“Colita. Antifémina” es podrà veure al DHub fins al 25 de gener de 2026. La mostra, coorganitzada pel DHub, La Fábrica i el Círculo de Bellas Artes, i comissariada per Francesc Polop, posa de manifest el valor d’un projecte engegat per la fotògrafa Isabel Steva Hernández, més coneguda pel seu pseudònim: Colita, i l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, que es van unir l’any 1977 per crear el que es considera el primer llibre gràfic obertament feminista de l’època de la Transició: ‘Antifémina’.
Les imatges de la fotògrafa barcelonina constitueixen un retrat impactant de la realitat que vivien les dones a l’època. Lluny de quedar-se només en una mirada cap al passat, la mostra planteja al visitant una reflexió sobre temes tan vigents com la pervivència del patriarcat, la cosificació de la dona, la prostitució o la vellesa femenina.
Malgrat que l’editorial el va retirar del mercat, l’obra es va convertir en un llibre de culte crític i reivindicatiu. Anys més tard, la mateixa Colita i el director del seu Arxiu i comissari de l’exposició, Francesc Polop, van recuperar el projecte i el llibre va ser reeditat i publicat l’any 2021 per l’editorial Terranova i l’Ajuntament de Barcelona. La mostra reivindica la vigència de les denúncies i reflexions del llibre, i a través d’ell, de les figures de dues dones intel·lectuals i valentes, que van lluitar per dignificar el fet de ser dona i per parlar obertament de feminisme.
Durant la seva intervenció l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha explicat que l’exposició ‘Colita. Antifèmina’ “rememora una etapa molt important de la història democràtica de la ciutat i del país que té una vinculació estretíssima amb la lluita feminista de dues dones, Maria Aurèlia Capmany i Colita, que des de la literatura i de la fotografia de la imatge, respectivament, van oferir dues formes de veure la societat que han marcat la història i la identitat d’aquesta ciutat”.
“Aquesta exposició ens recorda d’on venim i l’origen de molts drets i llibertats que van conquerir les dones feministes, i que ara estan frontalment amenaçats”, ha afirmat.
L’alcalde ha recordat també a la periodista Anna Balletbó, que també s’inclou en aquesta tradició de lluita feminista.
“I evidentment és un homenatge a totes les dones que no surten a les fotografies, dines anònimes que són les autèntiques protagonistes d’aquest canvi de paradigma que hem viscut a la nostra societat des d’una fàbrica, a casa seva, una facultat, una universitat o una escola”, ha conclòs.
A l’acte d’inauguració també hi han assistit, entre d’altres, la segona tinenta d’alcaldia, María Eugènia Gay i el regidor de Cultura i Indústries Creatives, Xavier Marcé.
