Dimecres, 26 de juny de 2024
És notícia

L’alcalde i el bisbe de Terrassa presentaran al Papa Francesc la Candidatura de la Seu d’Ègara

Avatar photo

L’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart; i el bisbe de la Diòcesi de Terrassa, Mons. Salvador Cristau, presentaran demà oficialment i de forma conjunta al Papa Francesc la Candidatura de la Seu d’Ègara per ser inscrita a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco. Durant l’Audiència General, que començarà a les 9 h, l’alcalde i el bisbe de Terrassa presentaran a Sa Santedat els aspectes clau de la candidatura de la Seu d’Ègara per formar part del Patrimoni Mundial de la Unesco. 

L’alcalde i el bisbe presentaran al Papa Francesc un memoràndum amb continguts relacionats amb el patrimoni artístic i arquitectònic de la Seu d’Ègara, la seva singularitat en relació amb l’època a la qual correspon i la seva història de més de quinze segles. Durant l’audiència, l’alcalde i el bisbe també lliuraran al Papa una aquarel·la de la Seu d’Ègara obra del reconegut dibuixant i aquarel·lista terrassenc Robert Cabeza i una reproducció de l’Església de Santa Maria, que conserva les restes de l’antiga catedral d’Ègara. 

La Candidatura de la Seu d’Ègara va iniciar el procés per ser inscrita a la Llista Indicativa de Patrimoni Mundial de la Unesco el 27 de març de 2015, amb la presentació oficial del projecte en un multitudinari acte ciutadà que va tenir lloc al recinte gràcies a la col·laboració entre l’Ajuntament de Terrassa, la diòcesi de Terrassa i la parròquia de Sant Pere. 

L’any 2019 el Consell de Patrimoni Històric del Ministeri de Cultura va acordar inscriure la Seu d’Ègara en la Llista Indicativa, un pas fonamental per poder aspirar a formar part del patrimoni mundial de la Unesco. Des d’aleshores, es treballa en un conjunt de projectes per obtenir la inclusió final d’aquest element històric com a Patrimoni Mundial.

Entre els projectes vigents per elevar la candidatura a la Unesco destaca la iniciativa “L’Escola amb la Seu”, un projecte de sensibilització educativa que l’any 2024 arribarà a la seva tercera edició. La participació ciutadana també és un factor crucial en el camí per obtenir aquest distintiu. Per aquesta raó, l’any 2022 va néixer l’associació cultural Terrassa amb la Seu d’Ègara, una entitat sense ànim de lucre que busca posar en valor el patrimoni que atresoren les esglésies. Així mateix, des de la Parròquia de Sant Pere es promou el diàleg fe i cultura a través de diverses activitats.  

Actualment, el gabinet de la Candidatura treballa en el projecte ‘Horitzó 2025’, que recull totes les accions que cal dur a terme (recerca científica, educació, participació ciutadana, conservació) abans de la presentació de l’expedient definitiu de la candidatura.  

La bona relació entre les administracions, especialment l’Ajuntament de Terrassa i l’Església Catòlica, ha propiciat la signatura d’un conveni de col·laboració que possibilita l’ús cultural del conjunt compatibilitzat amb l’activitat pròpia de la comunitat parroquial. 

Quinze segles d’història d’un conjunt únic a Europa 

La Seu d’Ègara és un testimoni excepcional de l’arquitectura i la pintura monumental d’època visigoda. La creació del bisbat d’Ègara (fundat cap al 450) va marcar l’inici de l’època de major esplendor d’un recinte on s’hi desenvolupà un conjunt episcopal d’una excepcional importància artística per a l’Europa cristiana occidental. 

La designació de la Seu episcopal va comportar la construcció d’un gran complex arquitectònic erigit a partir de mitjans del segle V, amb la catedral de tres naus de Santa Maria i el baptisteri als peus, l’edifici funerari de Sant Miquel i la parròquia de Sant Pere. 

La pervivència d’elements artístics, arquitectònics i arqueològics d’aquest període (s.VI-VIII), que es manifesta en l’arquitectura de la catedral de Santa Maria, l’edifici funerari de Sant Miquel i la parròquia de Sant Pere, així com en la decoració pictòrica dels tres absis, fa únic aquest conjunt dins del patrimoni europeu. 

La Seu d’Ègara és un monument clau per entendre la transferència de cultures que va tenir lloc entre els segles V-VI: la població de cultura hispanorromana, el poble visigot i l’Imperi Bizantí. Un exemple excepcional, en tant que mostra la fusió d’elements arquitectònics i pictòrics bizantins amb altres llatins en el període de dominació visigoda. Una evidència de la transferència entre cultures que pot aclarir o complementar el coneixement sobre l’art i la cultura d’una època de transició entre el món romà i el medieval.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Entra en una casa, es colga al llit per a dormir i hi troba un cadàver momificat

Notícia següent

El grup parlamentari del PSC es compromet a treballar per l’estació intermodal de Reus

Notícies relacionades