El Campus de Salut Clínic-UB inicia la tramitació urbanística amb l’avanç del nou Pla director urbanístic

El futur Campus de Salut Clínic-UB ha entrat avui en una nova fase amb l’inici formal de la tramitació del seu planejament urbanístic.

La Comissió de Territori de Catalunya ha assumit el document d’objectius i propòsits, l’avanç del Pla director urbanístic (PDU), que el Consell General del Consorci Porta Diagonal – Campus Clínic va validar el passat 2 de setembre i que servirà de base per redactar el planejament definitiu.

A més, l’òrgan ha acordat sotmetre aquest avanç a exposició pública a partir d’octubre i ha donat llum verda al programa de participació ciutadana associat al nou instrument urbanístic.

La sessió ha estat presidida per la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, que ha remarcat que el PDU permetrà delimitar i ordenar “un nou pol de medicina, recerca i formació cridat a esdevenir punter en el sud d’Europa”. També ha recordat que “és per això, per la seva gran rellevància, que el govern va declarar l’interès general pel projecte”.

En la seva intervenció, ha afegit que el document “garantirà la integració urbana mitjançant l’ordenació de tot el seu entorn, cosa que permetrà articular un gran espai metropolità de qualitat per als seus veïns i veïnes”. El text d’objectius i propòsits l’ha elaborat Barcelona Regional per encàrrec del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica.

Els objectius que haurà d’atendre el PDU

L’avanç estableix les línies de treball que hauran de guiar la redacció del PDU en els pròxims mesos. Entre les prioritats fixades hi ha:

• Implantació del Campus de Salut Clínic – UB. Es preveu un campus universitari, docent, investigador i d’innovació que reforci l’ecosistema de salut i ciències de la vida.
• Integració urbana i nova centralitat metropolitana. La voluntat és transformar un àmbit avui fragmentat en un espai cohesionat, connectat i funcional, amb continuïtat entre els tres municipis.
• Mobilitat sostenible i accessibilitat. El model prioritza el transport públic, la intermodalitat, els desplaçaments a peu i en bicicleta, i la diferenciació dels accessos segons els usos i les necessitats.
• Racionalització d’infraestructures i millora de la permeabilitat. El document planteja reforçar el caràcter urbà de les grans vies, facilitar la connexió entre municipis i reduir les barreres físiques dins l’àmbit del PDU.
• Infraestructura verda, sostenibilitat i salut ambiental. Es projecta un entorn resilient i eficient, amb criteris de qualitat ambiental, biodiversitat, gestió de l’aigua, energia, ombra, confort acústic i adaptació climàtica.
• Retorn social, participació i governança. El planejament haurà de generar valor públic, incorporar la veu dels agents implicats i desenvolupar-se amb coordinació institucional, transparència i capacitat de resposta.

Per donar resposta a aquests objectius, l’avanç fixa un conjunt de directrius que s’hauran de tenir en compte en el disseny de la proposta d’ordenació de tot l’àmbit durant la redacció del document.

Una àrea d’estudi de 69,5 hectàrees

Encara que la delimitació definitiva s’acabarà de concretar més endavant, en aquesta fase inicial s’ha definit una àrea d’estudi de 69,5 hectàrees, repartides entre Barcelona (36,17%), l’Hospitalet de Llobregat (33,99%) i Esplugues de Llobregat (29,84%).

En línies generals, el document aposta per un teixit urbà mixt, amb una ciutat compacta i amb combinació d’usos residencials, econòmics i terciaris, amb l’objectiu de mantenir activitat més enllà de la funció sanitària i afavorir el comerç de proximitat. “Volem ciutats vives, amb barreja d’usos i on els seus residents puguin desenvolupar la seva activitat quotidiana”, ha subratllat Paneque.

Segons el repartiment funcional previst, un mínim del 63% del sostre total de l’àmbit es destinarà a usos sanitaris, docents i de recerca; aproximadament un 23% correspondrà a activitat econòmica; fins a un 10% quedarà reservat a habitatge, i el 4% restant s’assignarà a equipaments locals de proximitat.

Mobilitat, campus i habitatge

La mobilitat sostenible ocupa una posició central en la proposta. El pla dona prioritat al transport públic amb la futura estació de la línia L3 de metro i a la mobilitat activa dels vianants i les bicicletes, alhora que preveu la transformació de les vies ràpides actuals en avingudes metropolitanes més integrades en l’entorn urbà. El model també inclou una reorganització de les infraestructures, amb la racionalització del nus viari situat entre la Diagonal i la ronda de Dalt.

Pel que fa a l’espai destinat estrictament al campus, l’àmbit per a equipaments i activitats complementàries arribarà a 12,7 hectàrees. El campus principal disposarà d’uns 380.000 m² per a usos sanitaris, docents i de recerca, amb la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut UB, i fins a 120.000 m²st d’usos complementaris.

En relació amb l’habitatge, la reserva prevista és de fins a 90.000 m² de sostre residencial, una xifra que permetrà construir fins a 1.125 pisos, la major part dels quals se situaran a l’Hospitalet.

Tres grans espais verds connectats

L’avanç també traça tres grans àrees verdes vinculades entre si: la prolongació de la Rambla de Finestrelles, el nou parc previst a la carretera de Collblanc i l’ampliació de Can Rigal. Aquests espais funcionaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat, i incorporaran equipaments locals de proximitat per als barris de l’entorn. En conjunt, les zones verdes ocuparan unes 22 hectàrees.

Participació ciutadana entre setembre i desembre

El Govern defensa que la participació ciutadana és una peça essencial en la definició del PDU, perquè “millora la qualitat de les seves propostes i en reforça la legitimitat institucional i social amb la incorporació de la veu de tots els actors afectats”, ha remarcat Paneque.

Per aquest motiu, la Comissió de Territori de Catalunya també ha aprovat el programa de participació ciutadana, que es desplegarà de setembre a desembre amb la finalitat de recollir aportacions que ajudin a millorar l’encaix urbà, ambiental, funcional i social del document abans de l’aprovació inicial. El procés contribuirà a concretar els objectius, els criteris i les alternatives de planejament.

Durant el mes de setembre, està prevista la consulta als tres ajuntaments afectats i a l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). A l’octubre començarà la fase dirigida a la ciutadania i a les entitats, amb una sessió informativa inicial en línia, coincidint amb l’inici de la informació pública preceptiva de l’avanç.

Entre l’octubre i el novembre s’han programat tres sessions deliberatives presencials: una a Barcelona, una a l’Hospitalet i una a Esplugues. El procés també comptarà amb canals de participació digital i es tancarà al desembre amb una sessió final de retorn i un informe sobre les aportacions rebudes i el seu tractament. La previsió és que el PDU s’aprovi inicialment durant el primer semestre de 2027.