El ple de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat aquest divendres de manera provisional les ordenances fiscals del 2026, amb els vots favorables del govern municipal (PSC) i dels grups BComú i ERC. JuntsxBCN, PP i Vox hi han votat en contra, repetint la postura que ja havien mantingut a la Comissió d’Economia i Hisenda, on també es va donar suport a la tramitació.
Amb aquesta aprovació, s’obre el període d’al·legacions i la votació definitiva de la modificació de taxes i impostos es farà al plenari de gener, moment en què el govern haurà de reunir els suports suficients per garantir l’aprovació final.
Principals mesures fiscals
La proposta del govern preveu congelar impostos per a famílies i PIMES, mentre que s’incrementarà un euro el recàrrec municipal de la taxa turística, passant dels 4 euros actuals a 5 euros el 2026. L’increment està previst que sigui progressiu, amb un augment anual d’un euro fins al màxim legal de 8 euros en un període de quatre anys. Segons càlculs de l’executiu, només amb aquest augment addicional es podrien recaptar entre 6 i 7 milions d’euros. Tot això, ha advertit el govern, està condicionat a la convalidació al Parlament del decret llei pertinent.
Altres punts destacats de les ordenances inclouen:
- 	Convalidació de les taxes sobre el permís diari de zona bus. 
- 	Bonificacions del 95% en l’impost sobre construccions per a obres de regeneració urbana. 
Durant el debat al ple, el tinent d’Economia i Hisenda, Jordi Valls, ha subratllat que no s’apujaran impostos a les famílies i que l’increment del recàrrec turístic serà d’aplicació "automàtica" un cop s’aprovi al Parlament i sempre que les ordenances municipals es ratifiquin definitivament.
Suport de BComú i ERC
Des de BComú, la regidora Gemma Tarafa ha justificat el vot favorable en un "canvi d'actitud" del govern, que ha començat a atendre demandes dels Comuns com el desbloqueig del lloguer de temporada i la creació d’una taula de mediació per a Vallcarca. Tot i això, Tarafa ha recordat que encara queden més demandes, com un pla de xoc per al Besòs-Maresme i un pla per posar límit a les franquícies.
Per part d’ERC, el regidor Jordi Castellana ha defensat que l’increment dels ingressos prové sobretot de la fiscalitat turística: els turistes "han d'aportar més als serveis públics de la ciutat". Castellana ha celebrat que la proposta inclogui l’augment progressiu del recàrrec i ha afegit que ERC vol que aquests ingressos tinguin un retorn directe cap als barris més pressionats pel turisme mitjançant un fons específic.
El tinent Valls ha agraït el suport d’ERC i ha assenyalat als Comuns que tenen "convicció" pel pacte, coincidint amb ells que cal un plantejament estratègic respecte als plans d’usos i compromisos amb zones com el Besòs-Maresme.
Crítiques de l’oposició
JuntsxBCN, PP i Vox han mantingut el seu rebuig a les ordenances. El regidor d’JuntsxBCN, Arnau Vives, ha denunciat que es tracta d’un model fiscal pensat per "acabar amb la classe mitjana i treballadora" i ha alertat de l’increment de la pressió fiscal que afecta cada cop més famílies.
El PP, amb el regidor Juan Milian, ha criticat els "càstigs fiscals" que, segons ells, expulsen joves i asfixien l’economia local, a més d’estigmatitzar el turisme. Per la seva banda, Vox ha subratllat que Barcelona és una de les ciutats amb els impostos més alts i ha deixat clar que no donarà suport a les ordenances mentre no s’atenguin les seves demandes.
En resposta, Jordi Valls ha remarcat que el model fiscal del govern no ha apujat impostos el 2023, 2024, 2025 i tampoc preveu fer-ho el 2026, i que qualsevol increment fiscal està vinculat "únicament" al sector turístic, que genera costos en neteja, seguretat i serveis públics.
Tramitació i calendari
El text aprovat es publicarà al Butlletí Oficial de la Província i s’obrirà un període d’exposició pública de 30 dies per presentar al·legacions. Un cop resoltes, les ordenances tornaran al ple de gener per a l’aprovació definitiva i l’entrada en vigor durant el primer trimestre de 2026.
Simultàniament, govern i oposició negocien també el pressupost municipal per al 2026, que seguirà un procés similar de tramitació i aprovació.
 
            Habitatge, seguretat i urbanisme
El debat al ple ha posat de relleu també la gestió del govern en matèria d’habitatge i seguretat. L’alcalde Jaume Collboni ha defensat que "s'ha fet el que no s'havia fet mai" en aquests àmbits i que l’objectiu del mandat és "garantir una ciutat que permeti quedar-s'hi a viure i treballar". Ha destacat mesures com:
- 	Aplicació del topall als lloguers. 
- 	Decisió de no renovar llicències dels pisos turístics. 
- 	Plantilla "rècord" de la Guàrdia Urbana. 
La tinenta d’alcaldia Laia Bonet ha afegit que s’estan utilitzant "en plenitud totes les eines" disponibles i que el topall als lloguers ha fet caure els preus un 9%. També ha recordat que durant el mandat s’han entregat 3.000 claus, hi ha 5.000 habitatges en construcció i 10.000 en planejament, duplicant així el ritme de construcció. Bonet ha afegit que els reptes de la ciutat requereixen aliances amb altres institucions i el sector privat.
En seguretat, ha subratllat que s’està "doblegant la corba de delictes" gràcies a més agents i millor coordinació amb els Mossos d’Esquadra.
Crítiques i alertes dels grups municipals
Des de BComú, la presidenta Janet Sanz ha afirmat que els ciutadans estan "cada cop més asfixiats per arribar a final de mes" i que el govern no es deixa la pell per defensar la ciutat. Ha alertat que les dificultats d’accés a l’habitatge estan "deixant tirats els veïns" i ha demanat mesures per frenar l’especulació.
ERC ha alertat que els veïns estan "expulsats" pels preus de l’habitatge i ha criticat la "debilitat" del govern, fent més propostes de les que li tocaria a un grup d’oposició. El català com a ús social ha estat destacat com un "pilar fonamental".
Junts ha acusat el govern de "confondre desitjos amb realitat" i de viure en una "bombolla". El PP ha qualificat l’executiu de "cansat, sense idees, sense projecte i ambició" i Vox ha assegurat que la ciutat està "pitjor" amb més inseguretat, habitatge més car i barris que els ciutadans "ja no coneixen".
 
     
    