.gif)
La Fiscalia de Medi Ambient demana quatre anys de presó i 16 d’inhabilitació, a més d’una multa de 8.000 euros, per a l’exalcalde de Badalona del PSC Rubén Guijarro per un delicte contra l’ordenació del territori. Els fets es remunten als anys 2018 i 2019, quan era regidor d’Urbanisme del govern del també socialista Àlex Pastor —Guijarro va ser alcalde després, entre 2021 i 2023.
Fiscalia l’acusa de no perseguir els responsables de diverses construccions il·legals que els Agents Rurals havien alertat que s’havien fet en parcel·les de l’espai protegit de la Serralada de Marina. A més de Guijarro també estan acusats dos tècnics: el cap de disciplina urbanística i el cap jurídic d’Urbanisme. El judici se celebra aquest dimecres a l’Audiència.
El cas afecta unes parcel·les rurals de la Serralada Marina on la normativa urbanística no permet usos residencials ni recreatius, entre altres restriccions. Era, explica la fiscalia, un sòl no urbanitzable “especialment protegit pel seu valor natural”. Tot i això, els Agents Rurals hi detecten que en diverses finques s’hi ha fet obres il·legals.
En concret es parla de diverses tipologies d’habitatge en parcel·les on la qualificació dels terrenys no ho permet. Eren, detalla el ministeri públic, unes actuacions “totalment contràries a la normativa urbanística municipal i autonòmica”. A més, es dona la circumstància que els responsables de les obres il·legals eren persones que havien ocupat il·legalment les parcel·les.
Tot i això, quan els diferents informes dels Agents Rurals van arribar a la taula de Guijarro i els altres dos tècnics acusats, es va optar per no iniciar cap expedient sancionador en cap dels casos. En algun dels casos, fins i tot es va demanar sense èxit a la propietat que demanés una llicència pels treballs fets malgrat el caràcter “manifestament il·legalitzable” de l’obra.
“Es van allunyar de les seves obligacions legals”, relata la fiscalia sobre l’actuació de Guijarro i els dos tècnics acusats d’un delicte sobre l’ordenació del territori. El que sí que van fer els acusats va ser demanar als propietaris de les finques la “restitució de la realitat física” dels terrenys, malgrat que tenien identificats els ocupes que havien fet les obres il·legals.
També en tots els casos, els acusats van acabar iniciant mesos més tard expedients sancionadors contra els propietaris dels terrenys afectats “sabent en tot moment que havien d’haver-lo dirigit contra les persones que sabien que havia fet aquelles construccions”. Segons la fiscalia, la situació es va reproduir en almenys sis ocasions.
