Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat té previst adquirir la finca on aquest dimecres es va conèixer el suïcidi d'un home que tenia una ordre de desnonament del local on desenvolupava el seu negoci. L'edifici forma part d'un conjunt de cinc finques, amb un total de 148 pisos, propietat d'una mateixa immobiliària que vol vendre-les a un fons inversor. Segons el consistori, les altres quatre finques del conjunt estan construïdes als anys 60.
El consistori exercirà ara el dret de tempteig i retracte per incorporar els immobles al parc d'habitatge públic. En un comunicat, l'Ajuntament assegura que fa mesos que treballa en aquesta operació i que hi preveu destinar 27 milions d'euros, a l'espera de la taxació definitiva.
Segons ha explicat l'alcalde, David Quirós, l'objectiu és que aquests pisos continuïn sent habitatges per a famílies de la ciutat i no acabin al mercat especulatiu. “Fa mesos que hi treballem perquè volíem que aquests pisos continuessin sent llars per a famílies de l’Hospitalet i no acabessin al mercat especulatiu. Teníem l’eina, hem trobat el finançament i no ho hem deixat passar”, ha afirmat.
Compra per fases i protecció dels contractes
La intenció del govern municipal és finançar l'operació amb el romanent de tresoreria del 2025. Dimarts se celebrarà un ple extraordinari per aprovar una modificació de crèdit i poder utilitzar aquests diners. Després s'obrirà el període d'exposició pública, es licitarà la taxació dels pisos i, més endavant, la Junta de Govern Local haurà d'aprovar l'exercici del dret de tempteig per formalitzar la compra.
L'executiu preveu adquirir dos o tres edificis aquest mateix 2026 i completar la resta durant el 2027, tot i que el compromís inicial és al voltant de les cinc finques des del primer moment. L'Ajuntament ha detallat que els 148 pisos i els locals quedaran qualificats com a habitatge de protecció oficial i que es vetllarà per la continuïtat dels lloguers actuals.
Segons el consistori, tots els contractes seran subrogats, inclosos els de renda antiga, “amb els mateixos drets i obligacions”. Quan algun dels pisos quedi buit, passarà a formar part de la borsa de lloguer assequible.
El cas de l'home mort i el procés de desnonament
Fonts municipals han indicat que l'home vivia al barri de Bellvitge i que el local on tenia el negoci era al carrer Martí Blasi, a la zona del Samontà. El cos va aparèixer aquest dimecres dins del local, després que un veí sospités perquè la persiana havia estat mig pujada des del dia anterior.
Les mateixes fonts, consultades per l'ACN, apunten que l'Ajuntament ha sabut arran del succés que l'home tenia un avís de desnonament del local, del qual feia més de dos anys que no pagava el lloguer. El govern municipal insisteix que no ho havia detectat abans perquè no havia acudit ni als Serveis Socials ni a Gornal Activa, el servei municipal de suport als petits emprenedors.
El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha confirmat que els jutjats civils de l'Hospitalet tenien oberta una causa per impagament del local. Segons la informació facilitada, el gener del 2025 la propietat el va denunciar perquè feia vuit mesos que no abonava el lloguer i, el desembre d'aquell mateix any, el jutge va admetre la demanda.
Fonts judicials han afegit que el maig del 2026 se li va notificar personalment la denúncia i que “en cap moment va presentar cap escrit d'oposició”. Davant la manca de recurs, el jutge va tancar la causa i al juny se li va comunicar que el desnonament estava previst per al 5 d'octubre. “No consta sol·licitat cap ajornament ni cap altra petició”, sosté el TSJC.
ERC reclama informació al govern municipal
En paral·lel, el grup municipal d'ERC ha fet públic un comunicat en què reclama explicacions al govern local per conèixer el detall de l'operació i l'abast de la informació que tenia sobre el cas. La formació considera que l'Ajuntament està “obligat” a aclarir què sabia sobre l'avís de desnonament abans de portar al ple l'aprovació dels 27 milions d'euros.
“Si l’Ajuntament ja estava negociant amb aquesta propietat la compra de l’edifici, què va fer per evitar el desnonament?”, ha preguntat el cap de l'oposició, Jaume Graells, que assegura que el consistori disposa de “mecanismes” per intervenir en situacions de vulnerabilitat com aquesta.
