La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) prepara la seva 58a edició, que se celebrarà a Prada, però adverteix que la manca de garanties econòmiques compromet la continuïtat del projecte. Tot i que la programació ja està definida i les inscripcions són obertes, la direcció denuncia la incertesa sobre les aportacions públiques i reclama un major compromís institucional.
El president de la UCE, Jordi Casassas, assegura que la situació és més complicada que l'any passat i lamenta que encara no s'hagi concretat part del finançament previst.
La Generalitat encara no ha concretat l'aportació d'enguany
Segons ha explicat Casassas, la Universitat Catalana d'Estiu encara espera conèixer quina serà l'aportació de la Conselleria de Recerca i Universitats de la Generalitat per a aquesta edició. A més, continua pendent de cobrar el 20% de la subvenció corresponent al pressupost de l'any anterior.
A aquesta situació s'hi afegeix la reducció de més de la meitat de la contribució del Consell Regional d'Occitània, un fet que incrementa la pressió econòmica sobre la institució.
La direcció també alerta de la necessitat d'executar obres de millora a les instal·lacions de Vallroc, valorades en prop de 29.000 euros, per evitar el possible tancament d'aquest espai on es desenvolupen diverses activitats.
La UCE reivindica més de mig segle de trajectòria
Des de la Universitat Catalana d'Estiu consideren que les administracions no valoren prou el paper de la institució, tot i que eviten atribuir aquesta situació a motius polítics i la relacionen principalment amb el desconeixement de la seva tasca.
L'entitat reivindica les 57 edicions celebrades com un espai de referència per al debat, la reflexió i la cooperació entre els territoris de parla catalana. Entre els moments destacats de la seva història recorda la presentació del manifest Català, llengua d'expressió científica el 1973, l'anunci de la creació de l'Institut Ramon Llull l'any 2000 o alguns dels primers grans actes de la Xarxa Vives d'Universitats.
Homenatges, cultura i presència de dirigents polítics
La 58a edició inclourà una àmplia programació acadèmica i cultural. Entre els actes més destacats hi haurà un homenatge als 750 anys de la mort de Jaume I, amb la participació de l'historiador Antoni Furió, així com el lliurament dels Premis Canigó a La Bressola i El Punt Avui.
També s'ha previst una actuació d'una trentena de violoncels amb obres de Pau Casals i la participació de diverses personalitats polítiques, entre les quals Pere Aragonès i Oriol Junqueras, mentre que encara està pendent de confirmar-se l'assistència de Carles Puigdemont.
Un dels actes centrals reunirà Josep Lluís Albinyana, Cristòfol Soler i Quim Torra, representants de diferents institucions dels territoris de parla catalana. La cloenda comptarà amb la participació del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, i del president de la Xarxa Vives i de la Universitat de Perpinyà, Yvan Auguet.
Vol reforçar el vincle amb la diàspora catalana
De cara al futur, la direcció de la Universitat Catalana d'Estiu també ha anunciat la voluntat d'ampliar el seu àmbit d'actuació per consolidar-se com un punt de trobada de la diàspora catalana, amb nous cursos de llengua i de coneixement del país.
Malgrat les dificultats econòmiques, la institució defensa que continua sent un espai imprescindible per al debat, la formació i la cooperació entre els territoris de parla catalana i reclama el suport necessari per garantir-ne la continuïtat.
Afegir La Ciutat com a font preferida de Google de forma gratuïta
Estigues informat amb les últimes notícies d'actualitat