L’Ajuntament de L’Hospitalet de Llobregat ultima el Pla de biblioteques 2023-2028, basat en un nou model de biblioteques segons el qual són puntals de cohesió social de barri, espais on teixir relacions comunitàries basades en la diversitat i potenciar l’aprenentatge continu, i on es garanteixin els drets culturals amb propostes inclusives i participatives.
Per realitzar aquesta proposta, el 2022 es va dur a terme una anàlisi estratègica, un estudi que hauria d’haver-se iniciat el 2021, però que la pandèmia va ajornar fins al 2022, quan les biblioteques van recuperar tots els serveis habituals.
L’estudi determina que L’Hospitalet necessita una biblioteca més per compensar el tancament de la de Santa Eulàlia. El març del 2021, l’Ajuntament es va veure obligat a tancar la Biblioteca Santa Eulàlia, ja que l’edifici no reunia les condicions d’un equipament cultural d’accés públic i presentava mancances d’accessibilitat i seguretat.
L’abril del mateix any, el Ple municipal va aprovar per unanimitat una moció per la qual l’Ajuntament es comprometia a revisar el Pla de biblioteques de la ciutat i fer un estudi per valorar si era necessari reprendre aquest servei en el nucli històric del barri. Com a solució temporal, l’abril de 2022 va obrir el bibliomercat de Santa Eulàlia, que si bé ha demostrat ser un servei útil i freqüentat, no supleix la totalitat de les funcions de l’antiga biblioteca.
El tancament de la Biblioteca Santa Eulàlia és una oportunitat per construir una nova biblioteca al barri, un equipament nou adaptat a les necessitats actuals i que ampliï els serveis als veïns. A més, l’Ajuntament s’ha compromès a crear una segona biblioteca al barri de la Florida i a estudiar la possibilitat de fer un bibliomercat a altres punts de la ciutat. Actualment, s’estan identificant possibles espais on es podrien ubicar aquests equipaments.
Aquests dos nous espais reforçaran la xarxa de biblioteques de la ciutat i faran que L’Hospitalet estigui dins dels estàndards de superfície útil marcats per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona en relació amb el nombre d’habitants.
La finalitat del Pla, que ara s’està compartint amb els grups polítics municipals i que posteriorment haurà de ser aprovat al Ple municipal, és adequar els serveis, espais, fons i recursos de les biblioteques de L’Hospitalet als reptes, les inquietuds i les necessitats que demanda la ciutadania, emmarcats en la línia del nou Manifest de la Biblioteca Pública IFLA-UNESCO 2022.
En l’actualitat, el sistema bibliotecari de L’Hospitalet es compon d’una biblioteca central, la Biblioteca Central Tecla Sala; de sis biblioteques de proximitat situades a diferents barris i districtes de la ciutat, i d’un bibliomercat, amb un fons total de 404.824 documents, molt per sobre dels 330.000 que estableixen la Generalitat i la Diputació.
El Pla de biblioteques s’emmarca en el Pla d’Actuació Municipal 2020-2023, que té com a objectiu impulsar una cultura viva i en transformació, eliminant les barreres d’accés a la cultura per motius econòmics, socials o físics, i potenciar la xarxa d’equipaments culturals de proximitat. Posar la cultura a l’abast de tothom també és un punt recollit al Pacte de Ciutat 2020-2023.
Espais de trobada i de creació, el nou model de biblioteques
Amb l’aplicació del Pla de biblioteques 2023-2028, L’Hospitalet reforçarà la tasca i els serveis que avui ja duen a terme les biblioteques de la ciutat, i disposarà d’uns serveis adaptats a les necessitats dels usuaris actuals.
Les biblioteques han de ser uns espais de trobada i debat, dotades de recursos que permetin compartir i difondre el coneixement en obert, que contribueixin a l’aprenentatge al llarg de la vida i funcionin com un laboratori de creació, de ciència ciutadana i d’innovació social per resoldre reptes de la societat.
