Lourdes Borrell: “Sempre que governem els socialistes a Sant Feliu, hi ha Pla Local d’Habitatge”

Avatar photo
Entrevista a l’alcaldessa de Sant Feliu de Llobregat, Lourdes Borrell

Lourdes Borrell va tornar a l’alcaldia de Sant Feliu de Llobregat el passat mes de juny gràcies a la clara victòria a les municipals i al seu pacte a tres bandes amb Veïns i amb Tots Sant Feliu. Amb el soterrament de les vies previst per aquest mandat, la ciutat es prepara per un abans i després del seu espai públic. Parlem dels reptes d’aquests quatre anys en aquesta entrevista per La Ciutat.

 

Quina valoració fa de la relació amb els seus dos socis de govern?
Funcionem de forma estable i consensuada. No hi ha un partit que es posi sobre l’altre, sinó que mirem de seguir les línies de fer municipalisme que ja eren als nostres programes electorals. Per exemple, ara estem treballant el Pla de Mandat i hem fet fins i tot oberta la part tècnica. Tenim un govern tranquil.

 

 Costa arribar a acords a nivell programàtic?
Tant per la part de Veïns com Tots per Sant Feliu no tenim problemes. No fem ideologia i alta política, sinó que posem en el centre les persones i les necessitats dels barris. Aquí hi ha el punt d’unió. Estem en un moment de canvi i venim d’una ciutat on s’ha invertit poc en els últims anys. Ens hem de preparar per a un canvi tan important com el soterrament.

 

La relació amb l’espai dels comuns es va trencar el 2019. Amb les forces reconfigurades, creu que poden restablir-se a aquests ponts?
Arrosseguem a vegades qüestions històriques de quan jo ni hi era. S’ha de treballar conjuntament com ara. Quan ens vam reunir amb el conseller de Salut per parlar del trasllat del CAP Rambla, els vaig oferir que m’acompanyessin. Hem de treballar per la mateixa fita i tinc la mà estesa. L’he tinguda sempre, fins i tot quan vam guanyar les eleccions el 2019.  Estem el 2023, en un altre moment i tenim la mà estesa a tots els partits de l’oposició. També hem anat junts a treballar al Parlament per les retallades en una línia d’I3 i de primer d’ESO, que no tenen raó de ser.

 

Com es prepara el municipi pel soterrament de les vies?
Hauríem d’haver-nos preparat la legislatura passada. Del 2019 al 2023 teníem la gran oportunitat de deixar llest tota la zona, el Pla de Mobilitat i la resta de canvis. Com no s’ha fet, ens toca fer-ho ara. Estem fent el Pla de Pavimentació de la part centre, el Pla de Mobilitat i el Pla d’Inversions. Les inversions que hàgim de fer, s’han de realitzar ara perquè després estarem centrats en el quilòmetre i mig del soterrament. És una oportunitat increïble. No totes les ciutats mitjanes tenen l’oportunitat de transformar un quilòmetre i mig al centre de la ciutat. Podem fer una ciutat sostenible, digital i una zona urbana amb un subsol de terres permeables, sent modèlics en temps de sequera.

 

Quines són les inversions que planteja?
Hem fet el pressupost sense el Pla d’Inversions. En la situació econòmica que tenim, ens hem vist obligats a fer el pressupost el desembre. El pla d’inversions va en la línia del que dèiem: el Pla de Pavimentació, posar les línies del que seran les vies ara separades pel tren, la il·luminació i treballar en el Pla Local d’Habitatge. Aquest 2023 s’han acabat habitatges del Pla de 2017 i ara en tornarem a fer un, amb pisos de protecció oficial, de lloguer social i lloguer assequible. Sempre dic que quan governem els socialistes és quan hi ha el Pla Local d’Habitatge. El primer va ser el 2007-2011, en el de 2015-19 també vam ser-hi i el 2019-23 han acabat el de l’anterior mandat.

 

Quines línies planteja aquest nou Pla d’Habitatge?
D’entrada, la construcció als nous espais i les línies de rehabilitació que venen per part del Ministeri. Són interessants i s’han explorat poc. D’altra banda, l’habitatge jove és una necessitat. Per exemple, el Coliving, pensat pels nòmades digitals. Espero que puguem posar com a mínim la primera pedra perquè sigui una realitat pròximament. Per un altre costat, els habitatges per a la gent gran han de ser-hi també perquè són persones que viuen soles o són parelles que el pis se’ls fa gran. És un model que ja ha funcionat i el volem continuar.

 

 

Què en sabem del CUAP?
La Generalitat no farà cap CUAP, sinó que traslladarà el CAP Rambla cap a un altre indret. El 2009 el CAP El Pla s’havia de transformar en un CUAP, l’Ajuntament feia una inversió i la Generalitat ens ho tornava. Tot i això, el 2011 es va trencar el conveni perquè el govern de Mas tenia un altre model. El 2017 vam aconseguir l’ampliació del CAP El Pla. Aleshores, amb les perspectives de soterrament, vam proposar donar-li un terreny al CAP Rambla en aquesta futura zona soterrada, incorporant el CUAP i el CAS. Vam fer una reunió amb el conseller, acompanyats de comuns i ERC, i, si tots els documents que ens demanaven estan bé, es passarà la ratificació definitiva al Ple de febrer.

