El Govern ha decidit rehabilitar de manera integral el Palau de Pedralbes davant les deficiències estructurals detectades —tant a l’interior com a cobertes i façanes—, així com humitats, mancances d’accessibilitat i seguretat. L’edifici, Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN) i cedit a la Generalitat per l’Ajuntament de Barcelona el juny de 2022, combina avui usos institucionals i administratius: acull dependències de la Unió per la Mediterrània (UpM) i l’oficina de l’expresident Pere Aragonès.
Per ordenar-ne els usos i resoldre les patologies, el Govern licitarà un concurs de projectes per a una rehabilitació integral. L’objectiu és que el Palau esdevingui la segona seu institucional de la Generalitat —després de la plaça Sant Jaume— i que estigui preparat per a reunions internacionals d’alt nivell, així com actes culturals i esdeveniments diversos.
Obres per fases i calendari
La intervenció es farà per fases per evitar el tancament total i preveu la finalització l’any 2030. El concurs d’idees es vol resoldre a la primavera vinent i redactar el projecte executiu per iniciar les obres l’estiu de 2028. Es calcula que la planta noble podrà entrar en servei a finals de 2029, i que en el mateix període la UpM s’hi podrà traslladar.
L’ordre d’execució preveu:
-
Intervenció integral de cobertes;
-
Impermeabilització del soterrani i del perímetre (rases);
-
Rehabilitació de façanes;
-
Reforma interior de plantes (uns 3.500 m² cadascuna, excepte la superior, d’uns 400 m²).
El concurs haurà de plantejar noves comunicacions verticals i accessos accessibles, incloent-hi un nou accés posterior.
Nova distribució d’usos
-
Soterrani: instal·lacions i serveis (sales tècniques, magatzems, vestidors).
-
Planta baixa: espais de representació (sales de gran i mitjana capacitat, biblioteca, sala del Tro, sala d’Armes, cuina, capella).
-
Primera planta: planta noble institucional (despatx del president, acollida d’autoritats, espais per a departaments i sales de reunions).
-
Segona planta: oficines administratives del Govern, sales de reunions i UpM.
-
Darrera planta (400 m²): ús residencial per a convidats institucionals.
Pressupost i governança del projecte
La inversió total prevista és de 28 M€. El concurs de projectes disposa de 2,3 M€ (inclou disseny final, direcció i seguiment d’obra) i preveu una compensació de 5.000 € per als tres finalistes. El jurat estarà presidit per un membre del Departament de la Presidència i integrat per dos vocals més del mateix Departament, dos de Cultura, un de l’Ajuntament de Barcelona i fins a tres vocals designats pel COAC; la secretaria recaurà en un altre membre de Presidència. La intervenció als jardins es limitarà a la zona d’ús privat del Palau.
Context històric
El Palau de Pedralbes té origen a la masia de Can Feliu (s. XVII); la finca fou adquirida el 1862 per Eusebi Güell, i reformada per Joan Martorell. Antoni Gaudí hi va intervenir (mur, pavellons de porteria, elements de jardí com la font d’Hèrcules). Entre 1919 i 1924, Eusebi Bona i Francesc Nebot el van transformar en Palau Reial; els jardins són obra de Nicolau M. Rubió i Tudurí. Al llarg del segle XX va tenir usos diversos (Residència Internacional, museus, seu republicana temporal, residència del cap d’estat durant el franquisme). Des de 2010 allotja la seu de la UpM en el sector est.
Amb aquesta operació, el Govern vol preservar el patrimoni i actualitzar-ne els usos per convertir Pedralbes en un equipament representatiu, funcional i obert als grans esdeveniments del país.
