El Prat de Llobregat acull l’acte de presentació de la temporada 2025 de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics (XMRC), en un context d’augment de la vulnerabilitat social davant l’emergència climàtica.
Avui, l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), amb la col·laboració de l’Ajuntament del Prat de Llobregat, ha presentat les novetats de la temporada 2025 de la Xarxa Metropolitana de Refugis Climàtics. L’acte, celebrat al parc de la Solidaritat, ha servit per valorar aquests equipaments com a resposta immediata a les onades de calor, però també per exposar dades preocupants sobre les projeccions climàtiques futures.
Una xarxa en expansió davant un estiu que es preveu extrem
La temporada vinent, la xarxa arribarà a 200 refugis climàtics repartits per tota l’àrea metropolitana, amb 151 espais interiors (com biblioteques o centres cívics) i 49 exteriors (parcs, places i piscines). Aquests refugis ofereixen espais frescos i accessibles per protegir la població més vulnerable de les temperatures extremes.
El conseller delegat d’Acció Climàtica de l’AMB, Guille López, ha subratllat la importància creixent d’aquests espais: “No només treballem per reduir les emissions, sinó per millorar l’adaptació del territori. Cada cop patirem més onades de calor, i afectaran la població més vulnerable. Un 16% de la ciutadania metropolitana, prop de 500.000 persones, està en risc. Aquests refugis són essencials.”
També ha destacat que el 30% de la ciutadania no pot fer vacances a l’estiu, de manera que garantir espais frescos i accessibles és una mesura clau d’equitat social.
El Prat, un municipi compromès
L’alcaldessa del Prat, Alba Bou, ha agraït l’elecció del municipi com a escenari de la presentació i ha reivindicat l’espai públic com a pilar de la vida urbana: “Hem volgut que aquesta inauguració fos al parc de la Solidaritat perquè creiem que els espais públics han de ser llocs acollidors per a la ciutadania. Ara que hem superat l’etapa més dura de la sequera, tornem a posar en marxa elements com el xorro d’aigua en aquest espai.”
Bou ha remarcat que el municipi disposa de 17 refugis climàtics (10 interiors i 7 exteriors) i ha recordat que el canvi climàtic ja afecta directament les ciutats litorals com El Prat: “Som conscients que generem una part important de les emissions, però també som les primeres a patir-ne les conseqüències. Per aquest motiu, apostem per mesures estructurals que aturin els efectes de l’hivernacle.”
Dades alarmants i projeccions pessimistes
Durant l’acte, també s’han exposat les últimes dades del projecte europeu ICÀRIA, del qual l’AMB és sòcia. Les projeccions mostren una situació crítica: es preveu un augment mitjà de la temperatura de 3 °C l’any 2050 i fins a 4 °C el 2100, si no es redueixen dràsticament les emissions que provoquen els efectes del canvi climàtic. Això multiplicaria les nits tropicals i tòrrides, així com el risc d’incendis i l’impacte sobre infraestructures com el subministrament elèctric.
“Aquestes dades són el pitjor escenari possible. La recomanació científica era no superar 1,5 graus d’augment. Ara estem parlant de 3 o 4. Necessitem una estratègia integral i un mapa metropolità de riscos per anticipar-nos a aquest futur”, ha advertit López.
Tot i l’escenari inquietant, des de l’AMB es transmet un missatge d’esperança: “Tenim eines per fer-hi front i una estratègia clara: adaptar el territori, protegir els més vulnerables i actuar amb determinació”, ha conclòs.
Refugis i més accions complementàries
Enguany, la xarxa de refugis inclourà també accions educatives i de sensibilització, com tallers per a col·lectius de risc sobre els efectes de la calor extrema. A més, l’AMB continuarà formant el personal municipal i dotant els refugis del màxim nivell d’equipament per garantir-ne l’accessibilitat i eficàcia.
La xarxa metropolitana de refugis climàtics es consolida, doncs, com una eina imprescindible davant d’un estiu que es preveu especialment càlid i dins d’un context de crisi climàtica que ja no es pot ignorar.
