Un jutjat de Barcelona va paralitzar aquest passat estiu l’aplicació de l’eutanàsia a dos pacients que comptaven amb tots els avals mèdics, per petició dels seus pares, que s’oposaven a la mort assistida, informa SER.
Es tracta d’una noia de 23 anys amb una lesió medul·lar i un home de 54 anys que ha sofert quatre ictus i dos infarts en els darrers anys. En tots dos casos, els progenitors dels pacients van recórrer la seva mort assistida al·legant una vulneració de drets fonamentals.
Ara, segons avança la SER CATALUNYA, el jutjat contenciós 5 de Barcelona ha tombat ja un d’aquests recursos i avala la mort digna per al pacient de 54 anys, Francesc A., en entendre que el seu pare no està legitimat per oposar-se a la decisió d’un adult en plenes facultats per més que sigui fill seu.
Així, la magistrada dona la raó a l’advocat de la Generalitat que, en contra del criteri de la fiscalia, posava en dubte la legitimació del demandant.
DECISIÓ PERSONAL
La Generalitat, que defensa la decisió no sols del pacient, sinó de la comissió mèdica d’experts que va avalar la seva eutanàsia, argumentava que la mort digna és una decisió personal i intransferible, sempre que es prengui en plenes facultats, com és el cas.
A més, argumentava que un pare no atribuir-se la titular del dret fonamental a la vida d’un tercer, per més que sigui el seu fill.
La magistrada Montserrat Raga està d’acord i conclou que la relació familiar no és suficient per a recórrer l’eutanàsia d’un fill. “Si fos així, qualsevol resolució podria ser impugnada per part dels familiars de la persona que demana ajuda a morir de manera digna, arribant a ser una prestació il·lusòria i sense eficàcia, o almenys amb una eficàcia demorada en el temps. I aquesta no és la previsió legal“, conclou sobre la mort assistida d’un pacient que ja fa tres mesos que està paralitzada en els tribunals.
“Estem davant una decisió eminentment personal i que presenta un fort component d’autodeterminació de la persona”, afegeix en l’acte al qual ha accedit la SER.
La magistrada rebutja a més que l’Estat hagi d’intervenir en aquest cas en auxili d’una persona vulnerable, com argumentava el seu pare. “Estem davant una persona major d’edat i capaç per exercir de manera lliure tots els drets que les lleis li reconeixen”, sentència. No sols això, sinó que el pacient “va demanar que no es comuniqués” el procés d’eutanàsia “a cap familiar ni persona pròxima”.
AFÀSIA I PROBLEMES DE MOBILITAT
El Comitè de Garanties i Avaluació va donar el vistiplau a la mort digna d’aquest home de 54 anys, el passat juliol, i va ordenar la seva aplicació.
En Francesc havia sofert tres ictus i dos infarts els anys 2020, 2021, 2022 (i un quart ictus en 2024, després de deixar la medicació). Això li va causar importants seqüeles que afecten la seva mobilitat i parla.
Segons es deriva dels informes mèdics consultats per la SER, l’home té afàsia (el que li dificulta parlar), no pot escriure sense ajuda, li costa seguir el fil de frases llargues i, encara que comprèn el que se li diu, no pot mantenir una conversa amb normalitat.
Tampoc pot conduir ni moure’s sense l’ajuda del bastó. Per això, malgrat tots els tractaments, va expressar als metges que “no s’agrada” i que “arran de la seva discapacitat no li troba sentit a la vida”. Va explicar també als sanitaris que té molta por al sofriment i que, “sota cap concepte, vol arribar a tenir més discapacitat”.
Per això, avala la reactivació del procés de mort assistida i ordena que es notifiqui la decisió al pacient i a la metge responsable de l’eutanàsia. Això no significa que la mort digna pugui ser-li administrada de manera immediata, atès que la decisió no és encara ferma i es pot recórrer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en el termini de 15 dies.
