La Barcelona d'aquest 2025 no s'assembla gens a la ciutat que era l'any 1950, però pels carrers centenaris de la ciutat encara s'hi poden trobar locals, restaurants, comerços i botigues històriques amb dècades i fins i tot segles d'història. Això sí, cada cop menys, perquè molts d'ells abaixen les persianes, a vegades per cansament, a vegades per jubilació, altres per falta de relleu generacional i en moltes ocasions per l'augment del cost de vida, dels lloguers i dels costos a què han de fer front.
En el cas de Can Tosca, un restaurant històric ubicat al barri de Gràcia, concretament al carrer Torrent de l'Olla, a tocar de la Travessera de Gràcia, la causa del seu tancament és la jubilació dels seus propietaris. Segons informa el diari ‘Ara’, Can Tosca tancarà les portes el pròxim dijous, 30 d'octubre, per la jubilació de l'Imma i la Rosa, les actuals responsables del local.
Durant 75 anys, el negoci ha estat en mans de la família Sánchez Tosca. Han estat dècades d'esmorzars de forquilla i menús diaris que s'acomiadaran de Barcelona en pocs dies.
Un restaurant amb 75 anys d'història
L'any 1949, el pare de l'Imma i la Rosa, l'Enric, va quedar-se amb el local i va rebatejar-lo com a ‘Nuevo Reus’. Pocs anys després, però, la mort de l'Enric va fer que la seva dona, la Conxita, agafés el negoci i el gestionés tota sola amb només 30 anys, vídua i amb dues filles petites. Les dues nenes, ara a punt de jubilar-se, van començar a ajudar la seva mare ben aviat, i als anys 60 va arribar el canvi de nom, Can Tosca, fent honor al cognom familiar. Va ser llavors quan el local va començar a fer-se famós gràcies als seus menús i als plats més clàssics com el fricandó, les mandonguilles o els ‘callos’, tal com recull el diari ‘Ara’.
Finalment, l'Imma i la Rosa van acabar heretant la gestió del bar, i actualment el fill de l'Imma, el David, també n'és un dels principals responsables. De fet, davant la decisió de jubilar-se i traspassar el bar, molts clients han proposat al David que se'n faci càrrec i continuï amb el negoci familiar, però ell considera que sense la seva mare i la seva tieta, “no seria el mateix” continuar.
Enguany, per fi han trobat un comprador que els ha promès mantenir l'essència del local i fins i tot ha detallat que pretén mantenir les fotos que pinten les parets del restaurant i que són una gran mostra gràfica dels últims 75 anys del barri. De moment, la família està centrada a acomiadar-se del local com Déu mana i continuaran oferint menús i esmorzars fins al 30 d'octubre, quan faran un comiat amb la seva clientela, a qui convidaran a una copa de cava.
