Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Desenes de famílies del Bosc d’en Vilaró viuen pendents del futur de casa seva. Aquesta urbanització situada a la serralada de Marina, principalment dins del terme de Montcada i Reixac i en una petita part de Badalona, es troba en sòl no urbanitzable i protegit, fet que ha derivat en expedients que obliguen a restaurar l’entorn i enderrocar habitatges.
Alguns dels afectats, que fa quinze o vint anys que hi resideixen de manera permanent, ja han rebut ordres d’enderroc i embargaments per cobrir-ne els costos. L’Ajuntament de Montcada assegura que està obligat a executar les resolucions judicials, però reconeix l’existència d’un “drama social” i treballa amb altres administracions per intentar trobar una alternativa.
Una urbanització que va començar als anys seixanta
Els terrenys del Bosc d’en Vilaró es van començar a parcel·lar a mitjans dels anys seixanta. Inicialment, s’utilitzaven principalment com a horts i espais de cap de setmana, però amb el pas dels anys s’hi van construir habitatges que en molts casos van acabar convertint-se en primeres residències.
El problema és que el planejament urbanístic ja considerava aquests terrenys forestals i no urbanitzables. Posteriorment, la protecció de la serralada de Marina va reforçar les restriccions sobre qualsevol construcció o ampliació.
Malgrat això, el 2004 una revisió cadastral va comportar que alguns dels propietaris comencessin a pagar IBI urbà. El mateix Ajuntament admet ara que es tracta d’una anomalia, ja que considera que el tribut que correspondria és el de naturalesa rústica, i obre la porta als veïns a reclamar els imports abonats indegudament.
Un centenar d’expedients i 18 avalats pels jutjats
El consistori va començar a obrir expedients de disciplina urbanística el 2006. Alguns van caducar amb els anys, però diversos es van reobrir a partir del 2020.
Del centenar d’expedients iniciats, una divuitena ja disposen de resolucions judicials que avalen la restauració de la legalitat urbanística. Això implica, en última instància, l’enderroc de les edificacions i el retorn dels terrenys al seu estat forestal.
“El consistori no té un altre posicionament que complir la legalitat”, explica el coordinador general de l’Ajuntament, Carlos Badel, que adverteix que no executar les resolucions podria comportar responsabilitats per a l’administració.
Tot i això, els procediments administratius es troben ara en una situació de pausa mentre es busquen possibles alternatives.
Embargaments de desenes de milers d’euros
Entre les afectades hi ha Pilar Pla, que viu des de fa quinze anys en una casa construïda pels seus pares en un terreny adquirit als anys setanta.
Després d’haver pagat anteriorment una multa de 6.000 euros per haver edificat sense permisos, recentment va rebre una ordre d’enderroc i un embargament de 37.000 euros. El procediment s’ha aturat temporalment i els diners li han estat retornats mentre s’estudia una possible solució.
“Si em fan fora de casa, no tinc on anar”, lamenta.
Una situació semblant viu Llorenç Arrojo, resident a la zona des del 2009. Unes obres d’ampliació van derivar en un expedient que preveu uns costos d’enderroc de 20.000 euros, dels quals ja se li n’havien embargat 4.000.
Els veïns reclamen poder mantenir les cases
Els residents defensen que la impossibilitat de fer qualsevol obra també està provocant problemes de seguretat. Asseguren que no poden actuar legalment sobre murs, talussos o habitatges quan apareixen desperfectes, fins i tot després d’episodis de pluges i esllavissades.
Per la seva banda, l’Ajuntament considera molt difícil legalitzar completament la urbanització. El consistori assenyala que el 95% dels habitatges es troben en zones amb pendents superiors al 20%, que les parcel·les presenten una configuració complicada i que adequar els carrers exigiria una inversió milionària.
Per això, la possible sortida passa per una modificació legal que requeriria la participació d’administracions superiors.
Els veïns reclamen, com a mínim, una fórmula que impedeixi construir nous habitatges, però que permeti als actuals residents continuar-hi vivint i fer les actuacions necessàries per conservar les seves cases.
“Volem que ens deixin viure, reparar i arreglar els nostres habitatges perquè puguem viure còmodament”, resumeixen els afectats.
