Un estudi encarregat pel Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, que gestiona la Diputació de Barcelona, ha permès obtenir una visió integral de l’estat i la dinàmica de les aigües superficials i subterrànies del parc. L’objectiu ha estat entendre el cicle de l’aigua i els recursos disponibles tant dins de l’actual àmbit del parc com en el context de la proposta d’ampliació d’aquest espai natural.
Amb el títol ’Estudi dels recursos hídrics en l’àmbit actual i de la proposta d’ampliació del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac: inventari, caracterització, cabals’, l’informe ha estat elaborat per Jordi Espuny, geòleg i hidrogeòleg, i Eduard Madaula, geòleg i ambientòleg de GeoHid. El treball posa de manifest que la capacitat de retenció d’aigua de la pluja – cada cop més reduïda - està fortament condicionada per la geologia pròpia dels massissos i per l’impacte del canvi climàtic.
A partir de l’estudi de basses, fonts i pous, els autors recomanen implementar mesures de protecció i restauració d’aquests punts, així com actuacions per millorar la qualitat de l’aigua mitjançant el control de possibles fonts de contaminació. També proposen establir un sistema de seguiment continuat dels cabals i la qualitat de l’aigua per garantir una gestió sostenible dels recursos hídrics del parc.
Daniel Pons, biòleg del Parc Natural, explica que “vam aprofitar que s’està estudiant la proposta d’ampliació del Parc per encarregar aquest estudi per conèixer la capacitat dels aqüífers, saber el balanç d’entrades i sortides d’aigua”.
Poca retenció d’aigua de pluja i recàrrega molt feble dels aqüífers
Una de les dades més destacades de l’estudi és que, durant el període 2021 - 2023, marcat per la sequera, el percentatge d’aigua de pluja retinguda al parc va ser només del 3,27 %. Aquesta baixa retenció va fer que el balanç hídric fos deficitari durant aquests anys. També s’ha constatat que la xarxa d’aigües superficials té un caràcter discontinu i efímer, amb una interacció notable amb les aigües subterrànies.
Per altra banda, l’estudi ratifica que la recàrrega dels aqüífers va ser molt baixa en els dos anys hidrològics avaluats (2021 – 2022 i 2022 – 2023), amb valors de només 6,6 hm³ i 2,01 hm³ respectivament. Aquesta situació s’explica per la combinació de precipitacions inferiors a la mitjana i temperatures elevades.
Els períodes amb recàrrega significativa van ser el novembre de 2021, el març de 2022 i el febrer de 2023, coincidint amb mesos de baixa evapotranspiració i precipitacions moderades o fortes. En canvi, a l’estiu, malgrat que hi pugui haver pluja, l’alta evapotranspiració impedeix la recàrrega dels aqüífers.
L’informe conclou que, de cara a una millor recàrrega, són molt més efectives les pluges de la tardor i la primavera que no pas les d’estiu, ja que aquestes s’evaporen abans de poder proveir pous i fonts.
En municipis amb urbanitzacions com Vacarisses, Matadepera o Castellar del Vallès, entre d’altres, que depenen en gran mesura de pous, s’hi ha detectat un esgotament important dels recursos hídrics disponibles i, en alguns casos, s’han hagut d’adoptar mesures extraordinàries per garantir l’abastament d’aigua.
Característiques dels aqüífers i la xarxa hídrica
Pel que fa a la relació entre torrents i aqüífers, l’estudi constata que la circulació d’aigua superficial és gairebé inexistent en períodes secs. La majoria dels cursos hídrics són efímers, a excepció de les rieres de Rellinars, Mura, la Vall d’Horta i les Arenes, que tenen un caràcter discontinu o irregular. L’únic curs d’aigua permanent és el riu Ripoll, que rep aportacions contínues de la depuradora de Sant Llorenç Savall.
En alguns trams, s’ha observat circulació d’aigua superficial de manera permanent gràcies a una relació efluent entre els torrents i els aqüífers.
L’informe també analitza diversos paràmetres fisicoquímics —com temperatura, pH, conductivitat elèctrica, sòlids dissolts totals i nitrats— i conclou que, en general, l'aigua subterrània presenta una bona qualitat. Tot i això, en alguns punts de la zona proposada per a l’ampliació del parc s’hi ha detectat nivells elevats de nitrats i/o clorurs, indicadors de possibles fonts de contaminació urbana o agrícola.
Finalment, s’ha observat que els cabals de les fonts varien significativament segons les precipitacions mensuals, senyal d'una forta dependència de la recàrrega per pluges. Les dades històriques i actuals recollides mostren que actualment els aqüífers de l’àmbit d’estudi es troben a nivells baixos.
