Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
L’Ajuntament de Barcelona ha iniciat una nova fase en el desplegament del Pla de Videovigilància amb la instal·lació imminent d’un centenar de càmeres distribuïdes en diversos indrets de gran afluència. Concretament, s’ubicaran nou dispositius al Passeig del Born, onze als Búnquers del Carmel, trenta a l’Anella Olímpica, dinou al Parc de Pegaso i trenta a la zona de la Fira de Bellcaire i Fort Pienc.
Aquesta ampliació complementa les fases 2 i 3 del pla, que té com a objectiu incrementar la presència tecnològica policial en àrees especialment sensibles pel que fa a seguretat ciutadana, convivència social i gestió d’aglomeracions. Amb aquests nous equips, Barcelona prossegueix amb un model preventiu orientat a millorar la capacitat d’actuació davant possibles incidents a l’espai públic.
Avanç segons el tinent d’alcaldia
En declaracions fetes aquest dimarts en una entrevista amb l’ACN, el tinent d’alcaldia de Seguretat, Albert Batlle, ha destacat que "Barcelona està molt poc videovigilada" i ha manifestat la seva confiança que es pugui assolir el repte de col·locar 500 càmeres noves el 2027.
A més, ha subratllat que "el desplegament del pla va pel bon camí", gràcies a l’obtenció progressiva dels permisos necessaris per continuar avançant en aquesta línia. En roda de premsa, Batlle ha indicat que totes aquestes autoritzacions permetran instal·lar els dispositius abans que acabi l’any actual.
Ha qualificat aquesta acció com "un nou pas endavant" dins del desenvolupament del model integral de seguretat local. Segons ell mateix: "les autoritzacions obtingudes suposaran la col·locació de càmeres en cinc punts estratègics".
Noves ubicacions pendents d’autorització
D’altra banda, el consistori ja compta amb un informe favorable per part de la Comissió de Control de Dispositius de Videovigilància de Catalunya respecte a instal·lacions futures al Parc de la Guineueta, plaça d’Àngel Pestaña i plaça Roja (Nou Barris), així com també a plaça Universitat (Eixample).
Ara bé, encara resta pendent obtenir l’autorització definitiva per part de la Direcció General d’Administració de Seguretat del Departament d’Interior per continuar tramitant aquests projectes. Està previst que aquestes càmeres entrin en funcionament abans del 2027.
Fases anteriors i actuals del Pla
Aquesta ampliació se suma als treballs ja executats durant la primera fase del Pla, on s’han posat en marxa 26 noves càmeres ubicades a plaça Catalunya i Front Marítim. Actualment també s’estan instal·lant sis dispositius més a l’Avinguda Catedral mentre han començat les obres per desplegar vint unitats addicionals a plaça Reial.
A més, aquesta primera etapa contempla renovar completament el sistema existent al mateix edifici consistorial mitjançant l’actualització dels trenta equips operatius actuals i incorporar vint-i-una càmeres més al llarg dels carrers Rambla del Raval. Les tasques civils corresponents començaranpròximamentt al setembre.
Amb aquestes incorporacions recents, Barcelona disposa ara mateix d’un total aproximat de 186 càmeres operatives distribuïdes per diferents zones urbanes.
Objectiu global: arribar als 500 dispositius nous
L’ambició principal del Pla és ampliar gradualment fins arribar a 500 noves càmeres repartides en 34 espais diferents abans del 2027, cosa que elevarà el nombre total fins als 660 dispositius actius arreu dels districtes barcelonins. Aquesta cobertura facilitarà un reforç significatiu dels instruments destinats tant a prevenir com gestionar situacions vinculades amb seguretat pública als espais oberts.
L’elecció dels emplaçaments es fonamenta sobre criteris objectius derivats d’anàlisis detallades relacionades amb nivells detectats d’activitat criminal, vulnerabilitats espacials o conflictes greus relacionats amb convivència urbana. L’intent és prioritzar aquelles àrees on la videovigilància pot proporcionar una resposta preventiva òptima juntament amb suport operatiu policíac eficaç.
Doble funció dels sistemes instal·lats
Cadascuna d’aquestes unitats exerceix dos papers essencials:
- Efecte dissuasiu: contribueixen activament a impedir actes incívics o il·lícitsa causa dell seu caràcter visible;
- Ajuden investigacions: faciliten les recerques policials aportant proves visuals quan es produeixen successos delictius o incidents rellevants.
Així doncs, aquests aparells complementen directament l’acció presencial sobre terreny exercida pels agents municipals i són eines clau dins els processos operatius desenvolupats per la Guàrdia Urbana.
Respecte absolut pels drets fonamentals
Tota aquesta implantació s’executa sota estricta supervisió jurídica garantida per la Comissió Catalana encarregada del control dels dispositius audiovisuals. La col·locació dels equips requereix sempre una autorització específica emesa per part Generalitat i està sotmesa als principis legals bàsics —necessitat demostrada— proporcionalitat —i mínima intromissió possible— envers els drets individuals relacionats amb privacitat personal.
D’altra banda, cal destacar que no s’utilitza cap tecnologia basada en reconeixement facial ni sistemes automatitzats intel·ligents enfocats a identificació individual. La custòdia imatges gravades es regula rigorosament segons normativa vigent relativa protecció dades personals i ús policial específic.
S’estima que un cop completades totes quatre fases previstes pel projecte, només es videovigilarà aproximadament un 5,16% dels espais públics totals urbans; fet indicatiu clar sobre una aposta decidida perquè els recursos estiguin concentrats exclusivament on existeixen evidències reals necessàries sense afectar desproporcionadament llibertats fonamentals ciutadanes.
Estratègia integral dins polítiques municipals
L’ampliació progressiva dins aquest pla forma part integrant d’una estratègia global municipal orientada cap a una seguretat pública combinada basada simultàniament a augmentar presència policial física efectiva; innovar tecnològicament; coordinar administrativament entitats implicades; així com impulsar mesures destinades promoure bona convivència social entre veïns.
Dins aquest marc conjunt, la videovigilància representa una eina complementària essencial a fi d’enfortir tant les tasques preventives com investigatives policials garantint més seguretat ciutadana generalitzada.
Amb aquest impuls sostingut, l’Ajuntament consolida un model urbà basat en combinació equilibrada entre prevenció constant, aplicació innovadora tecnologia i proximitat directa agents locals, tot plegat encaminat vers garantir millor convivència pacífica, seguretat real als diferents escenaris públics barcelonins.
