Aquest dijous, la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat han formalitzat un acord pel qual es compromet la Generalitat a avançar els 39,8 milions d’euros que correspondrien assumir al consistori per al projecte de soterrament de la Granvia entre Bellvitge i el riu Llobregat. Aquest pacte, rubricat pel president Salvador Illa i l’alcalde David Quirós, ratifica així l’entesa anunciada fa sis mesos.
Segons les clàusules establertes, durant els pròxims tres anys serà responsabilitat municipal retornar aquesta quantitat o bé aportar terrenys com a compensació per a futurs equipaments públics. El cost total estimat de l’obra és de 135 milions d’euros, dels quals els 75,8 milions restants seran sufragats per altres administracions titulars dels terrenys implicats —com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i el Govern espanyol— així com pels propietaris particulars.
Calendari previst per al projecte
L’inici dels treballs es preveu ara per a principis del 2027, una data que suposa un lleuger retard respecte als terminis inicialment anunciats. La finalització del soterrament està fixada per a l’any 2030, mentre que la urbanització completa s’allargarà fins al 2031.
El president Illa ha posat en relleu que aquest projecte forma part essencial del que denomina el “pentàgon metropolità de la prosperitat compartida”, integrat pel conjunt d’infraestructures estratègiques ubicades al sud de Barcelona: “l’aeroport, el port, el Bioclúster, la Zona Franca i la Fira Granvia”. En paraules seves, “d’aquí a cinc anys” aquestes instal·lacions estaran plenament operatives amb ampliacions i modernitzacions previstes.
Illa també ha ressaltat que gràcies al soterrament es podrà consolidar una “nova Granvia de la salut, del coneixement, de l’espai verd i de la prosperitat”, destacant que aquest eix metropolità té capacitat per generar fins a 50.000 llocs de treball i una facturació estimada en uns 7.000 milions d’euros. Aquestes xifres s’acompanyen d’una millora significativa en les condicions urbanístiques dels barris afectats —Bellvitge, La Gornal i La Marina— amb una transformació orientada cap a un benefici social ampli: “una transformació que genera prosperitat per a tot Catalunya”.
L’alcalde Quirós valora positivament l’acord signat
D’altra banda, David Quirós ha expressat agraïment perquè aquest acord hagi passat de les paraules als fets dotant-lo “de forma jurídica” que permetrà encarar amb garanties un calendari esperat des de fa dècades. Segons ha afirmat textualment: “Convertim els acords entre administracions en certeses per als veïns”, qualificació que defineix aquesta rúbrica com un “punt d’inflexió”. Per a ell representa també “la fi d’una frontera” entre barris diferents perquè es pugui començar a construir “un nou cor al sud de l’àrea metropolitana”.
L’alcalde ha subratllat especialment que disposar ja del finançament necessari possibilita dur endavant una operació amb impactes profunds més enllà dels metres quadrats afectats: “una operació de dignitat urbana i salut comunitària” on aquest espai deixarà enrere una funció divisòria per convertir-se en un element integrador mitjançant un urbanisme innovador.
A més, Quirós ha vinculat directament aquesta iniciativa amb la recent transformació anunciada al barri del Samontà: mentre una acció allibera sòl útil urbà; l’altra assegura noves oportunitats socials adreçades especialment als col·lectius més vulnerables. Amb aquestes paraules ha resumit aquesta visió conjunta: “La ciutat que imaginem a la Granvia només té sentit si millorem el dia a dia del Samontà”.
