La Rosario Castillo és l'última veïna de la finca ubicada al carrer Entença 69, a l'Eixample. Viu al mateix pis des de l'any 1998 i sempre ha pagat el lloguer. Ara, però, ho fa estant fora de contracte i espera amb "incertesa" i "angoixa" el seu desnonament. A finals del 2021 la propietat va canviar de mans fins a arribar al fons inversor Vandor, que ha convertit el bloc en un 'coliving' a mesura que els veïns anaven marxant o acabaven els contractes de lloguer. L'únic pis que no es va arribar a renovar és on viu la Rosario, ja que el 2023 -quan vencia el seu contracte- va rebutjar marxar. "Ho veia molt injust, simplement ells volien fer negoci", diu en una entrevista a l'ACN un any després que la propietat la demandés, el juliol del 2024.
La Rosario recorda bé com, des d'un principi, la nova propietat va advertir ja el 2021 als veïns dels 11 pisos de l'edifici que no els renovaria els contractes. "Va ser un impacte brutal perquè no ens ho esperàvem", afirma. A ella encara li quedaven dos anys i va veure com la resta dels veïns anaven marxant: "Havien començat a fer fora a tothom, no renovaven contractes i anaven fora". També en aquell marge de temps van començar ja obres en alguns pisos per remodelar-los i adequar-los al nou 'coliving', amb més espais fragmentats.
"Hi ha llogaters com la Rosario que han decidit plantar-se"
Enric Aragonès, portaveu del Sindicat de Llogateres, explica que es tracta d'una "expulsió generalitzada", perquè afecta a Entença 69 però també altres blocs de la ciutat. "Quan s'acaben els contractes de lloguer tens un risc molt alt que l'amo del pis decideixi no renovar-te el contracte per posar-hi un 'coliving' o lloguers de temporada, en qualsevol cas, per fer una cosa que li surti més a compte que no pas seguir llogant el pis a una persona, a una família", relata en declaracions a l'ACN.
La Rosario va decidir esperar-se, com a mínim, fins que acabés el seu contracte de lloguer, que vencia el 2023, per valorar què fer. Fins llavors va estar buscant pisos al mateix barri, d'on no volia marxar, però els preus de lloguer eren "desorbitats". "Gairebé no hi havia oferta i sobretot hi havia molta oferta de lloguer de temporada i habitacions", recorda.
Després de buscar molt i no trobar cap alternativa habitacional la Rosario va prendre la decisió de no marxar. "Vaig dir per què em volen fer fora? No ho vaig veure just, era molt injust, perquè no era un problema d'impagaments, simplement ells volien fer negoci", reflexiona. Així, tot i tenir l'esperança que la propietat empatitzés amb la seva situació, la Rosario no va aconseguir que li renovessin el contracte. Després de rebre un burofax alertant-la de la situació, fa un any va rebre la notificació que havia estat demandada, una situació que l'angoixa.
Aragonès destaca que en el context actual molts llogaters, com la Rosario, han decidit "plantar-se" quan se'ls acaba el contracte i no marxar "en silenci", sinó oferir una resistència. Així, tot i estar fora de contracte i en un procés judicial que pot acabar amb el seu desnonament, la Rosario continua fent vida al mateix pis de sempre. Amb 63 anys i actualment sense treballar, conviu amb el seu fill de 26 anys i continua pagant mensualment uns 1.000 euros de lloguer sabent que arribarà el dia que, previsiblement, un jutge autoritzi el seu desnonament. Un procés judicial que, confessa, viu amb "por" perquè es veu "al carrer".
Un buit legal que permet multiplicar el preu
Enric Aragonès subratlla que aquí hi ha "un buit legal", "un forat que van deixar expressament per poder seguir a apujar preus", que són els lloguers d'habitacions, els 'coliving' i els lloguers de temporada. Per això, indica, s'ha creat un "incentiu" per fer fora els veïns: "Si renoven el contracte han de respectar el mateix preu, però si fan fora per posar-hi un lloguer de temporada, poden posar el preu que els doni la gana".
El portaveu del sindicat explica que un pis, per exemple, pot tenir un lloguer màxim per llei de 900 euros, però, en canvi, si el llogues per habitacions, es pot posar cada habitació al preu que es vulgui, fins al punt de trobar-se que el límit és 900 euros i que cada habitació s'estigui llogant a 800, "triplicant o quadruplicant el preu màxim del pis".
El primer cop que la Rosario va sentir a parlar d'un ‘coliving’ al seu bloc no sabia el que era. Ara ho coneix de ben a prop perquè ha vist com remodelaven els pisos i assegura que en cada pis potser hi viuen cinc estudiants o més. "Amb reformes que fins i tot afegeixen noves habitacions, converteixen pisos que tenien un preu màxim en ‘colivings’ que són gairebé com hotels, com apartaments turístics individuals a preus desorbitats", diu Aragonès.
En el cas d'Entença 69, assegura la Rosario, sobretot viuen al ‘coliving’ estudiants joves nord-americans que venen a passar uns mesos a Barcelona. Cadascun, diu, pot pagar uns 800 o 900 euros per habitació, una mica menys del que paga la Rosario per tot el pis. "Paguen entre 6 i 7 veces més de lo que jo estic pagant", resumeix. Per això, veu que el ‘coliving’ "surt molt a compte" a la propietat. Sobre com és conviure-hi, diu que els joves fan molt de soroll, corren per les escales i porten grans maletes.
Blocs units per la mateixa causa
Quan la Rosario va conèixer que hi havia un fons d'inversió gran al darrere del seu edifici va decidir buscar ajuda. "El cas de la Rosario és paradigmàtic de com s'estén la lluita llogatera. Va arribar al sindicat de llogateres perquè era l'única persona que quedava en el seu bloc vivint-hi, tota la resta eren ‘colivings’, i es va trobar que la mateixa propietat tenia fins a 14 blocs a la ciutat i va conèixer altres llogaters que estaven a punt de patir els mateixos processos d'expulsió en altres barris de la ciutat", explica Aragonès.
Així, tots aquests llogaters s'han unit i, per fer front a les expulsions, han decidit "resistir", és a dir no marxar quan se'ls acaba el contracte, fer visible la seva situació i exigir una negociació col·lectiva per aconseguir renovar els seus contractes. Alhora, "estan fent visible una situació que requereix una mesura tan gran i tan senzilla com és aplicar la regulació de preus i totes les regulacions del lloguer en el lloguer d'habitacions i en el lloguer de temporada".
De fet, veïns de sis blocs de Barcelona s'han organitzat amb el Sindicat de Llogateres per denunciar "l'estratègia d'expulsions sistemàtiques" de Vandor, que ha adquirit catorze finques amb 200 pisos a la capital catalana en els darrers anys.
D'altra banda, Aragonès assenyala també que en el cas d'Entença 69 i altres blocs els ‘colivings’ han estat possibles perquè s'hi ha fet "grans rehabilitacions" on no s'ha aplicat la reserva del 30% per a habitatge protegit. "De poc serveixen aquestes normes si no tenim unes administracions decidides a fer-les valdre, fer-les complir i a sancionar tothom qui se les salti", conclou.
Mentrestant, la Rosario espera a casa notícies sobre el seu futur i ho fa enmig del silenci estrany d'aquests dies, ja que molts dels pisos del 'coliving' són buits durant l'estiu. A fora, una pancarta penjada al balcó continua ben visible: 'Stop coliving'.
