El Consell Metropolità ha aprovat avui la segona versió del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), després que la primera proposta, presentada el 2023, hagués rebut més de 5.000 aportacions entre municipis, entitats i organismes sectorials. Aquestes al·legacions han estat analitzades i discutides durant mesos per elaborar un text més sòlid, consensuat i adaptat a les necessitats de la regió.
El vicepresident de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Damià Calvet, ha explicat que l’objectiu del PDUM no és llistar projectes concrets, sinó establir una guia estratègica que permeti afrontar reptes com l’habitatge, la mobilitat i l’ocupació, amb una perspectiva de llarg termini i mantenint l’equilibri amb el territori rural de Catalunya.
Estratègia i flexibilitat com a eixos centrals
El nou document busca actualitzar el Pla General Metropolità, vigent des de 1976, i els plans d’ordenació dels 36 municipis de l’àrea. La revisió ha servit per adaptar-se a les sensibilitats i preocupacions expressades pels ajuntaments i les entitats, convertint la proposta inicial en un text refós i més estratègic.
Segons Calvet, “és un document estratègic, no un catàleg de projectes; defineix què volem que passi segons les circumstàncies del mercat i les polítiques públiques, assegurant cohesió territorial, social i econòmica”. Amb l’aprovació inicial, s’inicia ara un nou període d’exposició pública, que permetrà als particulars i institucions presentar noves al·legacions abans de l’aprovació provisional.
Pols d’activitat i desenvolupament d’habitatge
El PDUM identifica una quinzena de pols clau a l’àrea metropolitana, com el nus del Baricentro a Barberà del Vallès, Quatre Camins a la Roca del Vallès, l’entorn de Montcada i la Bifurcació, o Porta Diagonal. Aquests punts combinaran habitatge, infraestructures viàries i ferroviàries, i activitats econòmiques, amb una previsió que oscil·la entre 167.000 i 262.000 nous habitatges fins al 2050. D’aquests, es preveu que un 10% siguin assequibles, amb l’objectiu de frenar la fugida de població cap a altres zones del país.
Espais lliures i mobilitat sostenible
El pla reserva 3.147 hectàrees per a equipaments i 5.748 hectàrees per a espais lliures públics, prioritzant la preservació del medi ambient i la qualitat dels entorns oberts. A més, es projecten 240 km d’avingudes metropolitanes per facilitar la mobilitat, fomentar l’ús de la bicicleta i del transport públic i reduir en un 24% les emissions de gasos contaminants.
Calvet ha subratllat la necessitat d’equilibrar el paper de la metròpolis amb la resta del territori català: “L’àrea metropolitana ha de liderar i impulsar el país, però cal cohesionar-la amb la resta del territori per evitar un model unicèntric i millorar la mobilitat”.
