Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
Barcelona concentra, dins la mateixa ciutat, dues realitats immobiliàries que semblen incompatibles. Una anàlisi del portal pisos.com amb dades de gener del 2026 retrata aquesta bretxa amb xifres i exemples concrets: l’Eixample és el districte amb el preu mitjà per metre quadrat més elevat (6.680 €/m²), mentre que Sant Andreu apareix com el més assequible (3.760 €/m²). I tot, en un moment de crisi habitacional molt greu en què milers de famílies no poden permetre's viure a la ciutat per l'augment dels preus de lloguer i la manca d'oferta d'habitatge.
L’Eixample, al capdavant: un àtic “prime” de 5,5 milions
El cas més extrem al districte més car es troba a la Dreta de l’Eixample, en un àtic situat a la confluència del carrer de València amb el passeig de Gràcia. L’habitatge, ubicat en una sisena planta, suma 345 m², disposa de cinc habitacions en suite, sis banys i una terrassa privada de 180 m². El preu de sortida: 5.500.000 euros.
La lectura és clara: el cor comercial i gastronòmic de la ciutat, la proximitat als eixos més cotitzats i l’oferta d’habitatge de gamma alta mantenen l’Eixample com el gran termòmetre del mercat “prèmium” barceloní.
Sant Andreu, el més barat… però amb operacions milionàries
Tot i liderar el rànquing dels districtes més assequibles, Sant Andreu també registra productes d’altíssima gamma. L’exemple que destaca l’informe és una casa de 504 m² construïda el 2002, amb cinc dormitoris, cinc banys, jardí, piscina privada, gimnàs, sauna i ascensor privat, en “impecables condicions”. Es comercialitza per 3.700.000 euros, una xifra que, segons la mateixa anàlisi, seria encara més alta en zones “prime” de Barcelona.
El portaveu i director d’Estudis de pisos.com, Ferran Font, resumeix que “aquests contrastos no són anomalies del mercat, sinó el seu funcionament natural” i apunta que la clau per a compradors i inversors és entendre “en quin mercat local operen realment”, perquè les tendències macroeconòmiques no impacten igual “un àtic a l’Eixample que una casa unifamiliar a un altre districte”.
En definitiva, el mapa immobiliari barceloní continua evidenciant que la ciutat no té un únic mercat, sinó diversos, i que la diferència de preus —fins i tot dins d’un mateix municipi— es juga carrer a carrer.
