Carles Ruiz: “El principal valor de Viladecans és la seva diversitat empresarial”

Carles Ruiz exerceix com a alcalde de Viladecans des del 2005 i, arran dels resultats electorals del passat 28-M, i malgrat perdre la majoria absoluta que havia ostentat l’anterior legislatura, ha encetat el seu 5è mandat consecutiu. Actualment, Ruiz ocupa l’àrea d’alcaldia, amb responsabilitat en Innovació social i Govern relacional i comunicació corporativa, dels quals es deriven els serveis d’Estratègia 20230 i xarxes institucionals i Innovació digital i governança de la dada.

El batlle de Viladecans enfronta el període 2023-2027 conjuntament amb En Comú Podem, en lloc de governar en minoria, i, tal com ens ha explicat en aquesta entrevista a La Ciutat, des de l’Ajuntament treballen per seguir transformant econòmicament i digital la ciutat, així com acollir nombroses iniciatives per millorar la sostenibilitat i els serveis de proximitat que s’ofereixen a la població.

Després dels resultats electorals del passat 28 de maig, quina valoració van fer en el seu moment i quines són les sensacions ara mateix?
Jo crec que va haver-hi un recolzament majoritari dels ciutadans i ciutadanes de Viladecans a la feina del Govern que estem fent i, per tant, en aquest sentit, el que nosaltres entenem és que hem de continuar amb l’estratègia que teníem de posar la ciutat a nivell d’activitat econòmica com una ciutat puntera dins de la comarca, de treballar més amb les persones -d’aquí el programa “Viladecans em cuida” que estem fent arribar amb tot el treball comunitari de serveis socials i d’assistència a les persones al 100% de la població, amb l’objectiu que ningú quedi fora de la cobertura dels serveis de l’Ajuntament-, i d’altra banda, també, treballar estratègies tan importants com avui dia són la sostenibilitat, la renaturalització de les ciutats o l’educació, que ha sigut un dels àmbits en què hem fet un esforç singular en els últims anys.

La diferència respecte a l’anterior mandat és que ha fet un pacte amb Encarni Garcia d’En Comú Podem, en no comptar amb majoria absoluta. Com es va configurar?
L’avantatge de treballar molts anys amb un equip de govern que ja té una trajectòria sòlida, que a més està seguint una estratègia de ciutat molt clara per promoure l’ocupació, una millor educació i la sostenibilitat social, doncs és una estratègia compartida des de fa molts anys i que pràcticament mantenim amb aquesta legislatura en termes similars a l’anterior; perquè és una estratègia en què portem treballant més de 25 anys amb els companys que abans eren Iniciativa, després En Comú i ara En Comú Podem, i de fet, això també és un dels èxits de Viladecans: tenir una continuïtat política que permet que les estratègies es puguin transformar amb el temps, materialitzar i donin el resultat que han donat.

Pensem que avui Viladecans és la ciutat amb menys desigualtat d’Espanya, on un major nombre de joves tenen educació que els seus pares -a molta distància de la següent ciutat-, i és un dels municipis de la comarca del Baix Llobregat amb un creixement més important quant a ocupació, ja que ha sigut el doble que la resta. Per tant, en això hi té molt a veure aquesta feina compartida.

Aquesta estabilitat política, també, permet que els regidors i regidores del Govern tinguin més experiència en els seus respectius àmbits.
Exacte. La feina compartida durant molt temps proporciona aquest coneixement de la ciutat i aquesta estratègia de ciutat a llarg termini, que permet no haver de canviar d’objectius cada 4 anys i, d’altra banda, consolida uns equips de Govern, que han anat canviant, hem incorporat persones noves, nosaltres tenim regidors i regidores que fa vuit anys no ho eren, i el mateix en el cas dels nostres socis. Per tant, hi ha aquesta continuïtat de l’equip de govern, però també amb una renovació important de persones que actualitzen totes les estratègies.

De fet, totes les actuacions es regeixen per l’Estratègia 2030, quins són aquests objectius que dibuixen “l’horitzó” de Viladecans?
Nosaltres tenim una visió global de ciutat per resoldre problemes importants de la gent de Viladecans, com pot ser l’ocupació, la millora salarial, comptar amb més llocs de treball de més valor afegit, poder oferir una educació de qualitat, que és un dels esforços de què estem més orgullosos, perquè Viladecans ha passat d’estar per sota de la mitjana de la comarca i de Catalunya a estar per sobre en resultats educatius. Tot això són estratègies que possibiliten que els veïns i veïnes de Viladecans, des del nostre punt de vista, puguin tenir més oportunitats pel seu futur que en altres ciutats.

