El Departament de Cultura inicia l’actuació per descobrir i consolidar les pintures murals originals que Helios Gómez va fer en homenatge als presos a l’anomenada capella Gitana, a la presó Model de Barcelona. Aquestes pintures no es poden veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura que encara les cobreixen. La capella Gitana és el nom amb el qual es coneix la cel·la número 1 del primer pis de la quarta galeria, a l’antic corredor dels presos condemnats a mort i que cobria les funcions d’oratori. La cel·la va ser pintada el 1950, durant una de les estades del pintor, cartellista i poeta a la presó.
Helios Gómez va néixer a Sevilla l’any 1905 i va morir a Barcelona el 1956. Era pintor, dibuixant i gravador, cartellista i poeta. Va ser el representant més emblemàtic del grafisme ibèric de la primera meitat del segle XX, i també un revolucionari i militant anarquista durant la Guerra Civil espanyola.
Entre 1945 i 1946 i 1948 i 1954 és arrestat i empresonat a la presó Model de Barcelona, on pinta l’oratori conegut com La Capella Gitana i composa un corpus poètic. L’Ajuntament de Barcelona ha treballat els darrers anys en la recuperació de la memòria d’aquest artista, com a mostra l’exposició ‘Dies d’ira’ que es va fer a la Virreina Centre de la Imatge.
El nom de la capella ve donat pel fet que tots els personatges, inclosa la Verge i el Nen, estan representats amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana a la que l’artista pertanyia. Són unes pintures que el sevillà va fer en en homenatge als presos i a la seva patrona la Verge de la Mercè, patrona també de la ciutat de Barcelona.
Aquestes pintures van ser tapades el 1998 amb diverses capes de pintures (blava-blanca), argumentant motius d’higiene. Gràcies a diversos testimonis fotogràfics antics es coneixen les composicions pictòriques a dos dels paraments de la cel·la.
De la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya, el projecte ara inicia la segona fase amb una durada aproximada de tres mesos. La primera va consistir en estudis previs que van confirmar l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent-hi el sostre. La segona fase, de descoberta de les pintures, “és una actuació molt dificultosa perquè les capes sobreposades són molt rígides, estan molt adherides i s’han d’eliminar mil·límetre a mil·límetre per no malmetre la pintura original”, assenyala l’Ajuntament de Barcelona en un comunicat.
Mitjançant sistemes mecànics i químics s’anirà fent la retirada de les capes de pintura superposades. Una vegada descobertes les pintures murals es farà una fotogrametria 3D de tot el conjunt.
En una tercera fase es restauraran les pintures murals un cop descobertes i en una quarta fase s’elaborarà un protocol de conservació preventiva. Posteriorment, es realitzarà la museïtzació de l’espai en consonància amb la resta de l’Espai Memorial que s’ubicarà a la quarta galeria i al panòptic.
