El Consell Assessor de la Gent Gran de Barcelona (CAGG) ha publicat el “Compromís Barcelona amigable amb les persones grans”, un document a través del qual vol sumar esforços de diferents administracions, entitats, institucions públiques i privades i organismes per assolir els reptes que planteja el mateix document en matèria de drets i edatisme, transport i mobilitat, salut i cures, usos dels espais, habitatge, relacions socials, cultura i educació. El document està publicat en aquest enllaç i és obert a l’adhesió d’aquells que s’hi vulguin implicar.
Una xifra avala la necessitat d’anar transformant la ciutat per fer-la més acollidora per a tothom: En pocs anys una de cada tres persones tindrà més de 60 anys a Barcelona, mentre la població de més de 80 anys i fins i tot centenària, anirà en augment. La població de Barcelona del futur serà més gran, i també més diversa.
El “Compromís Barcelona ciutat amigable”, per tant, vol ser la inspiració i l’eina perquè les entitats socials, les organitzacions públiques i privades i la ciutadania en general puguin actuar sobre els seus entorns físics i de serveis per adaptar la ciutat a les necessitats de la població, principalment de les persones grans.
Es tracta doncs, d’un pacte de col·laboració i de corresponsabilitat social per tal que la ciutat s’adapti a les necessitats de la població de totes les edats posant el focus en les persones grans i potenciant la seva autonomia. De fet, el compromís proposa un mètode de treball basat en la incorporació de la perspectiva de la ciutadania i, en concret, de la mirada de les persones grans, en tot el procés de creació de la política local. Amb aquest propòsit planteja crear mecanismes de participació de les persones grans en cada fase de la política pública: la diagnosi, el disseny, la implementació i l’avaluació. Una participació que obre la porta a treballar des de les diferents realitats quotidianes, escoltant els seus protagonistes i cocreant una ciutat a escala humana, prioritzant sempre el benestar comú i, especialment, de les persones grans.
El “Compromís” organitza els reptes que cal abordar per transformar la ciutat cap a l’amigabilitat en set àmbits de treball: drets i edatisme, transport i mobilitat, espais i usos, relacions socials i participació, cultura i formació al llarg de la vida, salut, cures i benestar, i condicions de vida i habitatge. Aquests àmbits són una adaptació a la realitat barcelonina de les àrees proposades per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) per a la Xarxa Mundial de Ciutats i Comunitats Amigables amb les Persones Grans, de la qual Barcelona forma part des de l’Any 2011, quan l’OMS va reconèixer el procés iniciat pel CAGG i l’Ajuntament, i treballat amb els districtes, des del 2009.
Els reptes dins de cadascun d’aquests àmbits són els següents:
- Drets i edatisme: protegir-nos vers les desigualtats
- L’àmbit de drets i edatisme és el més transversal de la composició de l’amigabilitat. Per altra banda, l’edatisme és una de les desigualtats més arrelada a la societat i que afecta de diferents formes a tots els àmbits de les polítiques públiques. Per aquest motiu les actuacions de lluita contra l’edatisme són essencials per defensar el dret fonamental a viure amb dignitat el procés d’envelliment al llarg de la vida.
- Transport i mobilitat: innovació i connectivitat
- Cal repensar el model de mobilitat urbana en funció de les característiques d’una població cada vegada més envellida, més diversa i amb una distribució territorial desigual.
- El repte és crear una xarxa de transport públic totalment accessible, confortable, segura i adequada a les necessitats de desplaçament com un recurs d’inclusió social urbana.
- Espais i usos: diversitat i equitat en l’ús dels espais i equipaments
- Els canvis a la ciutat requereixen espais i equipaments que tinguin en compte una diversitat d’usos i d’oferta, d’acord amb la diversitat de la població (edats, identitats culturals i de gènere, nivells socioeducatius, etc.). Per altra banda, l’espai públic té cada vegada més un ús intensiu per part de la població, i cal també adaptar-lo per mitigar l’impacte negatiu mediambiental (clima i contaminació) i de la massificació d’alguns circuits turístics que en dificulta l’ús per part dels veïns i veïnes.
- Relacions socials i participació: crear quotidianitat en el canvi social
- Les xarxes comunitàries han demostrat ser una font de benestar per a les persones, però cada vegada hi ha més dificultats per fer-les sostenibles i resistents a l’impacte dels canvis de les grans urbs. En una societat marcada per l’empremta de l’individualisme, sovint les persones experimenten dificultats per crear vincles socials. A més a més, la turistificació d’alguns barris i donada la diversitat social de la població i els constants canvi de domicili arreu de la ciutat també fan tremolar la possibilitat de construir i mantenir xarxes veïnals. Així mateix, aquestes xarxes de suport comunitari es veuen tensionades per estructures familiars cada vegada més petites, per un teixit comercial de proximitat afeblit i per un mercat de treball precaritzat que empeny les persones a sortir dels barris durant llargues jornades laborals. Per això, fomentar les relacions socials, personals i veïnals, i enfortir l’associacionisme i la participació, són reptes per construir ciutats amigables amb les persones.
- Cultura i formació al llarg de la vida: recursos de proximitat i noves tecnologies
- El compromís en aquest àmbit ofereix un ventall d’oportunitats per la formulació d’iniciatives inspiradores per a la societat barcelonina. La tendència sociodemogràfica indica que les noves generacions de persones grans tenen majoritàriament nivells educatius alts així com major accés a recursos culturals i formatius de qualitat. Les noves tecnologies poden representar també una gran oportunitat per continuar desenvolupant la formació al llarg de la vida, facilitant l’accés a recursos diversos i amb un cost econòmic relativament assequible. Cal també que s’ofereixin oportunitats d’aprenentatge per reduir la bretxa digital i assegurar que no es creïn més desigualtats en aquest àmbit.
- Salut, cures i benestar: qualitat i millora contínua
- L’envelliment actiu i saludable és un repte que passa per reduir les desigualtats socials en salut i eliminar l’edatisme com un dels eixos de desigualtat. Aquest repte transversal té un pes significatiu a l’àmbit de la salut i les cures perquè implica escoltar en tot moment les mancances de les persones per prevenir i atendre les necessitats en salut. Calen més mesures per viure a la llar el màxim temps possible i perquè els recursos de cura siguin de qualitat i donin resposta a les necessitats reals de les persones grans i, especialment, de les que viuen situacions de dependència i atendre alhora les necessitats de les persones cuidadores. Complementàriament, cal una atenció especialitzada des de la geriatria i la gerontologia per fer una atenció integral de la salut física i mental de les persones grans.
- Condicions de vida i habitatge: viure en condicions dignes, un dret per a tothom
- L’habitatge és un àmbit en el qual s’estan duent a terme respostes innovadores a les quals caldria donar més suport: experiències de cohabitatge, habitatge cooperatiu públic en dret de superfície, habitatges amb serveis per a les persones grans, entre d’altres.
L’Ajuntament entoma el repte d’assumir aquest Compromís i fer-lo transversal a totes les àrees, organismes i districtes, així com de fer-lo extensiu a la resta d’administracions, institucions, i als agents socials i econòmics i entitats de la ciutat. Juntament amb el Consell Assessor de la Gent Gran, n’ha de ser el motor i impuls, i garantir-ne la implementació i el seguiment participatiu dels agents que s’hi sumin i de les accions que hi incorporin.