Ara tenim dues estratègies concretes que són molt importants. D’una banda, amb l’objectiu de donar prioritat a l’educació, és combatre l’abandonament escolar. Volem arribar al 2030 amb un abandonament escolar zero, ja que les estadístiques a nivell estatal mostren un 20 o 25% d’abandonament abans d’acabar els estudis de secundària de molts alumnes. I, d’altra banda, amb un objectiu compartit amb molts països i ciutats del món és arribar a ser una ciutat climàticament neutra també el 2030. 

Precisament, en matèria de sostenibilitat s’està treballant força des de fa temps i, fins i tot, la feina s’ha vist premiada, per exemple, com a finalistes al guardó europeu Green Leaf 2025 a la ciutat més verda.
Ens estan donant recolzaments molt importants, estem intentant participar de la Missió de Ciutats Climàticament Neutres de la Unió Europea i som finalistes al Green Leaf, conjuntament amb Treviso, es decidirà quina serà la capital europea més verda l’any 2025 d’entre ciutats mitjanes. Per tant, són objectius que ens poden ajudar a oferir una millor qualitat de vida per la gent i també tenen a veure amb els ODS.

I què suposen aquests reconeixements europeus?
Per nosaltres seria la culminació de tota la feina que s’està fent, quant a reconeixement, culminació de la feina no, perquè l’objectiu és arribar a ser una ciutat climàticament neutra. Arribar a la final ja és un gran què pel fet que només hi hagi dues ciutats europees que ho puguin ser. En tot cas, tant això com presidir, per exemple, la Xarxa de Ciutats per la Biodiversitat són elements que reafirmen la tasca que es fa en matèria de sostenibilitat a la ciutat.

També, el mes de juliol, Viladecans va acollir la darrera sessió sobre logística sostenible d’InnoDelta Hack. Quines conclusions es van treure?
Nosaltres pensem que Viladecans ha d’avançar en molts aspectes. Tots ells estan vinculats, perquè mentre pensem a tenir més ocupació i de més qualitat, estem pensant com atraure, per exemple, la companyia Roca i la transformació que vol fer, per poder impulsar un Hub sostenible, amb aquest component de sostenibilitat en què estem implicant a tota la ciutat.

També, el factor alimentari, ja que volem fomentar una alimentació de kilòmetre 0 i aprofitar tot l’espai que tenim al parc agrari per poder-ho desenvolupar. O el que comentava en l’àmbit d’educació. Al final, aquestes estratègies o ítems al voltant de la sostenibilitat, consisteixen a buscar noves formes de produir, menys contaminants, més sostenibles, per cobrir els serveis que necessita la gent d’habitatge. El nou barri de Llevant, per exemple, tindrem gairebé 700 habitatges de lloguer protegit, serà el parc més important de la comarca en els pròxims anys. Tot això està configurant un model de ciutat on els ciutadans i ciutadanes que hi viuen puguin tenir més oportunitats.

L’aposta per les noves tecnologies també es trasllada a l’àmbit educatiu, amb el desenvolupament de les smart classrooms i la millora de l’entorn escolar. Com ha estat l’inici escolar dels gairebé 12.000 alumnes i quines novetats es trobaran aquest curs?
Ara estem en una tercera fase del procés d’innovació en els centres educatius i té a veure, d’una banda, amb el canvi intern de les aules i els espais on es dona l’educació dins les escoles, amb la creació d’aquestes smart classrooms, noves formes de treballar i organitzar el treball educatiu per part dels mestres; d’altra banda, també, adaptar els patis escolars, no només com a refugis climàtics, sinó adaptar-los millor per tal que formin part d’aquest procés educatiu; així com treballar en els entorns de les mateixes escoles, precisament, enguany posarem en marxa el primer projecte d’adaptació d’espais públics que estan al voltant dels centres perquè siguin una prolongació del procés d’aprenentatge i educació a la ciutat.

Per nosaltres és un objectiu i, alhora, el resultat pel que més orgullosos estem de tot el que s’ha fet a Viladecans en matèria educativa, en col·laboració amb la Generalitat i el professorat dels centres, perquè han permès uns resultats excel·lents en l’ensenyament públic, i també la concerta lògicament té un nivell molt elevat de qualitat i de resultats; i volem que aquesta evolució vagi molt més enllà per buscar una excel·lència a la xarxa d’escoles.

