El vestíbul del Consell General acollirà aquest dilluns, a les sis de la tarda, la presentació oficial del llibre Val de Norra, una obra que esdevé un exercici profund de recuperació i anàlisi de la toponímia andorrana. Més enllà d’un simple recull de noms de lloc, el volum proposa una reflexió rigorosa sobre l’origen, l’evolució i el significat d’aquests topònims, que configuren un mapa invisible però essencial per entendre la relació entre els habitants del país i el seu entorn.
El treball, liderat per Albert Pujal Trullà —autor també de Història de tots els noms de casa d’Andorra (2014)—, s’inscriu en la línia d’estudis que reivindiquen la toponímia com a font clau per conèixer el passat, la llengua i la cultura d’un territori. A través d’un procés d’investigació exhaustiu, Val de Norra recull milers de noms de lloc provinents, principalment, dels manuals notarials, però també de la memòria oral i de l’observació directa del paisatge.
Segons els autors del pròleg, l’obra constitueix “un compendi imprescindible. Un llibre que el temps farà cada dia més i més valuós”, una afirmació que posa de manifest la seva vocació de permanència i el seu valor documental. En aquest sentit, el llibre no només aporta dades, sinó que també obre la porta a debats sobre la interpretació de determinats topònims que, des de fa anys, generen controvèrsies i diverses lectures.
Una de les aportacions més rellevants del projecte és la seva metodologia híbrida. El treball de camp ha permès copsar la vivència directa del territori a través de les veus de les persones que han viscut i treballat a muntanyes, camps i boscos. Al mateix temps, l’anàlisi filològica i històrica dels documents notarials ha aportat una perspectiva cronològica i jurídica que enriqueix el conjunt. Aquest doble enfocament —oral i escrit, empíric i acadèmic— fa de Val de Norra una obra singular dins el panorama dels estudis toponímics dels Pirineus.
En un país on la toponímia manté una forta connexió amb la identitat col·lectiva, aquest llibre no només ajuda a preservar un llegat lingüístic amenaçat pel desús o la transformació, sinó que també ens convida a mirar el territori amb uns altres ulls. El nom dels llocs diu molt més del que sembla: explica històries de conreu i transhumància, de delimitacions medievals, de rituals, de tradicions, de llengua i de vida quotidiana.
La presentació d’aquest dilluns, oberta al públic, representa una oportunitat per escoltar de primera mà els detalls d’aquest projecte i per dialogar sobre la importància del patrimoni toponímic com a eina de coneixement i preservació de la cultura andorrana. Un acte que, més enllà de la dimensió institucional, apel·la directament a la memòria col·lectiva i al compromís amb la llengua i el país.
