L’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona (AHCB) culminarà, durant l’any vinent, la digitalització de més d’un miler de títols de la premsa clandestina que formen part del seu fons, un dels més importants de Catalunya. El fons està format a partir de les donacions privades, de partits, d’entitats i d’organitzacions diverses. El resultat es podrà consultar a la web de l’arxiu i actualment ja es poden consultar 180 títols. Segons informa l’AHCB, la majoria d’aquestes publicacions es produïen en condicions “precàries i perilloses” i s’elaboraven en la clandestinitat o a l’exili. Van convertir-se en un fenomen de rellevància creixent i van assolir la seva màxima expansió a finals dels anys 60 i als 70.
Una selecció d’aquestes publicacions ja poden veure exposats aquests dies, en el marc de l’exposició ‘Quan plovien octavetes: clandestinitat, premsa i propaganda anti-franquista’. Amb motiu de la mostra, el dimarts 16 de novembre se celebrarà una taula rodona amb el títol ‘La premsa clandestina per dins’. Hi intervindran persones actives en l’elaboració d’algunes de les revistes que es van publicar durant aquell període, com Isidor Boix (Asamblea Obrera), Enric Cama (butlletí Eixampla) i Andreu Claret (Agència Popular Informativa).
Les publicacions de partits polítics composen més de la meitat del total. Les que procedeixen d’associacions obreres suposen un 20% i la resta procedeixen del moviment universitari i les d’agències d’informació, així com les del moviment veïnal, feminista, pacifista o comitès de solidaritat.
Publicacions elaborades en la clandestinitat o a l’exili
La majoria d’aquestes publicacions, elaborades en la clandestinitat o a l’exili, es produïen en condicions precàries i perilloses. La premsa clandestina va esdevenir un fenomen de rellevància creixent que va assolir la màxima expansió a finals dels anys 60 i als 70 i va possibilitar la vertebració de les organitzacions antifranquistes i dels moviments socials; va servir d’eina d’agitació i propaganda; de contrainformació i denúncia; va potenciar la socialització de la protesta; va col·laborar a la construcció d’una cultura de resistència davant del feixisme; i va esdevenir agent actiu de mobilització col·lectiva i del canvi democràtic propugnat per l’antifranquisme.
segons informen des del AHCB, molt sovint, la captura dels militants implicats en la seva elaboració i difusió va comportar la detenció, la violència, la tortura i en molts casos, l’acció penal dels consells de guerra i del Tribunal d’Ordre Públic (des de 1963).
El 1939 va suposar la desaparició de les capçaleres de la premsa o la seva confiscació. Algunes van sobreviure a la clandestinitat o a l’exili, i poques van tenir continuïtat de forma regular. Cap a la fi del franquisme es van revitalitzar i van encertar un trajecte sovint incert en la democràcia.
