L’Ajuntament de L’Hospitalet ha elaborat un estudi per identificar les zones de l’espai públic que no es consideren ben resoltes des d’una perspectiva de gènere i realitzar propostes per millorar aquesta percepció. A la presentació, que va tenir lloc ahir a la tarda al Centre Cultural Tecla Sala, van assistir Laura García Manota, regidora d’Igualtat i LGTBI de l’Ajuntament; Ninoska Juan, de la Fundación Contorno Urbano; Susana Pinto, tècnica municipal d’Obres i Manteniment de l’Espai Públic i coordinadora de l’estudi, i Blanca Atienza, directora de serveis de l’Àrea d’Espai Públic, Habitatge, Urbanisme i Sostenibilitat.
La regidora Laura García Manota ha dit que “només aconseguirem la igualtat real i efectiva si incorporem la perspectiva de gènere de manera transversal en les diferents àrees municipals. Aquest estudi és un bon exemple de com des de Espai Públic, es pot treballar per assolir una societat inclusiva i igualitària”.
Aquest estudi es divideix en cinc fases: Anàlisi, diagnosi, proposició, implantació i avaluació. Aquestes fases permeten que el projecte analitzi, doni resposta al diagnòstic i s’avaluï de manera continuada per repensar i reconfigurar el que sigui necessari.
El treball, per a la realització del qual s’ha comptat amb la col·laboració de la Fundación Contorno Urbano, es va iniciar amb una diagnosi de la ciutat per detectar i analitzar els espais públics amb problemes de gènere. S’ha fet per mitjà de diverses estratègies de participació ciutadana amb el veïnat i altres agents locals, tant de manera individual com col·lectiva, en les quals han participat un total de 220 persones.
Així, s’han realitzat 17 rutes exploratòries pels diferents barris de la ciutat per observar en grup els espais que generen neguit, inseguretat o desconfort a les persones participants, especialment dones. També s’han fet enquestes i formularis per omplir de manera col·lectiva o individual per aquelles persones que volguessin participar i no haguessin pogut prendre part en les rutes exploratòries. En aquestes enquestes podien aportar la seva percepció de l’espai públic que fan servir en la seva vida i desplaçaments quotidians a la ciutat.
Una vegada rebuda la informació de veïnes i veïns, s’han localitzat en mapes els punts amb problemes detectats a la ciutat i s’ha fet un diagnòstic dels motius pels quals la ciutadania hi percep deficiències, relacionades amb mancances de confort, vitalitat, sostenibilitat o inclusivitat vinculades a factors com l’estat de l’espai i la il·luminació. Són un centenar de punts de tots els barris, entre els quals n’hi ha zones concretes de places i parcs, llocs diversos amb voreres o encreuaments amples, i espais entre edificis.
A l’estudi es fan recomanacions de millora a tenir en compte en els dissenys i usos de l’espai públic. Aquestes propostes tenen un ventall molt ampli de tipologies, amb actuacions de seguretat i civisme, millora de la visibilitat i l’enllumenat, foment d’un teixit social i comercial fort, dinamització de la vitalitat dels espais, representativitat de la dona, accessibilitat, sostenibilitat, millora de la convivència o increment de la neteja i el verd urbà, entre d’altres.
Millora de l’espai públic
La iniciativa d’introduir la perspectiva de gènere en el disseny de l’espai públic té per objectiu millorar els elements d’urbanització i la utilització de diverses zones que, per la seva ubicació i disposició, tenen poc ús per part de la ciutadania; ja sigui per la dificultat d’accedir-hi, per la sensació d’inseguretat que suposa el seu ús per a certs col·lectius o per no ser de gaire utilitat per a la població degut a la seva configuració.
L’estudi inicial ha servit per identificar aquests espais i definir les actuacions necessàries per retornar-los a un ús ciutadà que millori la mobilitat, la interacció social, la igualtat de gènere, la seguretat i el benestar del veïnat. La iniciativa s’inscriu dins dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides relatius a la igualtat de gènere i a les ciutats sostenibles.
Per incorporar una efectiva visió de gènere en el disseny dels espais públics en desús, l’estudi s’ha elaborat d’una manera col·laborativa amb els serveis tècnics de l’Ajuntament i les entitats dels barris o entorns de cada espai objecte d’actuació. A més, en el disseny futur de les actuacions a realitzar hi participaran les associacions o persones implicades en la millora de la perspectiva de gènere de l’espai públic, entre d’elles, la Taula de la Dona de la ciutat, per comptar amb la visió i les propostes dels grups de dones i les associacions feministes. Els criteris que s’estableixin també s’aplicaran en el conjunt de les actuacions urbanístiques que es realitzin al municipi.
En l’elaboració de l’estudi s’han identificat les zones de la ciutat amb usos no adequats a la perspectiva de gènere, posteriorment, es definiran els criteris urbanístics d’actuacions segons les necessitats detectades i per tipologies d’espais. Així, es podran fer obres de remodelació, actuacions de micro urbanisme, mediació comunitària o dinamització social d’aquests espais, entre d’altres, amb la finalitat de donar-los millor ús per al conjunt de la ciutadania i fer de L’Hospitalet una ciutat més inclusiva i segura.
L’Ajuntament de L’Hospitalet té el Distintiu per la Igualtat de Gènere i la certificació que habilita el seu ús, i ha establert com a objectiu municipal el desenvolupament de les accions recollides al Pla de compromís per implementar la perspectiva de gènere en les polítiques i actuacions de l’administració municipal.