Més enllà de l’educació obligatòria, també s’està fent una transformació en l’àmbit empresarial i la formació d’empreses, com per exemple el programa Building Innovation Program que es desenvoluparà aquesta tardor. En què consisteix?
Per ser innovadors i pel fet de tenir estratègies molt clares en matèria de construcció sostenible o altres àmbits possibiliten que altres institucions es fixin en nosaltres a l’hora de posar en marxa programes pilot o noves iniciatives. Un altre dels resultats d’aquesta evolució que ha tingut Viladecans és precisament que ens estan seleccionant o les empreses treballen amb nosaltres per buscar nous models de formació, de treball en l’empresa o, com en aquest cas, la digitalització, que és un element importantíssim. 

Jo crec que el canvi que veurem en els pròxims anys, amb la intel·ligència artificial, els processos productius i una evolució de la digitalització en el món empresarial, provocarà que l’administració mateixa hagi de fer aquest esforç. De fet, nosaltres hi estem implicats perquè això resulta en empreses més competitives, amb més capacitat d’adaptació al mercat i moltes noves oportunitats de negoci per a moltes persones que poden transformar els seus negocis o empreses cap a altres àmbits que tenen moltes possibilitats.

De fet, en la cerca d’aquest creixement empresarial, Viladecans rebrà 75 milions d’euros per ampliar el seu parc empresarial. Quins beneficis aportarà aquest projecte d’economia circular del Delta del Llobregat?
Es tracta de ser exemple i imatge per altres municipis o iniciatives inversores, com en aquest cas, que estem parlant d’inversió privada, però es fa ja amb unes pautes molt diferents de les de fa un temps. Aquest nou complex d’oficines, que se situarà just al darrere del que ja va ser pioner en el seu dia i on es van instal·lar nombroses empreses, serà el primer complex d’Espanya totalment circular per tal de poder reutilitzar totes les seves parts i peces al final de la seva vida útil. Per tant, amb unes característiques visuals i mediambientals de molta qualitat. Això també atreu millor qualitat de feina i de llocs de treball, fem un esforç molt important de formació perquè les persones puguin accedir des de la ciutat a aquestes posicions i, també, generen al seu voltant tota una escala de serveis de què les empreses de la ciutat poden gaudir i on trobar noves oportunitats. 

Cada vegada més es va ampliant i aquesta vinguda d’empreses és la característica més important de Viladecans, com per exemple, recentment, ha vingut Vueling, amb tot el que suposa una empresa d’aquestes dimensions i l’ús de serveis que en fa; com també es veurà amb el Hub digital i totes les companyies que vindran amb el nou complex d’oficines.

Per tant, no només es busca atraure grans empreses, també fomentar el talent del territori?
Efectivament, les empreses que estan venint, fa poc també s’ha instal·lat Ideaded, que treballa amb microxips i una part important del personal que estan reclutant compta amb alta qualitat tècnica i un treball amb gran valor afegit. Per tant, al seu voltant, es generen tot un conjunt de serveis i iniciatives que poden beneficiar altres empreses que ja estan a Viladecans. El principal valor del municipi és la diversitat d’empreses, que en un moment en què els productes són tan canviants, la tecnologia és tan transversal, permet que les empreses tinguin més oportunitats.

Aquesta transformació econòmica i tecnològica de les empreses va acompanyada de les infraestructures. Com s’estan transformant la mobilitat i l’urbanisme?
Aquí tenim el hàndicap que la ‘paràlisi’ de Barcelona durant molts anys de no proveir d’habitatge no ens ha permès desenvolupar els projectes d’habitatge que teníem i ha repercutit en tots els municipis del voltant amb un encariment dels preus; són com peces de dòmino que cauen una rere l’altra. Nosaltres hem fet un esforç per proporcionar a la ciutat un important paquet d’habitatge protegit al nou barri de Llevant, hi ha 500 habitatges que són a través de cooperatives, més de 1.500 que són de protecció oficial i 700 dels quals són de lloguer. Per tant, tenim una borsa d’habitatge protegit i de lloguer molt important per la ciutadania, a l’Oficina rebem moltes demandes de persones que està buscant habitatges d’aquestes característiques dins de Viladecans.

