El 30% dels barcelonins han nascut fora de la ciutat

Avui, dilluns, l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha visitat la nova seu del Servei d’Atenció als Immigrants, Emigrants i Refugiats (SAIER), situada al carrer Tarragona, 173.

Aquest nou espai té com a objectiu reforçar l’atenció a les persones migrades a la ciutat, responent a l’augment de les necessitats derivades dels processos migratoris.

Jaume Collboni aposta per una Barcelona inclusiva

En el seu discurs, Jaume Collboni ha subratllat que “Barcelona ha estat sempre una ciutat d’acollida”, i ha reconegut la feina dels equips que l’han precedit en aquesta tasca. A nivell europeu, l’alcalde de Barcelona ha fet referència al debat sobre la gestió dels moviments migratoris, emfatitzant la importància de defensar els drets humans en aquest àmbit: “Hi ha persones com Giorgia Meloni, que fa actes antieuropeus. Això és una aberració per als drets humans”.

En contraposició, Collboni ha afirmat que Barcelona defensa un model de migracions que respecti els drets de les persones: “Nosaltres defensem que s’ha de fer el que fem aquí: els moviments migratoris, siguin per causes econòmiques o culturals, han de garantir una plenitud de drets. Això és el que la Unió Europea hauria de representar.”

En el seu repàs històric, l’alcalde ha recordat com Barcelona ha canviat en les darreres dècades en relació amb la migració. “El 1989, la població estrangera a Barcelona era només l’1%. Avui, el 30% dels barcelonins han nascut fora de la ciutat. Aquesta situació, que es reprodueix a altres ciutats europees, no és una amenaça, sinó un potencial.”, ha destacat.

El SAIER fa front a nous reptes en un nou edifici

El SAIER, creat l’any 1989, ha acumulat dècades d’experiència oferint suport integral a les persones nouvingudes. Inicialment, el servei va comptar amb la col·laboració de diverses entitats com l’Associació Catalana de Solidaritat i Ajuda als Refugiats (ACSAR), la Creu Roja, el Centre d’Informació per a Treballadors Estrangers (CITE) i l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB).

Aquestes organitzacions van ajudar a establir les bases per a un model d’atenció que continua evolucionant i adaptant-se a les necessitats canviants. Per aquest motiu, des de l’organització pretenen ser més àgils per poder prestar un bon servei a tothom. “El projecte del nou edifici del SAIER representa un pas endavant en la millora de l’atenció i els recursos disponibles per a les persones que busquen asil, suport legal, o bé assessorament en aspectes com la regularització administrativa, l’accés a l’habitatge o a serveis socials bàsics. Volem ajudar a tothom”, ha indicat el director de serveis d’immigració, Xavier Cubells.

Un fort increment de la demanda i una diversitat de perfils atesos

Les dades recollides en aquest darrer any pel SAIER mostren un augment significatiu de les necessitats d’atenció social entre la població migrant. Aproximadament un 59% de les persones que es dirigeixen al SAIER necessiten ajuda en qüestions bàsiques i vitals com l’alimentació, suport en el padró municipal, l’accés a la sanitat, o la matrícula dels seus fills a les escoles. Tot i això, hi ha un gran volum de casos que requereixen assessorament jurídic, especialment en temes de regularització de la seva situació administrativa.

Els perfils de les persones ateses són variats, però hi ha un increment notable en l’arribada de migrants d’Àfrica, amb un augment recent de fluxos provinents del Marroc. També destaca l’arribada de persones des de Colòmbia, Perú i altres països de l’Amèrica Llatina, com El Salvador, Cuba i, en grau menor, Nigèria i Gàmbia. D’altra banda, en els últims mesos, s’ha observat una tendència creixent a la masculinització dels fluxos migratoris, en contrast amb l’arribada inicialment més familiaritzada i femenina. “Abans, els nouvinguts eren dones o mares amb els seus fills. Ara això està canviant”, comunica Cubells.

Els reptes del sistema d’atenció i la situació irregular

Un dels problemes més urgents que afronta el SAIER és la dificultat per quantificar amb precisió el nombre de persones en situació irregular que no poden accedir a una atenció adequada. Aquest fet es complica per la manca de dades directes sobre quants migrants no aconsegueixen concertar cites per a serveis d’atenció, una informació que depèn del Ministeri de l’Interior. No obstant això, es preveu que per finals d’any es pugui obtenir una visió més clara gràcies a la millora en la recopilació de dades.

El 2023, el 72% de les persones ateses van fer una petició de refugi, una xifra que ha baixat al 47% aquest 2024. Aquesta variació reflecteix l’evolució del context geopolític i les rutes migratòries cap a Espanya. El SAIER s’ha adaptat a aquest nou escenari mitjançant una major coordinació entre serveis i una resposta més polivalent a les situacions d’urgència social, allotjament, alimentació i assistència jurídica.