El Govern d’Andorra està analitzant la possibilitat de regular els serveis sexuals oferts per plataformes com OnlyFans per determinar si aquests poden ser equiparats als serveis sexuals presencials, i establir així una possible prohibició administrativa en el país. Aquesta mesura forma part d’un estudi jurídic que es troba en marxa per resoldre una qüestió que fins ara no havia estat abordada en la legislació vigent.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha exposat aquest dijous al Consell General que, tot i que la llei actual de seguretat pública ja prohibeix la prostitució física, no hi ha cap menció específica sobre les activitats que es desenvolupen de forma virtual. Aquest buit legal ha provocat que el Govern encarregui un estudi per determinar si es poden aplicar les mateixes regulacions a serveis com els que ofereixen algunes persones a través d’OnlyFans, on l’intercanvi econòmic es fa en el context de la venda de contingut sexual, però sense contacte físic directe.
Aquesta qüestió va sorgir a partir d’una pregunta de la consellera general de Concòrdia, Núria Segués, que va qüestionar la rellevància d’atorgar autoritzacions de residència a persones que volen exercir activitats com les que es duen a terme en plataformes com OnlyFans. Segués va expressar la seva preocupació pel que considerava una “manca de filtres” en el sistema d’autoritzacions per compte propi, apuntant a la possible entrada de negocis sense valor afegit per a la societat andorrana.
Des de l’executiu, Molné va deixar clar que, per ara, no es plantegen denegar autoritzacions de treball a persones que vulguin realitzar aquesta activitat, ja que consideren que aquest enfocament seria parcial i inefectiu. Tot i això, va reconèixer que el model de negoci vinculat a OnlyFans podria conduir a abusos i explotació, i que la mesura podria arribar a incloure mecanismes legals per sancionar les persones que sol·liciten aquests serveis, tal com es fa amb la prostitució tradicional.
L’estudi jurídic que es troba en marxa serà clau per determinar com abordar aquesta problemàtica, i si finalment es poden establir mecanismes legals per regular o prohibir aquestes activitats en línia. La ministra ha insistit que el Govern buscarà una solució equilibrada, tot i que no es plantegen actuacions dràstiques, com la denegació selectiva d’autoritzacions per compte propi.
Aquesta qüestió s’inscriu en un debat més ampli sobre el creixement d’activitats que poden ser considerades de “baix valor afegit” per a l’economia del país, i sobre la imatge que es vol transmetre a les generacions futures en matèria d’educació i igualtat de gènere. Un tema que continuarà generant controvèrsia en els pròxims mesos.
