El Ministeri de Sanitat estudiarà demà amb les comunitats autònomes l’ús obligatori de mascaretes en llocs públics, una decisió que «no és senzilla» i que el ministre Salvador Illa vol que sigui «amb el màxim consens possible».
«Ho estem discutint i veurem si podem prendre una decisió amb el màxim consens possible», ha recalcat Illa, que ha reconegut que dilluns passat ja va demanar la seva opinió als consellers de Sanitat sobre si consideraven en aquesta etapa de la desescalada «anar una mica més enllà» en l’ús de les mascaretes.
«Hi ha arguments a favor i en contra, i nosaltres mai ens hi hem negat», ha dit.
Serà en el Consell Interterritorial de Salut, que es reuneix demà, quan el Ministeri i les comunitats avaluïn si han de ser o no obligatòries; fins ara només ho són en el transport públic i, «altament recomanable» -ha incidit-, a la via pública i necessària quan no es pot guardar la distància de dos metres.
No obstant això, Illa ha tornat a insistir que hi ha gent que no pot portar-les: «No és tan senzill: hi ha una sèrie de consideracions tècniques que cal tenir en compte», ha dit.
Sobre les mascaretes s’han referit en aquesta jornada alguns representants autonòmics, com el vicepresident madrileny, Ignacio Aguado, que ha apostat per fer-les obligatòries i ha considerat que, si el Govern central no ho decideix així, és perquè «són incapaços de garantir el subministrament a tot el país».
Catalunya també demanarà al Govern el seu ús obligatori en els espais públics, mentre que Castella i Lleó és de la idea que «el problema» radica tant en el proveïment com en l’ús en funció del model.
El Ministeri de Consum també s’ha pronunciat sobre les mascaretes, però en el seu cas per a desaconsellar l’ús del tipus FFP2 (d’aquest model, la Comunitat de Madrid n’ha distribuït gratuïtament a les farmàcies) en la població general, perquè només estan recomanades per a professionals en contacte amb el virus i col·lectius vulnerables sota prescripció mèdica.
Mentrestant, el ministre no ha deixat d’insistir durant la seva compareixença en la necessitat que els ciutadans continuïn extremant, i que ho facin «més que mai», la responsabilitat i que no abaixin la guàrdia, perquè el virus pot sobreviure fora dels organismes humans durant un cert temps i es desconeixen encara molts aspectes científics d’aquest.
A més, ja ha avançat que a Espanya no es produirà la immunitat de grup enfront del coronavirus, tal com mostren els resultats preliminars de l’estudi de seroprevalença, fets públics ahir, que indiquen que la prevalença d’anticossos enfront del virus es dóna només en el 5% de la població.
La resta de resultats que es vagin coneixent de l’estudi «no canviarà molt la foto», ha dit Illa, quelcom que, segons ha comentat, ja van dir els experts, que auguraven que la immunitat de grup no anava a superar a la generada amb la grip, que oscil·la entre el 10% i el 15%.
D’altra banda, Illa també ha volgut deixar clar que el progrés dels territoris de fase en la desescalada no suposa, «en cap cas, una avaluació de la gestió sanitària» que han fet les comunitats autònomes de la pandèmia.
D’aquesta manera, ha afirmat que, encara que s’hagi treballat molt bé, hi ha circumstàncies i criteris que des del punt de vista sanitari s’han de tenir en compte per a evolucionar en la desescalada, com són les dades epidemiològiques, la mobilitat o la preparació de les capacitats sanitàries.
Precisament, el ministre manté aquestes reunions bilaterals, per a tractar la passada de fase, amb els consellers de Sanitat de les comunitats de Canàries, Castella-la Manxa, Comunitat Valenciana, Madrid i Catalunya.
En la seva intervenció a la Comissió de Sanitat, també ha defensat la «dràstica» decisió de l’Executiu d’obligar a mantenir una quarantena de 14 dies a totes les persones procedents de l’estranger, perquè ha estimat que afavoreix el control de l’epidèmia.
Ha reiterat que l’estat d’alarma és «una necessitat», ha defensat una vegada més la governança amb les autonomies en la desescalada i de nou s’ha mostrat obert a estudiar les propostes dels grups, com algunes del PP, quant a la creació d’una Agència Nacional de Salut Pública, entre altres.
