A més, els impulsors de l’app, juntament amb el Servei de Malalties Infeccioses, l’han replicada per a pacients ingressats a l’hospital per pneumònia per covid-19. “Vam oferir la nostra ajuda en els moments de màxima pressió perquè vam pensar que la plataforma podia suposar un pas intermedi per als pacients que rebien l’alta després d’estar ingressats; per donar-los informació, resoldre dubtes i evitar reconsutes que de vegades són innecessàries”, destaca el doctor Ribó, neuròleg de la Unitat d’Ictus de Vall d’Hebron, en una entrevista amb l’ACN.
De moment l’estan utilitzant un centenar de pacients de coronavirus i la idea és fer-los seguiment durant dues setmanes. “Els pacients poden introduir a la plataforma dades com la temperatura corporal; la freqüència respiratòria o el nivell d’oxigen a la sang, que es mesuren amb un pulsòmetre que els oferim. Hi ha un equip d’infermeres i metges que cada dia controlen aquests pacients i hi contacten pel xat”, explica.
Recuperar-se d’un ictus
Vall d’Hebron va idear la plataforma Farmalarm com un programa per conscienciar les persones que han sobreviscut a un ictus de la importància de seguir uns hàbits saludables i com un sistema d’alarmes per a la medicació que s’han de prendre. “Les persones que han patit un ictus i són independents després de l’ingrés no són conscients moltes vegades de la sort que han tingut i de la importància de seguir hàbits saludables. Hi ha molts estudis que diuen que, uns mesos després de l’ictus, els pacients es van relaxant i deixen de prendre’s la medicació perquè no tenen la sensació de malaltia. Els factors de risc, com són la pressió alta, el colesterol o la diabetis, es poden descontrolar”, indica Ribó.
Les funcions de l’app s’han ampliat al llarg dels anys. A més de les alarmes de la medicació, que han de validar, l’aplicació disposa d’un xat per resoldre dubtes amb els especialistes; ofereix vídeos i material didàctic; s’hi poden introduir dades com la pressió arterial, la glucosa en sang o l’exercici físic i respondre enquestes abans de la consulta presencial perquè el metge pugui detectar de forma precoç dolors físics, problemes de la mobilitat, deteriorament cognitiu, malestar emocional o qualsevol altra complicació.
Un ‘reset’ que s’ha trobat amb el confinament
Rafael Cañete és un dels usuaris de la plataforma, que troba molt útil per a la recuperació d’una malaltia greu com és un ictus. “Resolc dubtes a través del xat; m’envien vídeos; hi poso la tensió que tinc; té un GPS que m’indica les passes que he fet; puc consultar-hi els informes i anàlisis i m’avisa de la medicació”, destaca a l’ACN. A més, va poder fer la visita que tenia amb la neuròloga en ple confinament a través d’una videotrucada. El que sí que li han hagut d’ajornar són algunes proves com l’electroencefalograma.
Rafael, de 55 anys i de l’Hospitalet de Llobregat, va patir l’ictus el 10 de febrer. Al cap de tres dies, va poder tornar a casa. D’aquell dia, recorda que es va aixecar per anar a treballar i que, quan s’anava a vestir, va caure damunt del llit. “Em vaig aixecar i vaig tornar a caure. Vaig avisar la meva esposa perquè truqués a la feina que no podria anar a treballar i quan em va veure la cara desencaixada, va trucar de seguida al seu germà, que viu al costat, per anar a l’hospital. Vam anar-hi rapídissim”, diu. Ell pateix migranya i, al principi, van pensar que segurament es tractaria d’aquesta afectació i per això no van trucar al telèfon d’emergències 112, que és el més recomanable.
A l’Hospital de Bellvitge, li van fer un TAC, li van posar un tractament per als coàguls i el van traslladar de seguida a Vall d’Hebron, hospital de referència en ictus, explica. Allà li van posar l”stent’, un dispositiu per al tractament de l’ictus. “Va ser com si toquessin el botó de ‘reset’. Em va començar a entrar la sang al cervell, vaig poder parlar i llavors vaig veure que els metges somreien. Crec que devien pensar que m’havien salvat”, diu.
Quan començava a caminar i a sortir al carrer, van decretar el confinament per la pandèmia de coronavirus. “Sortia amb la meva esposa. Em feia por caminar sol. I amb el confinament es van truncar aquestes sortides. Però no estic desanimat, espero per poder sortir, com tothom suposo”, assumeix, content perquè s’està recuperant molt bé. Intenta portar uns hàbits de vida saludables i, a part de seguir una dieta, es posa unes taules d’aeròbic per fer exercici dins de casa i també camina una mica per la terrassa o el pàrquing. “He recuperat la parla. I camino!”, exclama.
38 casos lleus d’ictus, la meitat que l’any passat
Vall d’Hebron, un dels hospitals de referència del Codi Ictus, ha atès 147 pacients amb accident vascular cerebral durant les sis primeres setmanes de l’epidèmia de coronavirus (de l’1 de març a l’11 d’abril), un 20% menys en comparació amb el mateix període de l’any passat, amb 185 casos. La reducció ha estat sobretot en els ictus lleus, amb 38 casos atesos, mentre que l’any passat van arribar a l’hospital 70 pacients, un 46% menys. Es tracta d’una tendència observada en tots els centres catalans i en d’altres països. “El que està passant en aquesta situació és que la por d’anar a l’hospital o de consultar venç la gent que, tot i tenir símptomes lleus, es queden a casa”, adverteix Ribó, que puntualiza: “Els ictus més greus continuen arribant i continuen arribant a temps”.
“Els ictus lleus indiquen un problema important en alguna artèria que esta a punt de tapar-se del tot, i és quan produeix l’ictus greu. Si una persona consulta quan té símptomes lleus, se li fa ràpid un estudi i es pot identificar una causa greu que està a punt de donar la cara i prevenir un ictus important”, explica aquest neuròleg, que recalca: “Per això és molt important que encara que es tinguin símptomes lleus, de la parla, la mobilitat, la força, el tacte o la visió, no es deixin passar. S’ha de consultar amb un metge i la millor manera és trucar al 112 perquè activin el Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)”. El Codi Ictus és un codi d’emergència que permet donar una atenció immediata a les persones amb sospita de la malaltia i que ha situat Catalunya com un referent en l’àmbit europeu en la resposta a aquests pacients.
