Divendres, 29 de març de 2024
És notícia

Com es compten els morts de Covid a Catalunya?

Avatar photo

“Desgavell” i “confusió” són epítets dedicats a les dades sobre difunts i contagis que difon diàriament la Generalitat, si bé la virulència de la pandèmia ha trencat tots els esquemes i el departament de Salut ha hagut de modificar el criteri de recompte almenys dues vegades.

El còmput del nombre de morts tant a Catalunya com a la resta d’Espanya ha provocat durant els últims dies polèmiques, malentesos i, sobretot, desconcert pels canvis de criteri a l’hora de quantificar-los. Com es compten els difunts?

Les matemàtiques continuen sent exactes, encara que és cert que l’excepcionalitat de la pandèmia ha destapat una gran mancança en l’administració pública: no disposava d’un sistema fiable, rigorós i ràpid per conèixer quantes persones moren cada dia i la seva causa.

Aquestes xifres es recollien trimestralment per al seu ús estadístic a llarg termini i els hospitals i centres sanitaris únicament havien de notificar diàriament els diagnòstics de malalties de declaració obligatòria per detectar epidèmies, com la grip, brots de xarampió, tuberculosi o altres malalties contagioses.

El sistema feia que l’administració expliqués els morts “en diferit” a través dels informes de defunció que arriben als registres civils i des d’allí a l’INE, amb un desfasament de dies important, i que només tingués informació dels pacients que morien en centres hospitalaris.

Però la virulència del coronavirus va sorprendre els epidemiòlegs, que només disposaven de dades diferides entre 7 i 14 dies de mortalitat aproximada per l’epidèmia i notificada només pel sistema de salut, de manera que desconeixien quantes persones morien en els seus domicilis, a residències geriàtriques o a sociosanitaris.

Així, des del 7 de març, quan a Catalunya es van registrar les dues primeres víctimes de la Covid, Salut informava l’increment de morts diàriament encara que sense poder precisar quan s’havia produït efectivament l’òbit.

Tampoc el registre civil, bloquejat per la pandèmia, ha ajudat a resoldre el recompte de víctimes, de manera que la Generalitat va decidir recórrer a les funeràries perquè li comuniquessin tots els morts i especificar si en el certificat de defunció consta el motiu com Covid o amb simptomatologia compatible.

Aquest canvi de criteri adoptat el 15 d’abril va introduir més confusió, perquè el Ministeri de Sanitat només considera mort per Covid els casos confirmats, de manera que Catalunya suma més morts que una altra comunitat en incloure també els simptomàtics.

A més, en la setmana del 15 d’abril cada dia morien entre 200 i 300 persones, el que va fer que les funeràries, desbordades, no poguessin reportar puntualment les dades a la Generalitat, per la qual cosa també arribaven en diferit, amb excessius dies de retard i no sempre amb tot el rigor científic per manca de recursos.

Complicat així el recompte, el 18 de maig Salut va descobrir un error de comunicació d’un laboratori de proves PCR que va comunicar com a positius resultats que no eren concloents, el que va obligar a corregir a la baixa 3.000 positius detectats.

Aquesta correcció va originar un nou desconcert sobre el rigor de les dades i es va agreujar a l’endemà, quan Salut va detectar morts que s’havien notificat dues vegades o que s’havien adjudicat a regions sanitàries en què realment no vivien.

Els tècnics del departament TIC de Salut, que manegen la recepció i recompte informàtic de morts, van revisar els casos i van haver de reclassificar molts difunts que havien mort, per exemple, en hospitals de Barcelona, però que en realitat vivien i s’havien contagiat a altres províncies i havien estat traslladats per la seva gravetat als grans hospitals barcelonins.

Aquesta reclassificació i depuració de dades va tornar a fer “ballar” les xifres durant diversos dies.

També resulta complex, tant el Ministeri com la Generalitat, quantificar els contagis positius perquè en la majoria de casos es desconeixia si el positiu es referia al dia de l’inici dels símptomes, al que se li feia la prova o al que obtenia el resultat.

Per això Salut va decidir el passat dia 25 de maig deixar d’informar sobre el nombre de casos sospitosos que comuniquen els centres sanitaris i només ofereix els positius confirmats per PCR.

Això ha portat la Generalitat, que ja disposa d’un llistat exhaustiu amb noms i cognoms i NIF de tots els morts confirmats per Covid o amb símptomes, a idear un nou sistema que els classifica pel dia en que realment consta que van morir segons el comunicat de defunció, encara que li arribi amb dies de retard.

Així ha constatat que els dos primers morts per Covid a Catalunya van tenir lloc el 7 de març, que el dia amb més mortaldat en només 24 hores va ser el 30 de març -412 morts- i que entre el 26 de març i el 12 d’abril hi va haver més de 300 defuncions diàries.

Són números, però darrere de cada un d’ells hi ha persones, famílies, amics. Moltíssim patiment.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Les escoles i instituts de Sitges reobren amb l’entrada de Sitges a la fase 2

Notícia següent

El festival Undàrius opta per reprogramar-se pel 2021

Notícies relacionades