Les persones joves són una minoria a les seus parlamentàries d’arreu d’Europa. La manca de representació juvenil se suma a les dificultats per associar-se i l’augment de l’abstencionisme en aquest sector de la societat. Al Consell General d’Andorra, només un dels seus membres té menys de 30 anys, en Roger Padreny. En aquesta entrevista per La Ciutat d’Andorra, parlem amb el conseller del grup socialdemòcrata sobre l’Acord de Joventut aprovat aquesta legislatura, la presència dels joves a la política i alguns dels grans reptes del país com l’habitatge.
Diputats joves d’Europa com Lucía Muñoz a Espanya comenten que tenen la sensació de ser uns “intrusos” a les seus parlamentàries, normalment copades per gent molt més gran. Has tingut aquesta sensació al Consell General?
Sempre dic que en un futur seria interessant que hi hagués més perfils joves en tots els grups parlamentaris per poder intercanviar aquestes necessitats compartides. Arribes i a vegades tens aquella voluntat de voler expressar-te de qualsevol tema amb les visions que té algú de la teva generació. Un dels objectius és que les noves generacions tinguin referents al parlament i els serveixi per tenir ganes de voler participar. L’Acord de Joventut ha sigut l’obertura del parlament a altres actors, que han treballat la proposta des de la joventut i per la joventut. Va ser un debat interessant en una fase inicial on només parlaven joves i unes conclusions que després les van portar als grups parlamentaris.
Va ser acord que a més era de consens, però sembla que costa l’execució dels diferents punts.
Per nosaltres era fonamental que les propostes fossin amb consens a les dues fases, la de les joventuts i la dels grups parlamentaris. És bàsic a l’hora d’establir les 72 mesures que són prioritàries i aquesta voluntat política ferma ha de ser-hi des del moment que s’aprova l’acord fins als anys vinents. Les noves generacions joves faran bé de reclamar que es vagin executant tots aquests acords.
D’altra banda, crec que és importantíssim que tinguem una cultura de l’avaluació. L’important no és només fer una llei, sinó l’execució i la seva posterior avaluació. Al cap d’un any vam demanar a la comissió que pogués comparèixer el Govern per explicar com s’anava desenvolupant l’Acord de Joventut. La cultura de l’avaluació no és una cultura de criticar, sinó de parlar. Les mesures no han arribat i el que vam demanar com a grup parlamentari és que comencessin a prioritzar punts determinats. Els dos que vam demanar són un estudi de l’emancipació i un estudi sobre la relació del jovent cap a la política.
Abans de ser conseller, vas ser president del Fòrum Nacional de la Joventut d’Andorra. Quin paper hauria de tenir en el debat polític?
S’ha aprovat una nova llei del Fòrum per fer-la més dinàmica i tenir més recursos per poder aplicar noves polítiques. El Fòrum de la Joventut ha de tenir aquesta capacitat de poder fer arribar el que cada generació reclama com a prioritats i crear aquests espais de cultura democràtica perquè hi hagi participació en tots els aspectes.
A més de les dificultats perquè els joves participin en organitzacions, la seva presència a les eleccions és cada cop menor. Com es pot frenar aquest abstencionisme dels joves?
Està tot bastant connectat. La idea de fer accions des de les institucions té una funció de contingut i de canviar la realitat, però també té una funció que va més enllà. Es demostra que les institucions estan obertes a respondre les seves necessitats. Tant el parlament com les altres institucions s’han d’obrir cada cop més a la participació democràtica i cada cop més a aquest col·lectiu jove. Un dels punts de l’Acord era aquest estudi al voltant de la participació. És fonamental poder avaluar quines són les variables que ens porten a la situació actual per després poder fer polítiques amb fonament.
Un dels problemes que afecta tot el país i en concret els joves és l’habitatge. Quines mesures aplicaríeu per resoldre un tema tan complex?
Sempre hem parlat del concepte del preu assequible i la relació importantíssima que hi ha d’haver entre salaris i preu de l’habitatge. Hem fet moltes propostes de diferents tipus. No es tracta només d’una política d’habitatge, sinó que en són de diferents que estan connectades per millorar l’accés a l’habitatge. Vam proposar que s’establissin uns mecanismes al voltant del salari medià. Per exemple, l’habitatge de preu assequible hauria de ser el que costa un 33% del salari medià.
