però també pel que fa a la nostra oferta gastronòmica, de comerç i cultural. Aquests són alguns dels eixos que volem potenciar i estem treballant propostes concretes de la mà del teixit turístic del municipi.