Voldríem, també, que el nostre entorn funcionés igual perquè això trauria pressió als municipis que estem fent els deures i al conjunt de ciutadans i ciutadanes que busquen habitatge.

I en paral·lel, també cal augmentar els serveis a la població per les necessitats més bàsiques, com l’àrea de sanitat.
L’avantatge que tenim a Viladecans és que la planificació de serveis es va fer amb temps i, per exemple, el nou barri de Llevant s’implanta amb el complex esportiu ja construït, que és el pòdium, l’ambulatori també; l’escola no està construïda, no l’edifici, però sí que està en funcionament l’institut, que va ser una lluita que vam tenir fa molts anys amb la Generalitat perquè volien eliminar, com es va en la majoria de municipis, aquelles escoles que s’havien fet entre els anys 2008 i 2010, amb el creixement que hi havia d’activitat econòmica i de població, i vam dir que no, que havíem fet un esforç molt important amb les famílies de l’Escola Mediterrània per mantenir-la perquè, en el moment que es posés en marxa el barri, com ha passat, seria totalment necessària. Al final, el temps ens ha donat la raó i ara ja s’està fent el projecte, espero que la Generalitat adjudiqui aviat el nou institut-escola, però pràcticament podem parlar d’un barri en què el conjunt de serveis i necessitats dels ciutadans i ciutadanes ja estan cobertes.

Una altra característica és que una part important de les persones que han adquirit pisos en aquest nou barri són de Viladecans, hi ha una cobertura d’un 60 o 70% de persones que demostren que hi havia una demanda al municipi per la qual no existia habitatge suficient durant molts anys. Hi havia promocions d’habitatge protegit, però lògicament no hi havia prou opcions pel conjunt de la demanda i, per tant, ve gent de fora, però també s’adrecen a moltes famílies i molta gent jove que si no no tindrien capacitat de tenir habitatge a la ciutat.

Pel que fa al centre sociosanitari Frederica Montseny i les darreres notícies que han sortit, com es reubicaran les places de residència i com es transformarà el servei?
No es convertirà en un centre de dia, nosaltres ho hem dit a la Generalitat i a tothom, no es perdrà cap de les places de residència que hi ha actualment a Viladecans. No ho permetrem. Això sí, necessitem evidentment un nou espai per residència de persones grans al municipi i, també, hem vist amb la Covid que és millor separar la branca sociosanitària de la residència, és preferible a nivell de funcionament i d’assistència a les persones; però fins que no es pugui fer la nova residència i la Generalitat i el Consorci Hospitalari ens dotin dels recursos, el centre Frederica Montseny continuarà funcionant com fins ara.

La Generalitat ha d’arribar a un acord per construir una nova residència, l’Ajuntament disposa dels terrenys i els podem cedir avui mateix perquè ja estan destinats a aquesta residència. Quan aquest nou centre obri, ja estudiarem com es distribueixen les persones, però no es perdrà ni una sola plaça residencial.

Quines altres peticions ciutadanes o iniciatives quant a espais i equipaments públics es tenen previstes de cara a tot el mandat?
Tenim projectes molt importants que venien d’altres legislatures i que són molt demanats per la gent. Per exemple, amb el nou barri de Llevant, hi haurà una nova piscina coberta, que ja s’està acabant el projecte per poder-la construir com més aviat millor; ja hem pogut adquirir el 100% dels cinemes que hi ha el centre de la ciutat i volem convertir-los en un gran centre de lleure juvenil; i estem treballant en altres projectes com la Biblioteca Central, que acabarem el projecte per poder-lo adjudicar abans que acabi la legislatura i començar obres tan aviat com es pugui; i acabar també un complex esportiu a Can Sellarès, que és un equipament que teníem mancomunat entre Gavà i Viladecans i el primer que farem és construir aquest complex amb dues pistes poliesportives cobertes i un camp de futbol 7.

Hi ha una clara aposta, per tant, en l’àmbit de la cultura i l’esport?
Nosaltres tenim un pla d’equipaments esportius, del que formen part aquest nou complex esportiu que farem, la pista coberta de l’escola El Garrofer; així com, d’altra banda, estan la Biblioteca o el complex de lleure juvenil que també farem.

