L’artista de cabaret Dolly Van Doll, nom artístic de Carlo Follis, ha mort als 87 anys a Barcelona, segons ha avançat ‘El País’. Nascuda a Torí (Itàlia) el 1938, Van Doll va ser una pionera de la transsexualitat i una figura emblemàtica de la Barcelona nocturna dels anys setanta i vuitanta, on va portar una nova manera d’entendre el cabaret com a espai de llibertat i modernitat.
Segons el mateix mitjà, l’artista va morir el 13 d’octubre de 2025 a conseqüència d’un vessament cerebral, després d’haver estat ingressada per problemes cardiovasculars.
Una vida d’avantguarda i valentia
Ja des de ben petita, Dolly Van Doll va mostrar una forta identitat femenina. Segons recull Tot Barcelona, als tres anys ja deia que volia ser ballarina i, als deu, afirmava que volia ser dona. El 1964, amb només 26 anys, va viatjar al Marroc per sotmetre’s a una cirurgia d’afirmació de gènere a càrrec del prestigiós doctor Georges Burou, el mateix que va operar a Christine Jorgensen i Coccinelle. “Vaig ser la quarta persona del món a canviar de sexe”, recordava ella mateixa en una entrevista a El País. Des d'aquell moment, va passar a dir-se Carla Follis.
Després d’actuar en escenaris internacionals com el Le Carrousel de Paris, el Chez Nous de Berlín o el Bar-Celona d’Hamburg, l’any 1971 va fixar la seva residència a Barcelona, on va començar a actuar a la sala Gambrinus i a altres locals emblemàtics com Barcelona de Noche.
Belle Époque: l’escenari de la llibertat
El 1976 va fundar el cabaret Belle Époque a València, i el 1982 en va obrir una segona seu a Barcelona, al carrer Muntaner, en el mateix espai que més tard ocuparia la sala Luz de Gas. Segons El País, aquell local es va convertir en un referent de la nit barcelonina, on es barrejaven artistes, intel·lectuals i personatges de l’alta societat.
Dolly Van Doll va ser molt més que una vedet: va ser una precursora en la visibilització del col·lectiu trans i una referència cultural per a diverses generacions d’artistes. Tot Barcelona recorda que entre el seu públic hi van passar figures com Maria Callas, Joséphine Baker, Paul Newman o Aristòtil Onassis, testimonis d’una època en què Barcelona s’obria a la modernitat.
Llegat i reconeixement
El 2007 va publicar la seva autobiografia, De niño a mujer. Un canto a la libertad, al amor y la dignidad, on relatava la seva vida com un camí de resistència i d’amor propi. També va aparèixer en produccions cinematogràfiques com la pel·lícula Entreacte (1988).
Dolly Van Doll deixa un llegat artístic i vital que va trencar motlles i va obrir camí en temps difícils. Com escriu El País, va ser “l’artista que va portar la modernitat al cabaret barceloní”, i com recorda Tot Barcelona, una dona que va viure amb orgull i llibertat allò que tants altres van haver d’amagar.
