.gif)
L’Ajuntament de Barcelona, encapçalat per Jaume Collboni, ha arribat a l’equador del mandat amb una bateria de polítiques actives en àmbits com l’habitatge, la mobilitat, la seguretat, el medi ambient i el desenvolupament econòmic. Tot i alguns avenços destacats —com la reducció del 4,9% dels delictes l’any 2024 o els rècords històrics d’ús del transport públic—, diversos sectors qüestionen l’eficàcia de determinades mesures i la seva implantació desigual sobre el territori.
Habitatge i urbanisme: voluntat política, resultats limitats
El govern ha situat l’habitatge com una prioritat, amb convenis per ampliar el parc públic. Destaquen l’acord amb la Generalitat per cofinançar 1.151 pisos protegits i la cessió de solars a l’Institut Català del Sòl per construir 332 habitatges de lloguer social, majoritàriament a Sant Martí. També, durant el 2024, s’han lliurat pisos assequibles a joves a Sant Andreu.
Malgrat aquests passos, l’oferta no cobreix la demanda existent. Les manifestacions respecte d’aquest àmbit han estat molt present. Especialment polèmica és l’aplicació de la reserva del 30% d’habitatge protegit en promocions privades, que ha generat un debat intens per la seva escassa efectivitat: només 156 habitatges en sis anys.
D’altra banda, en urbanisme s’han culminat obres importants com la renovació de la nova Ronda de Sant Antoni (inaugurada el maig de 2025), que ha transformat definitivament l’antiga Ronda provisional de la Ciutat Vella. Aquest projecte —finançat amb 11,2 milions d’euros— ha ampliat voreres, zones verdes i un parc infantil, posant fi a l’estat provisional dels últims anys.
Mobilitat: creixement del transport públic, però amb desequilibris
El reforç del transport ha estat una de les grans apostes del mandat. El maig d’enguany es van registrar 63,5 milions de validacions entre metro i bus, una xifra rècord. Paral·lelament, el Bicing ha ampliat la seva capacitat elèctrica i cobertura territorial amb una gran inversió.
Tot i això, per part de la ciutadania hi ha crítiques per la falta de coordinació metropolitana i la lentitud en infraestructures com l’L9 del metro. De la mateixa manera, les obres, molt habituals a la ciutat, han generat queixes veïnals, tot i que el consistori defensa una mobilitat més verda i segura.
Seguretat: menys delictes, però sensació desigual
Amb el desplegament del “Pla Kanpai” contra la multireincidència i més presència policial, el 2024 es va reduir la delinqüència en gairebé un 5%. El consistori defensa la seva coordinació amb els Mossos i el reforç de vigilància en zones conflictives com el Fòrum o el Raval, dos espais amb nivells de delinqüència elevats.
Tanmateix, la percepció ciutadana no sempre reflecteix aquesta millora: alguns barris encara reclamen més patrullatge i mesures concretes en moments sensibles com les nits d’oci.
Neteja: més inversió, però persistència dels punts crítics
El Pla Endreça ha multiplicat la inversió en neteja urbana, amb un reforç d’equips, inspeccions i campanyes de civisme. Durant el 2023 es va anunciar que es triplicaria la despesa per mantenir la ciutat neta i en bon estat (aproximadament 435 M€ nous, sumats als 550 M€ ja previstos en el contracte de l’anterior mandat), i així va ser. L’Ajuntament va informar de resultats positius inicials: reducció del nombre d’incompliments de les empreses de neteja a la ciutat, segons la tinenta d’alcaldia Sílvia Bonet i també més inspeccions sancionadores contra actes incívics. Aquestes operacions, com informen des de l’Ajuntament, s’han mantingut durant aquests dos anys.
Malgrat això, les queixes sobre carrers bruts i manteniment irregular es mantenen en barris diversos. L’oposició demana una avaluació rigorosa del pla i una aplicació efectiva de les sancions anunciades.
Medi ambient: full de ruta ambiciosa, execució desigual
El Pla Clima 2030, dotat amb 1.800 milions d’euros, articula l’estratègia contra el canvi climàtic. Inclou mesures de descarbonització, eficiència energètica i adaptació climàtica, com la creació de 50.000 m² d’ombra urbana i la plantació de 9.000 arbres.
També s’ha establert un dispositiu estival per protegir col·lectius vulnerables davant onades de calor. No obstant això, col·lectius socials alerten que falten actuacions estructurals i inversions en energia solar o rehabilitació d’edificis municipals per complir els objectius del 2030.
Economia i ciutat: creixement robust, però amb assignatures pendents
Amb un PIB que va créixer un 3,8% el 2024 i una caiguda de l’atur, l’equip de govern presenta un balanç positiu. El pla “Barcelona Impulsa” preveu invertir 890 milions d’euros fins al 2027 per generar 180.000 llocs de treball i transformar sectors estratègics.
Barcelona també ha consolidat la seva projecció internacional amb l’obtenció de grans esdeveniments com el Grand Départ del Tour de França (2026) o la gala dels Goya. Tot i això, entitats socials reclamen que el creixement no oblidi la cohesió i l’habitatge social, i critiquen una excessiva dependència del turisme urbà.
Serveis socials i educació: ajudes actives, però desigualtats estructurals
El Fons d’Infància 0-16 manté ajudes directes per a famílies vulnerables, amb una cobertura millorada el 2025. En educació, destaca l’Escola Municipal de Segones Oportunitats per a joves que havien abandonat els estudis, amb una taxa creixent d’inserció formativa.
No obstant això, hi ha demandes pendents com la renovació d’infraestructures escolars, l’eliminació de barracons i un pla de xoc per a escoles saturades en barris vulnerables.
Cultura i participació: entre la proximitat i els grans esdeveniments
La política cultural ha combinat suport als festivals de barri i equipaments locals amb l’atracció d’esdeveniments de projecció internacional. Paral·lelament, s’han mantingut les eines de participació ciutadana i s’ha reforçat la transparència institucional.
Tot i això, la implementació dels pressupostos participatius continua sent objecte de debat, i les veus crítiques reclamen una millora de la participació digital i l’accés a la informació.
Balanç clarobscur d’un mandat en solitari
Els dos primers anys del govern de Jaume Collboni han estat marcats per una voluntat de continuïtat en algunes polítiques anteriors —especialment en matèria de mobilitat i medi ambient— i per l’intent de posar segell propi en àmbits com la seguretat o el desenvolupament econòmic. Tot plegat, amb una gestió en solitari que ha obligat l’executiu municipal a cercar suports puntuals i equilibris constants en un consistori fragmentat.
El balanç mostra avenços tangibles en alguns indicadors, però també resistències estructurals i una aplicació desigual de les polítiques sobre el territori. L’equador del mandat obre una segona meitat clau per comprovar si les mesures anunciades s’executen amb l’ambició i prou consens per generar un impacte real en la qualitat de vida dels barcelonins.
