Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat
El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una bateria d’acords que posen el focus en dues de les grans carpetes socials del moment: els salaris i l’accés a l’habitatge. La cambra ha donat suport a la idea d’un salari mínim català —amb l’objectiu que arribi al 60% del salari mitjà— i ha avalat iniciatives per combatre i “eliminar” l’especulació immobiliària en un context que els grups qualifiquen d’emergència habitacional.
Els acords s’han aprovat a través de diferents mocions i punts transaccionats, amb majories variables segons el contingut, i deixen clar que el Parlament vol portar el debat al terreny de les competències i de l’execució política, tant a Catalunya com a l’Estat.
Salari mínim català: llum verda política, però amb matisos entre grups
El punt central sobre salari mínim formava part d’una moció d’ERC i ha tirat endavant amb els vots favorables de Junts, Comuns i la CUP, l’abstenció del PSC i Aliança Catalana i el vot en contra de Vox i el PPC. El text considera “necessari” elevar el salari mínim fins a un import equivalent al 60% del salari mitjà i insta el govern espanyol a impulsar els canvis normatius perquè la Generalitat pugui establir aquest import.
Tot i aquesta aprovació, la cambra ha rebutjat altres propostes sobre el mateix tema: una de Junts que reclamava el traspàs de la competència per disposar d’un salari mínim propi, i una altra de la CUP que reiterava el 60% del salari mitjà i afegia que s’ha de fixar “d’acord amb el cost de la vida”.
Habitatge: el Parlament aprova passos per frenar la compra especulativa
En paral·lel, el ple ha aprovat un punt impulsat per la CUP que defensa avançar cap a “l’eliminació de la compra especulativa d’habitatge” arreu del territori, en un model orientat a garantir necessitats bàsiques en plena emergència habitacional. Aquesta proposta ha prosperat amb el suport de PSC, Comuns, ERC i la CUP.
En la mateixa línia, a proposta dels Comuns, el Parlament ha reclamat mesures per fer que l’habitatge sigui “per viure i no per fer negoci”, reforçant el missatge polític contra l’especulació.
ERC, per la seva banda, ha aconseguit el suport del ple per reclamar mecanismes de control i sanció efectius davant incompliments de la limitació del preu dels lloguers i de la regulació dels habitatges d’ús turístic, així com del lloguer de temporada i d’habitacions.
Prestació universal de criança: pressió a Madrid i demanda de gestió catalana
Un altre bloc destacat de la sessió ha estat la prestació universal de criança, amb dos punts aprovats a partir de mocions d’ERC i dels Comuns. El text republicà insta el govern espanyol a aprovar-la amb un “finançament estable i suficient” com a eina clau contra la pobresa infantil. També demana que la gestió i execució recaiguin en la Generalitat i proposa crear una oficina específica per desplegar l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil fins al 2030, amb calendari públic, pressupost i mecanismes de seguiment.
La proposta dels Comuns reclama que l’executiu espanyol l’impulsi “amb celeritat” i defensa que sigui universal i no condicional, com a instrument central d’equitat i suport a totes les famílies, per millorar la igualtat d’oportunitats i reforçar el contracte social.
Renda bàsica universal: debat i actualització del pla pilot
En matèria de renda bàsica, el Parlament ha aprovat un punt d’ERC que exigeix al Govern complir l’acord d’investidura i promoure un debat públic “informat, rigorós i amb dades” sobre la seva aplicació. El text també demana actualitzar el pla pilot per desplegar-lo durant aquesta legislatura. En canvi, la cambra ha rebutjat una proposta de la CUP sobre la renda bàsica universal.
Immigració: suport al traspàs de competències i a un pla de cohesió
En un altre àmbit, el Parlament ha aprovat un punt d’una moció de Junts que reclama al Govern que exigeixi el traspàs de competències en immigració i desplegui un pla per garantir “la cohesió dels 8 milions d’habitants”, dimensionant serveis públics a la realitat demogràfica. La iniciativa ha comptat amb el suport de Junts i PSC i l’abstenció d’Aliança Catalana. El text defensa un model “exigent però inclusiu” per evitar “discursos de fractura”, amb un marc de drets i deures que incentivi l’arrelament i el respecte.
Finançament: el Parlament revalida el nou model i reforçar l’ATC
Finalment, la cambra ha tornat a avalar el nou finançament pactat entre ERC i el govern espanyol, que segons el plantejament hauria d’aportar 4.700 milions més a Catalunya. També s’ha aprovat instar el Govern a reforçar l’Agència Tributària de Catalunya, i ERC ha especificat que la Generalitat ha de gestionar i recaptar l’IRPF. En canvi, el Parlament ha rebutjat el concert econòmic fora del marc de la LOFCA que proposava Junts.
Amb aquests acords, el Parlament torna a posar pressió política sobre Madrid en salaris i prestacions, mentre intensifica el relat i les demandes per intervenir en el mercat de l’habitatge i reforçar la capacitat fiscal de la Generalitat.
