Barcelona fa un pas decisiu per convertir-se en la primera Capital Europea del Comerç de Proximitat. La Comissió Europea ha escollit la candidatura barcelonina com una de les tres finalistes en la categoria Visionary —per a ciutats de més de 250.000 habitants—, on competirà amb Utrecht (Països Baixos) i Saragossa.
La proposta es va presentar de manera unitària per l’Ajuntament de Barcelona i les principals entitats del comerç local, i entra ara en la seva fase decisiva: en les properes setmanes, la Unió Europea rebrà el programa d’activitats proposat per a la capitalitat. La ciutat guanyadora es donarà a conèixer en una cerimònia oficial el 28 de gener a Brussel·les, amb la previsió de començar les activitats al febrer de 2026.
La comissionada de Promoció Econòmica, Comerç, Mercats i Restauració, Nadia Quevedo, ha subratllat la “unitat sense precedents” que ha fet possible aquesta candidatura coral. Segons Quevedo, ser finalistes “referma un model comercial d’excel·lència” i marca l’inici de la preparació d’un programa que combinarà les iniciatives habituals amb noves propostes vinculades a la capitalitat europea.
Una iniciativa nascuda del teixit comercial barceloní
La capital catalana va impulsar el projecte a través de Barcelona Comerç i Vitrines d’Europe, una iniciativa que el Parlament Europeu va aprovar el 2023 i que s’ha obert enguany a totes les ciutats de la UE. Barcelona va formalitzar la seva candidatura a l’octubre, en un acte presidit per l’alcalde Jaume Collboni.
La proposta es basa en quatre criteris d’avaluació on Barcelona considera que és especialment forta:
-
Sostenibilitat del comerç.
-
Emprenedoria i vincle comunitari.
-
Digitalització.
-
Atractiu urbà i vitalitat econòmica.
La candidatura recull 40 experiències i projectes de referència, escollits pel seu impacte i potencial de replicació a altres ciutats europees.
Un sector que representa el 13,2% del PIB de la ciutat
El comerç de proximitat és un dels motors econòmics de Barcelona: aporta el 13,2% del PIB, genera més de 152.000 llocs de treball i concentra un teixit molt divers format per 61.875 establiments actius, un 90,9% dels locals en planta baixa.
La ciutat defensa un model comercial basat en la diversitat, l’arrelament als barris i la capacitat d’innovació, que contribueix a la cohesió urbana i social. Les principals línies de treball del Pla Estratègic de Comerç inclouen:
-
Relleu generacional i emprenedoria.
-
Competitivitat i digitalització.
-
Promoció del comerç local.
-
Responsabilitat ambiental i social.
-
Reactivació de locals buits.
-
Governs compartits amb les entitats.
Entre els reptes del sector destaquen la pressió immobiliària, la digitalització, el canvi demogràfic, la competència de grans plataformes, la transformació urbana i la necessitat de reforçar el consum responsable i la sostenibilitat.
Un suport ampli i transversal
La candidatura té el suport de tot el sector comercial: Barcelona Comerç, Barcelona Oberta, Foment Comerç, Consell de Gremis, PIMEC i PIMEC Comerç, Comertia, FEMM i ABCC, entre d’altres.
També hi donen suport institucions com l’AMB, la Diputació de Barcelona, la Generalitat, i els grups municipals de Junts, BComú, ERC i PP, evidenciant el consens al voltant d’un objectiu compartit.
