Els teatres de proximitat de Barcelona preparen una constel·lació de propostes pel Festival Grec

Façana del Teatre Tantarantana, en una imatge d'arxiu de l'ACN. Dilluns 14 de juny de 2021 (Horitzontal)
Més enllà del seu epicentre a Montjuïc i de la presència en grans equipaments, el Festival Grec torna enguany a coproduir espectacles en una constel·lació de fins a onze petits escenaris de la ciutat. Són les “sales de proximitat” Sala Flyhard, Sala Atrium, El Maldà, Teatre Tantarantana, Versus Glòries, Antic Teatre, Sala Fènix, La Bdabadoc, Teatre Akadèmia, Teatre Eolìa i Teatre La Gleva, a les quals el Grec va donar cabuda ja en la difícil edició del 2020 i que enguany repeteixen, en alguns casos amb obres que no han pogut estrenar per la pandèmia i, en d’altres, amb noves produccions. El director del Grec, Cesc Casadesús, ha destacat la “diversitat” de les propostes i el paper d’aquests espais com a “antenes del que passa” a la ciutat.
El festival ha presentat aquest dilluns la bateria d’espectacles que proposen aquestes 11 sales “en diàleg” amb el festival, alguna d’elles amb més d’una proposta al llarg del mes de juliol. La majoria són coproduccions del Grec (siguin recuperades de l’any passat o noves), que hi destina uns 200.000 euros del seu pressupost. “És difícil trobar l’equilibri entre la identitat de les sales i la del festival i no perdre la diversitat de la creació a la ciutat, perquè les sales són les antenes del que està passant, i és molt interessant”, ha reflexionat Casadesús sobre la diversitat de les propostes.

“L’any passat vam plantejar una hipòtesi d’un xarxa d’espais de proximitat”, ha introduït el delegat de Drets Culturals de l’Ajuntament, Daniel Granados, “i és el moment d’apostar-hi més que mai”. Al marge del programa del festival, les sales comparteixen des de fa un any un abonament conjunt així com altres iniciatives i activitats en xarxa.

Estrenes i repesques

Enguany el Grec torna a programar obres que van quedar pendent d’estrena al festival del 2020 i/o pendent d’estrenar al llarg de la temporada passada, marcada pels mesos de tancament cultural i d’intermitències diverses. És el cas de ‘Una galàxia de luciérnagas’, una producció d’El Maldà que va quedar pendent al festival, i que almenys va poder estrenar a Temporada Alta i ja ha fet diversos bolos per Catalunya. Aquesta és una obra “autoficcional” d’Aina Tur –basada en un assalt armat viscut per l’autora a l’Amèrica Central- en forma de monòleg protagonitzat per Anna Alarcón (recent premi BBVA de Teatre a la millor interpretació).

L’Antic Teatre presenta al seu torn el nou espectacle de la companyia Iniciativa Sexual Femenina (de Cristina Morales, Elisa Keisanen, Élise Moreau) ‘Perpetua felicidá’, i més tard ‘Park Keito’. I Àurea Márquez protagonitzarà l’obra ‘Dona del tercer segona’ a la Sala Atrium, una nova proposta de Teatre Nu, amb text de Víctor Borràs i direcció d’ Ivan Benet.

Algunes de les obres fan una estada breu (de dos o tres dies) al teatre, altres s’allargaran algunes setmanes. És el cas de l’esmentada ‘Una galaxia de luciérnagas’ però també de la ja en marxa ‘L’habitació blanca’, de Josep Maria Miró amb direcció de Lautaro Perotti a la Sala Flyhard (del 10 de juny al 30 de juliol); ‘Soc el vent’, de Jon Fosse amb direcció de Marc Chornet al Teatre Akadèmia (30 de juny a 4 de juliol); o ‘Miseria’, de Queralt Riera amb direcció de Sergi Pompermayer (de l’1 de juliol a l’1 d’agost).

En la llarga llista de propostes presentades aquest dilluns hi ha una majoria d’espectacles que arrelen en “problemàtiques i reptes” del nostre temps (ha remarcat Daniel Granados). A més de les citades, hi ha també el ‘Combat de negre i de gossos’ (de Bernard-Marie Koltès), la història d’un treballador africà mort a mans del seu cap que es presenta al Tantarantana amb direcció de Roberto Romei; o ‘Miseria’, de l’1 de juliol a l’1 d’agost a la Sala Fènix, una crítica a la indiferència social de Queralt Riera que dirigeix Sergi Pompermayer; i també, en clau més humorística però amb esperit crític, l’espectacle ‘Kentucky ha muerto’ a la Sala Versus Glòries. L’obra, de la companyia La Peleona, és una sàtira sobre el món d’avui a partir d’un ou que es nega a néixer en un món de gallines.