Un l’estudi de l’Institut Metròpoli ha evidenciat que un 88,65% de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona viu en zones amb quatre o més establiments d’aliments poc saludables a cinc minuts a peu. La creixent dependència d’aliments importats i la falta d’aliments frescos es “tradueix” en una alimentació menys saludable i augmenta la despesa energètica, les emissions contaminants i la quantitat de residus. L’estudi d’IDRA proposa millores per reforçar el paper dels productors locals i lluitar contra la crisi climàtica.
A la jornada d’’Els camins de l’alimentació’ de l'AMB s’han presentat les últimes recerques sobre distribució i comercialització alimentària elaborades per l’Institut Metròpoli i l’Institut de Recerca Urbana de Barcelona (IDRA). Davant de la caiguda del producte català (15%) davant l’augment de la importació (28%), l’informe ‘Anticipar-se a les crisis alimentàries’ elaborat per IDRA proposa dissenyar un pla per relocalitzar la producció, constituir un Consell Alimentari Metropolità, desplegar una xarxa de mercats majoristes de proximitat i l’ús de la compra pública per garantir una demanda estable als productors locals. A més, plantegen una política d’inversió verda que impulsi la logística elèctrica, el fred eficient i un banc públic de terres, i també un sistema de traçabilitat en temps real per poder conèixer l’origen i “petjada ambiental” dels aliments.
Els entorns alimentaris
A l’estudi ‘Actualització de la cartografia i caracterització dels entorns alimentaris locals en l’àmbit de l’AMB’ l’Institut Metròpoli ha distingit diferents zones segons la seva oferta alimentària. L’Institut Metròpoli ha destacat els deserts alimentaris, que són zones amb escassa disponibilitat d’aliments frescos a cinc minuts caminant; els pantans alimentaris, que són zones amb molta concentració d’oferta d’aliments poc saludables en un radi de cinc minuts a peu; i els oasis d’alimentació ecològica, que són aquelles zones amb un bon accés a aliments ecològics en el mateix radi.
Els resultats de l’estudi han mostrat que tot i que els deserts alimentaris són pràcticament “inexistents”, abunden molt els pantans alimentaris amb un 88,65% de la població, especialment en barris com Ciutat Meridiana (Barcelona), la Mina (Sant Adrià del Besòs) i la Ribera (Montcada i Reixac). Segons l’AMB, el sistema alimentari metropolità presenta situacions que “agreugen les desigualtats entre els sectors de la població” i això es pot veure en els oasis alimentaris, que no són accessibles per part de la població vulnerable.
El projecte FoodCLIC
L’AMB ha implementat des del 2022 el projecte europeu FoodCLIC que té com a objectiu desenvolupar polítiques que garanteixin l’accés a una alimentació sana, segura i assequible i alhora estudia com el teixit social dels barris més vulnerables pot impulsar respostes per millorar l’alimentació. Del pressupost global (d'uns 11 milions d’euros) s’han destinat més d’un milió a recerca, participació i inversions a la metròpolis barcelonina. En el marc d’aquest pressupost s’han analitzat en profunditat els entorns alimentaris de Sant Cosme (el Prat de Llobregat) i Fondo (Santa Coloma de Gramenet).
Arran d’aquest estudi s’ha fomentat la cooperació entre agents locals per a avançar “capa un sistema alimentari més just, sostenible i saludable”. L’AMB destaca el projecte ‘Cuina de Barri' a Sant Cosme on ofereixen un àpat diari de proximitat per poc més de 30 euros al mes.
