Barcelona pateix un "greu problema d'escalfament nocturn" que posa en risc la salut de la població, especialment durant les onades de calor. Així ho alerten dos estudis del Centre de Política del Sòl i Valoracions (CPSV) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), que conclouen que les temperatures mínimes a la ciutat han augmentat 3,87 graus des del 1971 i que els actuals sistemes d'alerta per calor extrema infravaloren el perill de les altes temperatures durant la nit.
Els investigadors atribueixen aquest fenomen, principalment, a l'efecte de l'illa de calor urbana i reclamen adaptar tant les polítiques públiques com els criteris de certificació energètica dels edificis a la nova realitat climàtica.
Les nits s'escalfen més ràpid que els dies
Segons l'estudi, la temperatura mitjana de Barcelona ha augmentat 3,2 graus en els darrers 50 anys, un increment molt superior al registrat a Espanya, a la regió mediterrània o al conjunt del planeta.
L'augment és especialment intens durant la nit. Mentre que les temperatures màximes diürnes han crescut 2,51 graus, les mínimes nocturnes ho han fet 3,87 graus, passant dels 12,15 als 16,02 graus de mitjana.
Aquest estiu, l'estació meteorològica de Can Bruixa, al barri de les Corts, ja ha registrat 29 nits tòrrides, amb temperatures iguals o superiors als 25 graus.
721 morts vinculades a la calor nocturna
Els investigadors alerten que les temperatures elevades durant la nit són el principal factor associat a la mortalitat per calor a Barcelona.
L'anàlisi de les dades entre 2007 i 2018 estima que 721 persones van morir per l'impacte de les altes temperatures nocturnes, que dificulten el descans i impedeixen que l'organisme es recuperi de l'estrès tèrmic acumulat durant el dia.
L'estudi fixa el llindar de risc per a la salut en 30,2 graus durant el dia i 24 graus durant la nit, una situació que afecta especialment la gent gran i altres col·lectius vulnerables.
L'illa de calor urbana agreuja el fenomen
Els experts atribueixen aquest escalfament a la combinació de diversos factors propis de la ciutat, com ara l'elevada densitat urbana, la impermeabilització del sòl, l'escassetat de zones verdes i la baixa capacitat dels materials urbans per reflectir la radiació solar.
Aquestes condicions fan que els edificis i el paviment acumulin calor durant el dia i l'alliberin lentament durant la nit, mantenint temperatures molt elevades fins a la matinada.
La refrigeració ja consumeix gairebé tres vegades més energia que la calefacció
L'estudi també constata un canvi en les necessitats energètiques dels habitatges.
L'any 2025, la demanda de refrigeració a Barcelona gairebé va triplicar la de calefacció, una tendència que continua a l'alça i de la qual prop del 30% correspon al consum nocturn necessari per mantenir unes condicions mínimes de confort.
Els investigadors reclamen actualitzar la certificació energètica
Els autors consideren que el sistema actual de certificació energètica dels edificis ha quedat obsolet, ja que continua prioritzant l'aïllament tèrmic pensant sobretot en el fred hivernal i no té prou en compte els episodis de calor extrema propis del clima mediterrani.
Per això proposen evolucionar cap a una "rehabilitació climàtica", que incorpori criteris adaptats a les altes temperatures, la humitat i el confort tèrmic de les persones, amb l'objectiu de reduir els riscos per a la salut davant un escalfament que, segons els investigadors, continuarà intensificant-se.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