Tots aquests projectes i actuacions s’han d’encabir en el Pla d’Acció Municipal. S’ha començay a redactar el PAM 2023-2027?
Si, de fet, el més important que nosaltres volem seguir és l’Agenda Urbana que va aprovar el municipi a finals de la passada legislatura, ja que és el compromís que tenim amb la Unió Europea i el conjunt de ciutats d’Europa sobre quin serà el desenvolupament de Viladecans i, per tant, ja fixa un calendari d’accions i una priorització d’aquestes. En gran part, la programació electoral i les propostes que hem fet tenen a veure amb aquesta Agenda i el Pla d’Acció Municipal serà una concreció en aquest mandat dels projectes que hem aprovat de forma col·lectiva amb els ciutadans i ciutadanes a través de l’Agenda Urbana.

I en qüestions econòmiques, caldrà definir també uns pressupostos pel 2024. Com s’enfronta la situació, tenint en compte que els últims anys s’han rebut nombroses subvencions i ajuts com els Fons Next Generation?
De moment, la situació econòmica a Viladecans compta amb una certa estabilitat pressupostària, ja que ciutats com la nostra normalment tenen uns nivells d’endeutament molt baixos, afortunadament, i això ens permet també oferir una bona qualitat de serveis. Per exemple, ara millorarem els processos de recollida d’escombraries, amb una nova contracta que entrarà en funcionament abans que acabi l’any; també, amb la posada en marxa de nous serveis i equipaments, com comentava, pel ritme de creixement del municipi i per la salut dels comptes municipals, podem abordar-los dins d’una situació d’estabilitat. 

Evidentment, un context imponderable amb la Covid o la guerra d’Ucraïna, que va aturar moltes obres, va fer créixer el preu de l’energia i els materials i això ha repercutit molt en l’increment del preu dels serveis, i estem valorant com podem integrar aquest encariment dels serveis que tenim a l’Ajuntament -energètics, atenció a les persones, materials…-, com es pot encabir en el pressupost actual.

L’arribada de les noves empreses també suposa més ingressos i inversions en l’àmbit local?
És evident que una part important de la feina que ha fet Viladecans ha sigut, més enllà de la creació de nous barris i espais residencials, el creixement en l’activitat econòmica perquè Viladecans no és una població rica, són famílies humils i de treballadors. Per tant, si volem disposar d’una bona estructura de serveis com la que necessita la ciutat, necessitem altres recursos que complementin el que poden aportar els veïns i veïnes. Per això, l’activitat econòmica és molt important, no només perquè genera molts llocs de treball i facilita l’accés a moltes persones a l’ocupació, sinó també perquè genera nous recursos per poder fer inversions i mantenir aquests programes.

Pel que fa a l’actualitat de Viladecans, aquests últims dies s’ha celebrat la Festa Major, que ha estat multitudinària amb més de 35.000 assistents. Com s’ha viscut des de dins?
Ha sigut possiblement la Festa Major amb més participació, que jo recordi, des de fa molts anys. Veure els carrers de la ciutat i totes les activitats i espectacles plens, la gent omplint tots els espais… Ha superat amb escreix les festes de l’any passat i ha sigut una explosió de gent i activitats al carrer. Estem contents perquè aquest inici de curs ha estat excel·lent i, sobretot, perquè la gent visqui la ciutat de la manera en què ho ha fet. Per tant, estem molt contents de com s’ha desenvolupat, no només pels espectacles que contractava l’Ajuntament, també per les activitats que organitzaven les entitats i els col·lectius populars, totes aquelles persones que s’han implicat per dinamitzar la Festa.

A més, des de l’Ajuntament s’ha fet una aposta destacada per la música, amb una trentena de concerts.
Sempre fem un esforç per garantir aquesta varietat, buscar públics diferents i que cadascú pugui tenir el seu espai i es pugui veure reflectit en part de la programació, a cadascú li agradaran unes coses o unes altres, i el que estem prioritzant és que hi hagi activitats per a tots els públics.

I un altre element molt important per nosaltres ha estat la inclusivitat. Ja treballàvem per crear espais per persones amb mobilitat reduïda o diferents capacitats perquè poguessin assistir als espectacles d’una forma protegida o més còmoda, creant espais específics. I, a més, enguany, hem fet una nova iniciativa que és portar activitats de Festa Major a aquells llocs on hi ha persones que no poden assistir-hi, com en residències de gent gran, els casals, l’hospital… Hem fet aquest salt de programar activitats allà on hi ha persones que no poden desplaçar-se per gaudir de la Festa Major, els hem portat la festa a aquests equipaments.