El Parlament impulsa un salari mínim català i endureix el discurs contra l’especulació en habitatge

La cambra demana que la Generalitat pugui fixar-lo al 60% del salari mitjà i aprova mesures per frenar compra especulativa i abusos al lloguer

12 de febrer de 2026 a les 20:37h

El Parlament de Catalunya ha aprovat aquest dijous una bateria d’acords que posen el focus en dues de les grans carpetes socials del moment: els salaris i l’accés a l’habitatge. La cambra ha donat suport a la idea d’un salari mínim català —amb l’objectiu que arribi al 60% del salari mitjà— i ha avalat iniciatives per combatre i “eliminar” l’especulació immobiliària en un context que els grups qualifiquen d’emergència habitacional.

Els acords s’han aprovat a través de diferents mocions i punts transaccionats, amb majories variables segons el contingut, i deixen clar que el Parlament vol portar el debat al terreny de les competències i de l’execució política, tant a Catalunya com a l’Estat.

 

Salari mínim català: llum verda política, però amb matisos entre grups

El punt central sobre salari mínim formava part d’una moció d’ERC i ha tirat endavant amb els vots favorables de Junts, Comuns i la CUP, l’abstenció del PSC i Aliança Catalana i el vot en contra de Vox i el PPC. El text considera “necessari” elevar el salari mínim fins a un import equivalent al 60% del salari mitjà i insta el govern espanyol a impulsar els canvis normatius perquè la Generalitat pugui establir aquest import.

Tot i aquesta aprovació, la cambra ha rebutjat altres propostes sobre el mateix tema: una de Junts que reclamava el traspàs de la competència per disposar d’un salari mínim propi, i una altra de la CUP que reiterava el 60% del salari mitjà i afegia que s’ha de fixar “d’acord amb el cost de la vida”.

 

Habitatge: el Parlament aprova passos per frenar la compra especulativa

En paral·lel, el ple ha aprovat un punt impulsat per la CUP que defensa avançar cap a “l’eliminació de la compra especulativa d’habitatge” arreu del territori, en un model orientat a garantir necessitats bàsiques en plena emergència habitacional. Aquesta proposta ha prosperat amb el suport de PSC, Comuns, ERC i la CUP.

En la mateixa línia, a proposta dels Comuns, el Parlament ha reclamat mesures per fer que l’habitatge sigui “per viure i no per fer negoci”, reforçant el missatge polític contra l’especulació.

ERC, per la seva banda, ha aconseguit el suport del ple per reclamar mecanismes de control i sanció efectius davant incompliments de la limitació del preu dels lloguers i de la regulació dels habitatges d’ús turístic, així com del lloguer de temporada i d’habitacions.

Una votació durant el ple del Parlament

 

Prestació universal de criança: pressió a Madrid i demanda de gestió catalana

Un altre bloc destacat de la sessió ha estat la prestació universal de criança, amb dos punts aprovats a partir de mocions d’ERC i dels Comuns. El text republicà insta el govern espanyol a aprovar-la amb un “finançament estable i suficient” com a eina clau contra la pobresa infantil. També demana que la gestió i execució recaiguin en la Generalitat i proposa crear una oficina específica per desplegar l’estratègia de lluita contra la pobresa infantil fins al 2030, amb calendari públic, pressupost i mecanismes de seguiment.

La proposta dels Comuns reclama que l’executiu espanyol l’impulsi “amb celeritat” i defensa que sigui universal i no condicional, com a instrument central d’equitat i suport a totes les famílies, per millorar la igualtat d’oportunitats i reforçar el contracte social.

 

Renda bàsica universal: debat i actualització del pla pilot

En matèria de renda bàsica, el Parlament ha aprovat un punt d’ERC que exigeix al Govern complir l’acord d’investidura i promoure un debat públic “informat, rigorós i amb dades” sobre la seva aplicació. El text també demana actualitzar el pla pilot per desplegar-lo durant aquesta legislatura. En canvi, la cambra ha rebutjat una proposta de la CUP sobre la renda bàsica universal.

 

Immigració: suport al traspàs de competències i a un pla de cohesió

En un altre àmbit, el Parlament ha aprovat un punt d’una moció de Junts que reclama al Govern que exigeixi el traspàs de competències en immigració i desplegui un pla per garantir “la cohesió dels 8 milions d’habitants”, dimensionant serveis públics a la realitat demogràfica. La iniciativa ha comptat amb el suport de Junts i PSC i l’abstenció d’Aliança Catalana. El text defensa un model “exigent però inclusiu” per evitar “discursos de fractura”, amb un marc de drets i deures que incentivi l’arrelament i el respecte.

 

Finançament: el Parlament revalida el nou model i reforçar l’ATC

Finalment, la cambra ha tornat a avalar el nou finançament pactat entre ERC i el govern espanyol, que segons el plantejament hauria d’aportar 4.700 milions més a Catalunya. També s’ha aprovat instar el Govern a reforçar l’Agència Tributària de Catalunya, i ERC ha especificat que la Generalitat ha de gestionar i recaptar l’IRPF. En canvi, el Parlament ha rebutjat el concert econòmic fora del marc de la LOFCA que proposava Junts.

Amb aquests acords, el Parlament torna a posar pressió política sobre Madrid en salaris i prestacions, mentre intensifica el relat i les demandes per intervenir en el mercat de l’habitatge i reforçar la capacitat fiscal de la Generalitat.

Sobre l'autor
eric mendo foto
Eric Mendo
Veure biografia
El més llegit