L’Euterpe era un bar, cafeteria i teatre de Sabadell. El 2016 se’n va sol·licitar la demolició. Amb aquesta ordre no va caure un lloc emblemàtic, sinó que es va ensorrar amb ell els anys d’història de la vida social i cultural de sabadellencs que el concorrien.
Va inaugurar-se com a cafè el 1892, dissenyat per l’arquitecte sabadellenc Juli Batllevell i ubicat al número 1 de la Rambla, quan aquesta estava establint-se com a eix principal. El primer propietari en va ser Rafael Cruz, qui regentava negocis d’hostaleria a la zona de l’estació del Nord, però veia que l’atenció es desplaçava més al centre. Es va associar amb Manuel Forasté, qui tenia un cafè, per obrir un negoci a la Rambla i aquest va encomanar a Batllevell la creació de l’Euterpe.
El nom prové del grec, pot relacionar-se amb una musa de la música. El significat etimològic significa “bé, bo” combinat amb “saciar” o “divertit”, per tant, seria com “la que es diverteix” o “la del bon ànim”. La realitat és que el nom del cafè s’inspira amb Jardins de l’Euterpe un local de lleure i cultura promoguda a passeig de Gràcia per Josep Anselm Clavé.
Un any després de l’obertura del cafè, es va inaugurar un teatre annexat. Per accedir-hi havies d’entrar per la Rambla fins a arribar a un pati per. L’espai era gran. El cafè tenia un disseny modernista i capacitat per a 500 persones. Era una nau amb finestres a totes les bandes, amb arcs de ferradura, pilars i motllures i un sostre detallat. Va ser dels primers projectes de l’arquitecte, per això també en van demanar la construcció del teatre. A diferència del cafè, era senzill i tradicional, era gran i tenia una claraboia al sostre i un escenari gegantí com a atenció principal. Quan es va estrenar el teatre, el número 1 de la Rambla va esdevenir una icona de Sabadell. Es van presentar sarsueles i òperes i al cafè s'hi aglomeraven tota classe de gent de la ciutat esdevenint un espai de reunió.
El 1915 es va reformar el teatre per adaptar-lo també com a sala de cinema. Va patir altres reformes anys més endavant i després de la guerra civil. El màxim moment d’esplendor va ser als anys vint, quan encara es gaudia de les obres de teatre i el cine s’estava popularitzant. L'any 1940 va obrir un altre cinema a la Rambla, el qual va marcar el que seria l’inici de la caiguda del negoci. La família Cruz, encara propietària del cafè, ho va ventre a la família Tort. Aquests van continuar amb l’Euterpe fins que l'octubre de 1997 va tancar les portes de forma definitiva i va quedar com un emblema abandonat.
Des del seu tancament, els Tort volien demolir l’espai per fer-hi un centre comercial o un bloc de pisos, però no van poder dur a terme el projecte perquè el cinema, a diferència del cafè, era un equipament cultural privat. Per realitzar el projecte dels Tort era necessari que la catalogació de la finca canviés, ja que mentre el cafè era considerat una propietat residencial, el teatre-cinema era d’ús cultural.
Mentre es feia el procés, el juny del 2005 l’Euterpe va ser ocupat per Assemblea Okupa de Sabadell. Un mes després, al juliol d’aquell mateix any, els mateixos ocupants van obrir les portes de l’Euterpe amb el nom de Centre Social Alliberat l’Euterpe. Havien estat aquell temps netejant i rehabilitant l’edifici que feia vuit anys que estava abandonat, donant-li nous usos culturals. L’espai es va fer servir com a centre de tallers i reunions fins que el van desallotjar.
El gener del 2006, mesos després de l’ocupació i reobertura, el CSA l’Euterpe va rebre diversos furgons de la Unitat d’Intervenció Policial (UIP) provinents de Barcelona amb un ordre judicial per buidar l’edifici després que la família Tort en denuncies l’ocupació l’estiu del 2005. Els membres de l’Assemblea consideraven el desallotjament il·legal, ja que no se’ls havia informat de la intervenció policial i per aquell motiu quan van arribar els joves no eren a l’edifici. Quan els qui l’estaven ocupant van arribar, i es van trobar els UIP, van agafar les seves pertinences i van marxar, abandonant l’esperança de mantenir en peu l’emblema sabadellenc que va esdevenir el cafè i teatre Euterpe.
Per prevenir noves ocupacions es va accelerar el Pla Urbanístic entre tècnics i propietaris per redenominar i catalogar l’espai. Van començar la demolició. Al principi es va dir que es construiria un edifici d’ús privat i es deixaria la plaça on hi havia el teatre com a espai d’ús públic per fer-ne un auditori. Tot i això, Corp, l’empresa promotora del projecte, va edificar-ne un bloc de pisos. Fa déu anys de la demolició total de l’Euterpe. Deu anys de la desaparició d’un espai i de part del patrimoni arquitectònic que es vinculava amb la memòria del poble.
Tot i que el cafè s’hagi esborrat dels mapes, l’Euterpe i la seva essència s’ha continuat mantenint. La família Cruz manté un restaurant a Sabadell nomenat La Cuina de l’Euterpe. Aquest espai de restauració es va obrir oficialment el 1954 i s’ha anat heretant entre els familiars que fa més d’un segle van iniciar el negoci del cafè-teatre al número 1 de la Rambla. L’Euterpe pot ser que no es mantingui en peu a Sabadell, però els sabadellencs el mantenen encara a la ciutat.