Cada cop és més important que es defensi aquest dret fonamental des d’una lògica jurídica. La concepció de l’habitatge ha sigut com un bé de consum i sempre ho hem volgut diferenciar. Una cosa és el mercat immobiliari, però l’estat ha de ser fort i ha de poder col·laborar amb els altres actors implicats per fer efectiu el dret a l’habitatge.
Quins mecanismes concrets s’haurien d’utilitzar? Incentius fiscals o topalls al preu?
Hem proposat crear un registre potent sobre la situació de l’habitatge a Andorra. Tenir informació sobre habitatges públics, els preus per zona o les connexions amb el transport públic. Aquestes dades et permeten fer altres tipus de polítiques. Una d’incentiu fiscal o una d’establir indicadors sobre el preu assequible. Si no tenim aquestes dades, després no es poden fer altres polítiques fonamentals a l’hora de relacionar el cost de l’habitatge amb els salaris.
L’estat hauria de tenir un paper cabdal a l’hora de promoure les condicions bàsiques i també fomentar les col·laboracions públicoprivades. Molts cops s’ha transmès la idea que es promouen les condicions legals per fer habitatge de lloguer, però no s’han establert els mecanismes per concretar que sigui de preu assequible. S’ha optat pel dogma de l’oferta i la demanda, que no acaba de funcionar. Si no s’estableixen els mecanismes políticolegals per fer efectiu el preu de l’habitatge assequible, difícilment canviarà la realitat.
Us vau abstenir en el paquet antiinflació. Què li faltava perquè votéssiu a favor?
Hi ha una qüestió parlamentària. Si nosaltres haguéssim pogut fer vot separat article per article, que ho hem fet en altres lleis, hauria sigut diferent. No votarem en contra de les mesures, però sí que volem avaluar com es fa tota la política del transport públic. És bàsic que l’accés sigui efectiu i es facin polítiques perquè funcioni millor. A més, vam fer tot un seguit de propostes relacionades amb l’habitatge, que ja fèiem prèviament al context d’inflació. Era una llei que no responia totes les necessitats que consideràvem prioritàries. Tot i això, vam utilitzar un criteri de responsabilitat amb l’abstenció.
Fins a quin punt el PS té capacitat d’incidir en la majoria parlamentària del Consell?
Per l’aritmètica parlamentària, la voluntat de tirar endavant les propostes que fem depèn d’aquests tres grups de la majoria. Hem treballat des de la lògica de millorar les lleis, més enllà de si estem a favor o no del contingut que s’està legislant. Hi ha una feina al darrere molt important a l’hora de fer les esmenes. En el meu cas, recentment he pogut treballar en la llei d’economia circular. És bàsica per establir un nou paradigma al voltant de la reducció de residus. Si l’analitzes, es van aprovar al voltant d’una cinquantena de les setanta esmenes presentades. La proporció és bona i va haver-hi aquesta voluntat d’acord.
Un dels temes pendents és la redacció del Pla Nacional de Joventut. Quines línies prioritàries hauria de tenir?
Ha de ser un Pla de Joventut actualitzat a la realitat actual. A l’última compareixença de la ministra, es va dir que tindríem més notícies sobre el pla a la tardor. Considerem fonamental que es treballi des dels joves i fugi del paternalisme. També és important que es creï un bon funcionament de canvi d’informació entre els actors implicats per tal que aquest pla es pugui fer de forma efectiva. Els dos pilars haurien de ser l’emancipació i la participació.
Aquesta legislatura has sigut molt actiu en les propostes de joventut a l’OSCE-PA. Com ha sigut aquest intercanvi d’experiències amb la resta de països?
Els dos objectius que em vaig marcar com a conseller jove era tirar endavant una llista de prioritats aprovada per unanimitat amb relació als joves, que és l’Acord de Joventut, i que a escala supranacional s’escoltés la veu dels joves. Com a Andorra, hem pogut fer incidència en crear una xarxa de joves parlamentaris dintre de l’OSCE. El passat 1 de juny a Andorra vam organitzar la primera trobada de joves parlamentaris, on van venir joves de tota mena d’ideologies i de diferents països. Vam tractar diferents qüestions i vam fer una declaració amb les nostres prioritats. Abans, però, vam fer reunions on cada un explicava la seva realitat, d’Armènia, d’Àustria, d’Espanya, etc. Tots fan referència al paper fonamental que tenen les institucions i els partits polítics a l’hora d’establir aquests mecanismes per fer arribar la veu dels joves. És interessant veure els debats democràtics que tenen arreu perquè et dona capacitat de millora.