Un punt cabdal és la implementació de la tecnologia d’identificació de radiofreqüència (RFID) amb l’objectiu d’impulsar un model de biblioteca més innovador. Aquesta tecnologia permet transmetre dades sense fils a través d’ones de ràdio i facilita l’intercanvi de documents i l’optimització dels recursos entre biblioteques, fins i tot de diferents municipis.
L’usuari té més autonomia i privacitat gràcies a l’autoservei i també hi ha un control de seguretat més fiable, i sobretot permet alleugerir les càrregues de treball del personal que es pot dedicar a tasques que generen valor afegit als usuaris, com la dinamització de nous formats d’activitats, la mediació en la comunitat amb propostes de participació, l’impuls de projectes de cocreació col·lectiva i activitats més tradicionals com el foment de la lectura o l’accés al coneixement i a la cultura.
El nou pla preveu també la creació d’un pla de manteniment dels equipaments per garantir una bona gestió i millorar l’accessibilitat.
D’altra banda, el pla permetrà que les biblioteques tinguin nous serveis com sales de treball en grup, espais no necessàriament silenciosos que propiciïn les relacions informals i permetin els usuaris reunir-se en petits grups. Seran sales amb mobiliari modular, pissarres, equip audiovisual i connexions informàtiques. I també un servei de prescripció lectora per orientar els usuaris en itineraris de lectures rellevants, que fomentin l’esperit crític.
El document també té en compte agilitzar el préstec interbibliotecari, un servei que permet a qualsevol usuari obtenir documents de la resta de biblioteques públiques de Catalunya.
Pel que fa al personal, el pla preveu la necessitat de nous perfils professionals a les biblioteques, com un tècnic de manteniment de xarxa, un responsable de comunicació i educadors socials especialment en zones d’alta complexitat.
A més, el document proposa fer un pla de sales d’estudi per poder oferir espais silenciosos i adequats a les necessitats dels joves estudiants. I, finalment, estableix la necessitat d’augmentar les hores d’obertura a les biblioteques de districte per complir l’obertura horària marcada als estàndards del Mapa de Lectura Pública.
L’Hospitalet, ciutat pionera en l’aposta per les biblioteques
Per l’Ajuntament de L’Hospitalet, la xarxa municipal de biblioteques ha estat històricament una prioritat. El 1997 es va elaborar el primer Pla de biblioteques del municipi, el primer pla de biblioteques a escala local a Catalunya.
El document va definir un model i va donar resposta a les necessitats d’aquell moment, adoptant el model promogut per la UNESCO i dibuixant el mapa bibliotecari de la ciutat dels pròxims anys.
Va ser aleshores que es va proposar unificar les dues xarxes tècniques (Diputació de Barcelona i Generalitat de Catalunya) que convivien en aquell moment. Això es va aconseguir a partir de 2003, quan la Biblioteca Can Sumarro es va traspassar a l’Ajuntament, i va passar a formar part de la Xarxa de Biblioteques Públiques Municipals de la Diputació de Barcelona.
L’any 1999 es va inaugurar la Biblioteca la Bòbila al barri de Pubilla Cases, per substituir l’antiga Biblioteca Joaquim Costa. L’any 2000 va obrir la Biblioteca Central Tecla Sala, i el 2001, es posaven en marxa les noves instal·lacions de la Biblioteca la Florida, en el mateix edifici on estava ubicada, al carrer de la Renclusa, però ocupant també la superfície de l’antiga Aula de Cultura la Florida.
El 2002 es va inaugurar el nou edifici de la Biblioteca Josep Janés, al barri de la Torrassa, que va substituir les antigues instal·lacions de la plaça Espanyola. El 2005 es van fer obres per millorar els espais de la Biblioteca Can Sumarro, i l’any 2007, es van inaugurar les noves instal·lacions de la Biblioteca Bellvitge, que van comportar el tancament de la Sala de Lectura Infantil Ramón Fernández Jurado i la biblioteca del carrer de França. Finalment, l’any 2010 es va inaugurar la Biblioteca plaça d’Europa.
