.gif)
El Consell Metropolità ha aprovat, avui definitivament, el pressupost general de l’AMB per al 2025, que ja havia estat aprovat de manera inicial el passat 13 de novembre. Els comptes, que no han rebut al·legacions des de l’aprovació inicial, s’han aprovat amb els vots a favor de PSC-CP, Junts per Catalunya, En Comú Podem–Confluències, ERC, Vivim Montcada i Reixac, Junts per Tiana, Compromís i Acord per Torrelles, amb l’abstenció del PP i el vot en contra de Vox.
El pressupost consolidat per al 2025 de l’AMB i les empreses públiques, organismes autònoms i societats en les quals participa ascendeix a 2.882.928.578,07 €.
Pel que fa al pressupost de l’AMB, formulat sense dèficit inicial, els estats d’ingressos i de despeses sumen un total de 1.406.788.073,16 €, la qual cosa suposa un creixement del 16,73 % respecte del pressupost aprovat el 2024.
Els objectius principals del pressupost coincideixen amb les línies estratègiques del mandat 2023-2027 i prioritzen les polítiques d’habitatge, el transport públic, la cohesió social i la prestació dels serveis metropolitans com la gestió de l’aigua, els residus i la millora de l’espai públic. Es tracta d’un pressupost que té en compte el context global d’emergència climàtica, la protecció dels col·lectius més vulnerables i el suport a les pimes i els autònoms.
Aprovació del pla d’inversions d’ABEMCIA
Durant la sessió també ha quedat aprovat el Pla d’inversions d’Aigües de Barcelona, Empresa Metropolitana del Cicle Integral de l’Aigua (ABEMCIA), que recull les inversions que duu a terme l’empresa cada any.
Dins del capítol d’inversions ordinàries, el consell metropolità ha aprovat actuacions per valor de 42.889.546 € corresponents al servei en baixa, relacionades principalment amb la xarxa de distribució. A banda d’aquest import, aquelles inversions que formin part del servei en alta, quantificades en 15.034.189 €, seran aprovades per l’Agència Catalana de l’Aigua
Les inversions aprovades pel Consell Metropolità es distribueixen en xarxa de transport (26 %), xarxa de distribució (58 %), sistemes informàtics (12 %) i edificis (4 %).
A la xarxa de transport, sumant-hi actuacions d’ampliació i de renovació, en total s’instal·laran 4.577 metres de canonades. Pel que fa a la xarxa de distribució, la instal·lació de conduccions arribarà a 39.998 metres.
Actuació a l’EDAR de Montcada i Reixac
Un altre dels punts aprovats avui ha estat la instal·lació d’un sistema de tractament dels fangs a l’estació depuradora d’aigües residuals (EDAR) de Montcada i Reixac, que no en té. Actualment, els fangs resultants de la depuració són enviats a la depuradora de Besòs, mitjançant bombament i una canonada d’aproximadament 7 km. Allà es deshidraten els fangs produïts a les dues instal·lacions.
Amb la incorporació d’un sistema de digestió anaeròbica a l’EDAR de Montcada i Reixac es pretén reduir la producció dels fangs generats, disminuir el contingut de matèria volàtil i a la vegada permetre’n la valorització en agricultura o plantes de compostatge i l’aprofitament energètic en forma de biogàs.
Aquesta actuació contribueix a mitigar el canvi climàtic, mitjançant l’aprofitament de la matèria orgànica, i permet evitar les emissions de gasos amb efecte hivernacle derivades de la seva descomposició a l’aire lliure, així com la contaminació d’aigües i sòls i la generació d’olors. Alhora, la valorització dels residus en forma d’energia renovable permet millorar la resiliència del subministrament elèctric, amb un model energètic adaptat al canvi climàtic. Els equips escollits permeten recuperar tota l’energia tèrmica necessària per mantenir el fang calent als digestors en condicions de disseny actual i futur, a més de recuperar més de tres vegades l’energia elèctrica consumida per les noves instal·lacions incloses en aquest projecte.
Entre altres elements, es preveu la construcció de tres digestors, amb un volum total de 12.000 m3 i la instal·lació de dos motogeneradors de 550 kW amb una inversió aproximada de 14 milions d’euros.
L’actuació “Digestió anaeròbia EDAR Montcada” està inclosa al Programa específic de gestió dels sistemes públics de sanejament en alta de Catalunya (PGSAC) per al període 2022-2027, i ha estat seleccionada dins del programa d’incentius a projectes singulars de les instal·lacions de biogàs en el marc del Pla de recuperació, transformació i resiliència finançat amb fons de la Unió Europea.
Més sòl per a habitatge públic
Avui s’ha aprovat també la cessió, en forma de mutació demanial subjectiva gratuïta, d’una finca propietat de l’Ajuntament del Papiol a favor de l’AMB, que la destinarà a la construcció d’un màxim de 75 habitatges assequibles en règim de lloguer, directament o a través de l’IMPSOL.
Aquesta finca, situada al carrer del Carme, 33-B, passa a augmentar la quantitat de sòl públic destinat a la creació d’habitatge assequible i de qualitat, una de les polítiques estratègiques de l’AMB en aquest mandat.
La política global d’habitatge de l’AMB inclou diverses modalitats, que van de la compra al lloguer, passant per una estratègia ambiciosa de rehabilitació del parc existent. Aquesta és una estratègia que es fa tant des de l’àmbit públic, a través de l’IMPSOL, com a través de fórmules de cooperació publicoprivada, amb Habitatge Metròpolis Barcelona.
Aquestes accions contribueixen a resoldre les necessitats i les aspiracions dels municipis que integren l’AMB i a promoure la cohesió social i territorial, tot garantint la solidaritat intermunicipal en l’execució de les polítiques d’habitatge.
Pla director de cooperació internacional de l’AMB 2024-2027
El Consell Metropolità també ha aprovat el Pla director de cooperació internacional 2024-2027, la principal eina de planificació estratègica de l’AMB en aquest àmbit, que dona continuïtat al del període 2020-2023.
El document aprovat posa el focus en contribuir a la garantia dels drets de les persones i es proposa continuar treballant des de la complexitat urbana i en l’enfortiment de llaços entre diferents territoris del món. Per aquest motiu, l’AMB es compromet a abordar les prioritats globals del territori urbà a través de solucions metropolitanes.
L’experiència de l’AMB, en tant que institució metropolitana, en els àmbits en els quals té competència, li permet fer una aproximació a problemes concrets de les metròpolis de manera molt més acurada i reivindicar el potencial de les urbs per avançar en la garantia dels drets humans.
L’abast geogràfic d’aquest Pla director és el següent:
- Les riberes sud i oriental de la Mediterrània, amb especial atenció al regió del Nord i Est de Síria i territoris circumdants.
- Mesoamèrica i el Carib, amb accions iniciades a les àrees metropolitanes de San Salvador, San José, Guatemala, Ciutat de Mèxic, Guadalajara i l’Havana.
- Amèrica del Sud, amb accions iniciades en àrees metropolitanes del Brasil i Colòmbia.
- L‘Àfrica austral, occidental i oriental, amb accions iniciades a les àrees metropolitanes de Maputo, Gauteng, Nairobi, Banjul i Dakar.
