El Parc de la Serralada Litoral ha tancat una nova temporada del seguiment de poblacions de papallones al turó de Baldiri, una elevació de 400 metres d’altitud situada entre Teià i Premià de Dalt, molt propera al litoral mediterrani.
El balanç del 2025 confirma una davallada molt significativa del nombre d’exemplars observats, fet que reforça la tendència ja detectada en els darrers anys.
Aquesta tasca de seguiment, que la guarderia del Parc duu a terme des de fa molts anys, s’emmarca en el projecte CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Scheme), el Pla de Seguiment de Ropalòcers de Catalunya, que es desenvolupa en tots els espais naturals de la Xarxa de Parcs Naturals. La metodologia consisteix en un recorregut de gairebé dos quilòmetres que es fa durant 30 setmanes, entre l'1 de març i finals de setembre.
L’itinerari travessa una gran diversitat d’ambients —prats secs, pinedes, alzinars, garrigues i brolles— amb l’objectiu de detectar el màxim nombre d’espècies possible. La comunitat de papallones del turó de Baldiri - itinerari núm. 69 del BMS - ha estat tradicionalment dominada per espècies generalistes, tot i que en els darrers anys ja s’hi havia detectat la disminució o desaparició de les espècies més especialistes. Les dades d’aquesta temporada indiquen que aquest descens comença a afectar també les espècies més generalistes.
Durant el 2025 s’han comptabilitzat 1.147 papallones de 28 espècies, una xifra molt inferior a les 2.207 registrades l’any 2024. Les espècies més abundants han estat la saltabardisses cintada (Pyronia bathseba), amb 317 individus; la margenera comuna (Lasiommata megera), amb 230; el faune de ziga-zaga (Hipparchia fidia), amb 89; la blanqueta de la col (Pieris rapae), amb 70; el faune bru (Hipparchia statilinus), amb 68; i la bruna de bosc (Pararge aegeria), amb 60 exemplars. Destaca especialment la presència del faune bru, una espècie que ha desaparegut d’altres zones de Catalunya.
Altres espècies amb comptatges destacats han estat la papallona reina (Papilio machaon), amb 56 individus; la blanca de la col (Pieris brassicae), amb 46; la marbrada comuna (Euchloe crameri), amb 30; la marroneta de l’alzina (Satyrium esculi) i la migradora dels cards (Vanessa cardui), amb 26 individus cadascuna; la reina zebrada (Iphiclides feisthamelii), amb 24; la cleòpatra (Gonepteryx cleopatra), amb 21; i la safranera (Colias crocea), amb 18 exemplars.
La resta d’espècies s’han mantingut en valors baixos. La papallona de l’arboç (Charaxes jassius) ha aportat 12 individus, mentre que la turquesa mediterrània (Glaucopsyche melanops) i la bruixa (Brintesia circe) n’han registrat 9 cadascuna. Per sota dels cinc exemplars s’hi situen espècies com l’atalanta (Vanessa atalanta), la llimonera (Gonepteryx rhamni) o la verdeta de l’ull blanc (Callophrys rubi), totes amb un sol individu, així com la blaveta comuna (Polyommatus icarus), amb 3 exemplars.
Com és habitual, el mes de juny ha concentrat el pic màxim d’activitat, amb especial rellevància del 13 de juny, jornada en què es van registrar 178 papallones, el nombre més alt d’observacions de tota la temporada.
La disminució global registrada aquest any, amb nou espècies que no superen els cinc individus en tota la temporada, apunta cap a una tendència preocupant. Tot i que les oscil·lacions anuals són habituals entre els ropalòcers i que la pluviometria hi juga un paper important, el descens és especialment significatiu en comparació amb l’any anterior.
Les dades acumulades dels darrers anys suggereixen l’impacte del canvi global associat al canvi climàtic, amb onades de calor i sequeres recurrents, així com el progressiu tancament de la vegetació, cada vegada més forestal i amb menys espais oberts de prats i pastures.
La continuïtat en la recollida sistemàtica de dades seguint el protocol BMS permetrà confirmar i afinar aquestes tendències en el futur, i és una eina clau per a la gestió i conservació dels ecosistemes del Parc de la Serralada Litoral.
