Els ports de Tarragona i Barcelona es reuneixen per tractar temes estratègics compartits

Els grans ports catalans coordinaran accions en temes d'interès comú

Aquest dimecres, 9 de febrer, els ports de Tarragona i de Barcelona han celebrat una reunió
de treball per tractar diversos temes d’interès comú i establir línies de col·laboració de futur, en el marc d’una visita institucional del president del Port de Barcelona, Damià Calvet, al Port de Tarragona. El president de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), Josep M Cruset, i el president del Port de Barcelona han abordat temes relacionats amb el sistema portuari, infraestructures estratègiques, sostenibilitat i innovació.

La visita institucional ha inclòs la firma en el Llibre d’Honor de l’APT, una visita guiada al
Museu del Port, recentment remodelat i inaugurat el 17 de juliol de l’any passat, i l’exposició “Ahir Avui fotografies històriques i actuals del Port de Tarragona”, oberta des d’ahir dimarts dia 8 al Tinglado 1 del Moll de Costa.

Corredor Mediterrani

El Corredor Mediterrani ha estat un dels temes tractats pels dos presidents. L’entrada en
funcionament dels nous trams generarà un increment del volum de combois per aquesta
línia fèrria que preocupa els grans ports catalans, atès que mercaderies i passatgers han
de compartir la mateixa via. Tarragona i Barcelona coincideixen en la necessitat d’accelerar
les obres del corredor i poder-lo posar en marxa el més aviat millor, ja que aquesta és una
actuació clau pel futur immediat del país. Per altra banda, han abordat la necessitat d’encarar ja el disseny de les solucions alternatives a la línia per la costa, buscant un nou
traçat per l’interior tal com reclama el Camp de Tarragona, i per resoldre les connexions
amb Europa a la frontera.

Cruset i Calvet també han tractat sobre les futures actuacions en la Xarxa Ferroviària
d’Interès General (Red Ferroviària Interès General – REFIG) atès l’interès mutu per
assenyalar les necessitats que es deriven de la potenciació del transport per ferrocarril per
convertir-lo en una alternativa eficient i sostenible al transport per carretera. En aquest
sentit, el Port de Barcelona anunciava recentment la definició de deu apartadors de trens
de 750 metres -entre Reus i Saragossa- per donar més flux cap a Aragó, Navarra i la Rioja,
amb una inversió de 30 milions d’euros. Així mateix, s’han manifestat les necessitats
conjuntes dels dos nodes logístics en l’impuls de les autopistes ferroviàries. Aquest impuls requereix les inversions d’ADIF per adaptar les diferents línies ferroviàries de mercaderies
per poder-hi passar càrrega de camió a sobre dels combois ferroviaris.

Terminals ferroviàries

Quan a terminals ferroviàries, els dos ports catalans comparteixen també interessos
comuns. El passat 21 d’octubre, Port Tarragona i el Port de Barcelona formalitzaven la seva
incorporació en l’accionariat de la Terminal Intermodal de Montsó (TIM Monzón) al Saló
Daurat de la Casa Llotja de Barcelona i, pocs dies després, es feia pública que aquesta
empresa també explotaria la Terminal de Tamarit de Llitera.

Per la seva banda, ambdós ports obren enguany un període important en infraestructures
portuàries per afavorir la intermodalitat. Per part del Port de Tarragona, es preveu la
concessió de la terminal intermodal de la Boella, que suposarà una inversió privada de més
de 20 milions d’euros (més 5 milions d’inversió pública) per a l’ampliació, la modernització i
explotació de la terminal, la qual contribuirà al creixement del tràfic de mercaderia general i a l’augment del transport per ferrocarril.

Per la seva part, el Port de Barcelona està treballant en el desenvolupament ferroviari de la
seva àrea sud, un node ferroviari amb 7 terminals que donaran servei al port i al seu entorn: la Zona Franca de Barcelona, el polígon Pratenc i les indústries ubicades al Baix Llobregat i al sud de Barcelona.

Sòl logístic a Catalunya

Un altre punt d’acord de la reunió de treball dels dos Ports ha estat la constatació de la
manca de sòl logístic a Catalunya. Les dues infraestructures enfronten aquest problema de
manera similar buscant fórmules per crear el sòl logístic que el país necessita. El Port de Tarragona ha iniciat les obres dels accessos de la ZAL situada al terme municipal de Vila-
seca i posarà en el mercat quasi un milió de metres quadrats de sòl; i el Port de Barcelona estudia noves ubicacions logístiques en la seva àrea d’influència.

Sostenibilitat

Els presidents Cruset i Calvet, també han coincidit en la necessitat que el sector logístic-
portuari se situï a l’avantguarda en sostenibilitat. Les dues institucions comparteixen el compromís amb la lluita contra el canvi climàtic, la transició energètica i la transformació
econòmica, per tal de poder continuar creixent de manera sostenible i contribuir a la
recuperació econòmica de Catalunya.

Tant el Port de Tarragona com el de Barcelona estan desplegant accions orientades a minvar l’impacte en l’entorn natural mitjançant millora de la sostenibilitat i l’eficiència de
l’activitat logística, la producció d’energies renovables, l’electrificació de molls, promovent
els vaixells més eficients i incentivant els combustibles més respectuosos amb el medi.

Innovació

Finalment, en l’apartat de la innovació, s’han cercat espais de col·laboració per al desenvolupament de projectes innovadors per servir millor a les seves respectives
comunitats portuàries, i els seus entorns empresarials i socials.

Tarragona i Barcelona coincideixen en la necessitat de continuar impulsant la digitalització
de la logística a través d’aliances amb l’ecosistema d’innovació, amb espais i eines
dedicades a captar i estimular talent, posant com a exemple l’espai #SomInnPort del Port
de Tarragona o el futur districte tecnològic de l’economia blava del Port de Barcelona, que
té com a embrió el Pier01, un hub innovador de referència integrat per més de 100
empreses i start-ups.