 

El pacte per l’Escola d’Hoteleria a Can Bertrand ha saltat pels aires. Per què hem arribat a aquesta situació?
Hi va haver una mala gestió des de l’inici. El 2011 vam pactar fer una biblioteca nova i l’Escola d’Hoteleria. El 2015, com que els models entre PSC i ICV eren diferents, vam acordar ampliar la Montserrat Roig. L’obligació d’un municipi quan fa un institut és donar el terreny i la conselleria d’Educació hi construeix. En aquest cas, teníem el terreny i la nau, on ens vam gastar 3 milions 500 mil euros per arreglar-la. A sobre, havíem de posar 1 milió 150 mil euros del Pla d’Inversions més el milió 150 mil euros de l’Àrea Metropolitana. És una inversió que no es pot explicar a la ciutadania de Sant Feliu.

Aleshores vam explicar que no hi estàvem d’acord. Volem una Escola d’Hoteleria? Sí. Posarem totes les facilitats del món? Sí. Posarem 2 milions 300 mil euros? No. Ho vam parlar amb la conselleria, que deia que els beneficiava a ells perquè no havien de posar tants diners. Estem en un moment en què hem d’invertir molt i no podem assumir-ho.

 

Es planteja un lloc diferent?
Si volen el mateix lloc, no tenim cap problema. Si necessiten un altre, tenim un altre equipament i sol per ubicar-ho. Ens podem asseure i mirar-ho.

 

En cas que es busqués un altre espai, que es faria a Can Bertrand?
Durant tots aquests anys hem plantejat diferents alternatives. Necessitem equipaments al centre i que aportin a la comarca. En tot cas, el ‘no’ el donarà la conselleria d’Educació. Només hem dit que ‘no’ a posar 2 milions 300 mil euros a causa de la nostra situació econòmica i les necessitats d’inversió que tenim.

 

Van fer una exposició pública parlant de la situació econòmica de la casa. Com ha afectat?
Vam ser transparents en explicar com ens hem trobat l’Ajuntament. Ens quedava mig any per gestionar un pressupost que no es va aprovar fins al febrer, no va estar vigent fins març i no estava dotat tot l’any. Què ens hem trobat? Es demanen diners per fer inversions que no es feien. Per això, al pressupost d’ara primer utilitzem el que tenim allà i també buscarem finançament fora de l’Ajuntament.

 

 

Han prorrogat el contracte de la neteja. Quan tindrem el nou contracte?
És un dels grans contractes dels Ajuntaments. Un any abans que s’acabi una contracta, has de treballar-ho perquè és un plec complicat. Es mira com ha funcionat i què vols millorar. Quan hem entrat aquest mandat, ho hem hagut de prorrogar perquè no s’havia fet res. Vam parlar amb l’empresa per mirar què podíem solucionar de moment. Hem mogut contenidors d’espais i hem canviat la manera de recollir voluminosos, que era un desastre i tampoc s’aplicaven sancions. Ara es truca per telèfon, et diuen el dia i hora i deixes el voluminós a la porta de casa.

 

Ha servit?
S’ha notat moltíssim, però encara hi ha gent que ho fa malament. Ho tiren on els contenidors, creant doble problemàtica. Quan ve el camió té trastos allà i no pot recollir la brossa. A partir d’aquí, hem fet una campanya de sensibilització, explicant el nou servei i avisant que hi ha sancions. A més, ara també farem una revisió de tot l’àmbit de l’incivisme.

 

Quins altres problemes s’han trobat pel que fa a la neteja?
La sequera ens obliga a recollir l’aigua cada dia al Prat amb una cisterna. Aquestes són d’ús obligat el mateix dia i, per això, a vegades triguem més. Fa temps que no podem agafar aigua de boca.

 

Quines perspectives tenen pel nou contracte?
Hem fet un contracte menor perquè ens puguin treballar el plec. Hi ha una empresa que fa l’anàlisi de les queixes per millorar el servei i esperem no arribar a la segona pròrroga.

 

Es va parlar molt de la duració del contracte. Com serà aquest nou?
El que no farem és el que teníem: 10+2. És un error i el 2014 vaig votar en contra. No saps com estaràs en deu anys i hem de ser curosos. Serà 4+2 o el que ens demani la llei. El que sí que hi posarem al nou contracte és la deixalleria, que també està sense contracte. Aquests mesos hem hagut de treballar un Pla de xoc de contractació per posar els dies tots els serveis sense contracte.

 

Quines línies estan treballant per potenciar l’àmbit empresarial a Sant Feliu?
Estem immersos en la creació d’un servei d’acompanyament d’empreses que vulguin venir a invertir a la nostra ciutat. La tindrem a l’OAC i ajudarà a fer tot el seguiment. Ens interessa tenir un mapatge del comerç i les naus buides. A més, estem treballant el creixement del polígon del Pla i volem treballar amb Molins de Rei perquè la suma dels dos polígons ens dona una força increïble. D’altra banda, estem treballant el tema de la Sanson amb l’Àrea Metropolitana. Han de desmantellar la cimentera i la zona pot estar molt bé per acollir empreses de noves tecnologies.

Total
0
Shares
Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Notícia anterior

Beata Bethleh de Palafrugell aconsegueix un nou rècord d’Espanya

Notícia següent

PortAventura obliga la premsa a pagar entrada per informar de l’accident

Notícies relacionades